tag:blogger.com,1999:blog-595602620123463503.post7714933493286987444..comments2023-04-11T16:33:18.138+02:00Comments on Pas a pas: Som una nació...Carmehttp://www.blogger.com/profile/17166779591308743832noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-595602620123463503.post-34113099089694277402015-10-29T10:30:12.243+01:002015-10-29T10:30:12.243+01:00Gràcies per la teva aportació.Gràcies per la teva aportació.Carmehttps://www.blogger.com/profile/17166779591308743832noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-595602620123463503.post-15226585792777222552015-10-29T00:54:53.859+01:002015-10-29T00:54:53.859+01:00No hi ha dubte. La inflació de costos insalvable d...No hi ha dubte. La inflació de costos insalvable de la crisi del petroli, va ser l’excusa per donar pas al neoliberalisme més salvatge. Una ocasió ben aprofitada pels dipositaris del poder o del capital. Una manera de fer diners ràpids per alguns privilegiats, tot i que la vida és curta i ho era també aleshores. El negoci especulatiu a títol privat, representa formes ràpides de capitalització. La contrapartida és que la economia no tendeix a compensar-se Keynesianament, amb aquestes pràctiques; tot el contrari.<br />Si tu mires bé, tenim un “campi qui pugui”, on manca regular forces aspectes de la convivència entre els membres de la Unió. I aquestes coses no acostumen a tenir un final feliç. La nostre feblesa és la manca de verdadera unitat. I per haver unitat, te que haver igualtat d’oportunitats per a tots.<br />Els Governs prenen decisions polítiques, en front a les que de lògica haurien de prendre, per a beneficiar al conjunt de la societat dels seus països. Bé; no tots són així, però en el cas espanyol, tenim un clar exemple; i cal esmentar-ho per la part que ens toca. L’objectiu de creixement, és l’únic concepte útil (desitjable) en l’ecosistema capitalista. Sense obviar una organització social digne, amb les polítiques socials escaients. Però si no es fan polítiques econòmiques encertades; si es tendeix a l’especulació i acabem subsidiant part d’Espanya a costa de l’altre, estem fent el ridícul. I a més, anem en contra de la lògica sostenibilitat, del desenvolupament. Quan no hi ha voluntat de Projecte, fidel a la realitat necessaria (Modern, dinàmic i adaptat a la realitat geogràfica), tot lo demés va malament. És evident. Això són faves comptades i no hi ha volta de fulla. <br />Joan Campshttps://www.blogger.com/profile/12032173056349525761noreply@blogger.com