tag:blogger.com,1999:blog-5956026201234635032024-03-18T04:03:40.209+01:00 Pas a pas Llegeixo, reflexiono, escric...Carmehttp://www.blogger.com/profile/17166779591308743832noreply@blogger.comBlogger865125tag:blogger.com,1999:blog-595602620123463503.post-67573308905119707432024-03-10T21:36:00.000+01:002024-03-10T21:36:22.168+01:00Un tret a l'aire<div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPKbj5QlSuFOdoyLgfysMu2mNj2eUSaD2NUV5SvJXXodvGFCfY2-dXcpHyOZZjRcKneQjHUp88emtpaVKv-93SGVGHi8zQT4HuzZ9z6BKZGPMZxLKwf8fudr2QWHzcaio9CGriEoAXdiO4ZpON5tgnVF7yuEgWekKkwnpJcxKoIvcdiHzjro4rEpEfwnfO/s2000/IMG-20240227-WA0008.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="924" data-original-width="2000" height="185" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPKbj5QlSuFOdoyLgfysMu2mNj2eUSaD2NUV5SvJXXodvGFCfY2-dXcpHyOZZjRcKneQjHUp88emtpaVKv-93SGVGHi8zQT4HuzZ9z6BKZGPMZxLKwf8fudr2QWHzcaio9CGriEoAXdiO4ZpON5tgnVF7yuEgWekKkwnpJcxKoIvcdiHzjro4rEpEfwnfO/w400-h185/IMG-20240227-WA0008.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sant Privat d'en Bas<br />Febrer, 2024</td></tr></tbody></table></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: justify;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: justify;">Del poc que es parlava de política a casa meva quan era petita, té un lloc destacat tot el que es referia a l'anarquisme.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: justify;">No tinc cap record concret, però el que puc afirmar és que tots els comentaris eren negatius, en especial els que feia la mare, que sempre va mantenir molt elevat el seu sentiment republicà, però no suportava els anarquistes.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: justify;">En els seus comentaris, de manera indefectible sempre en destacaven la violència i l'escassa empatia dels anarquistes, que ella havia conegut prou bé perquè d'alguna manera s'havien fet els "amos" del barri a Barcelona. I sóc conscient que he escrit barri en singular, perquè era així com se'n referia sempre ella. El meu pare, que d'aquests temes no volia opinar, només havia dit algun cop que ell en va patir els efectes de l'anarquisme perquè el varen obligar a afiliar-se, cosa que ell detestava, però que la por el va impulsar a fer-ho. Havia de triar entre la CNT i la UGT i va triar aquest últim perquè, deien, eren més moderats.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: justify;">En fi, són només records una mica esvaïts i segur força esbiaixats, pels anys i la distància. </span></div><div style="text-align: justify;"><b style="text-align: justify;"><i><br /></i></b></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: justify;">D'entrada, l'autor, segur que fonamentadament, ens parla de la repressió que van patir en temps del govern republicà:</span></div><div style="text-align: justify;"><i>D’ençà de l’entrada de
ministres de la CEDA al Govern de la República i de la fracassada revolució
d’octubre del 1934, la repressió contra els anarquistes no havia fet sinó
intensificar-se. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>El Govern de la CEDA ha
empresonat milers de militants de la CNT els darrers mesos. Sovint, sense
càrrecs clars ni proves dignes de tal nom. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">En aquest punt coincidirien amb els records de casa meva:</div><div style="text-align: justify;"><i>Els profetes de l’idealisme
sanguinari s’estan apoderant de la CNT. Torna a guanyar terreny la idea de
l’acció directa. (...) Els darrers mesos -va prosseguir el Philippe- ha aterrat
a Catalunya un paio força carismàtic. (...) Darrerament se’l coneix simplement
com a K... </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>En poc temps, K ha esdevingut
el delinqüent més buscat per la policia de Barcelona. (...) Ha reclutat el
Robert. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">En tornarem a parlar d'aquest personatge, perquè tot fa indicar que ha engalipat en Robert, el jove al fill del narrador, un anarquista dels de bona fe, per cometre un gran atemptat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tots els relats coincideixen que en el sí dels moviments llibertaris s'hi podien trobar els que es movien per pur idealisme, mentre que al seu costat s'hi trobaven pistolers sense cap altra aspiració que aprofitar-se de la situació amb robatoris i assaborir el dubtós poder que els proporcionava anar fortament armats:</div><div style="text-align: justify;"><i>La CNT i la FAI estaven
farcides d’infiltrats, espies o simplement de militants de bona fe que, en un
moment de desfici, sense feina i amb la dona i quatre criatures xisclant en una
barraca de vuit metres quadrats a Fabra i Puig, venien tal o qual informació
per cent o dues-centes pessetes. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Històricament, els anarquistes
d’arreu del món havien emprat dues menes d’armes: o bombes o pistoles. Amb una
característica comuna: havien de ser utilitzades de prop per l’activista. Si es
tractava de fer mal a molta gent alhora, bombes, com la llançada a la platea
del Gran Teatre del Liceu el 1893 (...) Quan es tractava d’un magnicidi, l’arma
més freqüent era la pistola. (...) El principi bàsic era simple. Es feien
servir armes per matar de prop, gairebé per mirar als ulls de la víctima: per
demostrar que no hi ha rastre de por, de recança ni penediment. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I tornem a retrobar l'enrevessada història amb què hem començat: Un Robert gairebé irreconeixible atrapat sota l'ombra malèfica d'en K.:</div><div style="text-align: justify;"><div><i>El Robert havia estat un noiet d’aparença corrent i ensopida. </i></div><div><i>(...)</i></div><div><i>El jove que tenia al davant s’havia transformat.</i></div><div><i>(...)</i></div><div><i>Commogut fins al moll de l’os, el Robert cridava com un fanàtic alhora que plorava com un infant. </i></div></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>-Què t’ha semblat K?</i></div><div style="text-align: justify;"><i>-Un típic exemplar de
l’Espanya fanàtica, onanista, analfabeta i messiànica.</i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p></o:p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLzGKFc5mch0pVum6ryErN0s-mcPbXijqh3K-8pJd6SwokIZmTU_GGN4zAmdGjfMyndY-oxaG7IgqqVbnrKETVvZQnl8Mi-Ee1joeecwRTM5gC35y-ELDSTxRn-YeZNphzhk_Y4UdqYKDOGeEvXhLIUhK-5kdODyHSsq0wC8Wf62B5KsXslGORM46VrHZT/s2000/IMG-20240227-WA0007.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="924" data-original-width="2000" height="185" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLzGKFc5mch0pVum6ryErN0s-mcPbXijqh3K-8pJd6SwokIZmTU_GGN4zAmdGjfMyndY-oxaG7IgqqVbnrKETVvZQnl8Mi-Ee1joeecwRTM5gC35y-ELDSTxRn-YeZNphzhk_Y4UdqYKDOGeEvXhLIUhK-5kdODyHSsq0wC8Wf62B5KsXslGORM46VrHZT/w400-h185/IMG-20240227-WA0007.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sant Privat d'en Bas<br />Febrer, 2024</td></tr></tbody></table><br /> <p></p>
<div style="text-align: right;"><br /></div><div style="text-align: right;"><br /></div><div style="text-align: right;">Un tret a l’aire</div><div style="text-align: right;">Francesc Puigpelat</div><div style="text-align: right;">132 pàgines</div><p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p></o:p></p>Carmehttp://www.blogger.com/profile/17166779591308743832noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-595602620123463503.post-26538011756786995822024-03-08T14:43:00.001+01:002024-03-08T14:43:16.866+01:00In nomine Dei<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAwkHxfm1Y48e-R7wfa8vkLfS9J7Pt5FnWtUHGOwWm75jPxplLLacxVXvz3OZgw1qVgZYpTBiyHL6ajXvoEqRedm9Rf4raiLGcsyArOe1Y8xZZe_qXOAskEkv53ZFQLrmxK1yOME6iluMcLearhz74A0b92zKFLVrZvab2wDdkEpZFw5J15zJuqxfnyn3o/s1233/IMG_20201111_105100.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="924" data-original-width="1233" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAwkHxfm1Y48e-R7wfa8vkLfS9J7Pt5FnWtUHGOwWm75jPxplLLacxVXvz3OZgw1qVgZYpTBiyHL6ajXvoEqRedm9Rf4raiLGcsyArOe1Y8xZZe_qXOAskEkv53ZFQLrmxK1yOME6iluMcLearhz74A0b92zKFLVrZvab2wDdkEpZFw5J15zJuqxfnyn3o/w400-h300/IMG_20201111_105100.jpg" width="400" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">Montserrat<br />Juny del 2015</span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; color: #4d5156; font-size: 14px;"><br /></span></span><div><span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; color: #4d5156; font-size: 14px;"><br /></span></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #4d5156; font-family: inherit;">El text que avui m'ocupa es tracta d'una obra de teatre, escrit per en José Saramago el 1993, originalment en portuguès. El contingut ens narra la història de la rebel·lió anabaptista de Münster de 1534. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #4d5156; font-family: inherit;">Resumir l'obra és un tant complicat, així, el que he fet, en aquest cas, és un recull dels fragments que m'han semblat més significatius que puguin contribuir a fer-nos una idea del contingut total.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #4d5156; font-family: inherit;">No n'estic massa segura d'haver-me'n sortit.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #4d5156; font-family: inherit;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;">Diu l'autor:</div><div style="text-align: justify;"><i>Los acontecimientos descritos en esta pieza
representan, tan sólo, un trágico capítulo de la larga y, por lo visto,
irremediable historia de la intolerancia humana. Que lo lean así y lo
entiendan, creyentes y no creyentes, y se harán, tal vez, un favor a sí mismos.
Los animales, claro está, no lo precisan. </i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span lang="ES">Ens remuntem als anys 1532 fins el 1535. A Münster, Alemanya:</span></div><div style="text-align: justify;"><u><span lang="ES"><i>Knipperdollinck:</i></span></u></div><div style="text-align: justify;"><i>Su Dios perdona, ¿cómo es posible que no perdone
la iglesia?</i></div><div style="text-align: justify;"><u><span lang="ES"><i>Coro de eclesiásticos:</i></span></u></div><div style="text-align: justify;"><i>En nombre de Dios, la Iglesia perdonaría, pero, si
el ofendido es el propio Dios, entonces, en el tiempo del pecado cometido, el
castigo de la Iglesia será inevitable. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Interessant:</div><div style="text-align: justify;"><u><span lang="ES"><i>Rothmann:</i></span></u></div><div style="text-align: justify;"><i>Defendemos que los servicios religiosos, todos
ellos, incluyendo el bautismo de los niños, no deben ser celebrados en latín,
sino en la lengua del pueblo. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(…)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Cuando estemos delante de Dios, hasta mi silencio
sonará más alto que todos vuestros latines. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Arribats a aquest punt del primer acte, podem comprovar les diferències i les reticències interessades de cada "bàndol" i, especialment la frase final del relator que sempre conclou els parlaments comentant que "Alcen les espases":</span></div><div style="text-align: justify;"><i>Coro de Anabaptistas: Ven, pues, obispo Waldeck,
obispo de los católicos, apresúrate a llegar al punto donde te espera horrenda
muerte. (Alzan las espadas) </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Coro de Católicos: Ven, pues, obispo Waldeck, ven,
u da, a quien oprimidos nos tiene, merecida y horrenda muerte. (Alzan las
espadas) </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Coro de Luteranos: Ven, pues, obispo Waldeck, y
da, si Dios lo quiere, a quien la merezca horrenda muerte. (Alzan las espadas)
</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Coro General: Ven, obispo Waldeck, ven.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Armas, armas, armas, horrenda muerte.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(Siendo idénticas las palabras, debe resultar
clara la expresión con que son pronunciadas: odio de los anabaptistas,
esperanza de los católicos, ambigüedad de los luteranos) </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Ens endinsem en el segon acte on es resoldrà el conflicte, sempre utilitzant els supòsits que actuen amb violència, però adduint que ho fan en nom de Déu, el què, al meu parer vol indicar que el que fan és correcte i inspirat pel mateix Déu: </div><div style="text-align: justify;"><u><span lang="ES"><i>Matthys:</i></span></u></div><div style="text-align: justify;"><i>Esto es lo que Dios quiere: Que muertos sean,
inmediatamente, cuantos en Münster se nieguen a abrazar la fe del bautismo. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><u><span lang="ES"><i>Jan Dusentschuer:</i></span></u></div><div style="text-align: justify;"><i>Pero no hemos barrido el rastro envenenado que
tras ellos quedó, sus libros, sus imágenes, sus figuras.</i></div><div style="text-align: justify;"><u><span lang="ES"><i>Matthys:</i></span></u></div><div style="text-align: justify;"><i>Hermanos, ejecutemos la orden de Dios, aticemos el
fuego donde arden nuestras deudas y quememos esos libros infames que hacían de
nosotros, sin que lo supiéramos, siervos y deudores del Diablo.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(…)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Usad el fuego, usad el hacha, usad el martillo;
que no quede una sola palabra mentirosa, un solo fingimiento de piedra, un solo
engaño pintado.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>En la casa de Dios sólo puede haber lugar para
Dios.</i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I així es desencadena el deliri de violència i crueltat:</div><div style="text-align: justify;"><i>(Furor, delirio, iconoclastia. La plaza se
transforma en un espacio de locura). </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>El Señor exalta a quien quiere, para los fines que
quiere y durante el tiempo que quiere.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Nosotros somos, al mismo tiempo, la cosecha de El
Señor y la hoz con que Él nos siega. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I acaba amb, un cop més, una auto disculpa esgrimint com de costum, el nom de Déu. Tot molt convenient pels seus interessos:</div><div style="text-align: justify;"><u><span lang="ES"><i>Jan Van Leiden:</i></span></u></div><div style="text-align: justify;"><i>Dios no hace nada sin una razón, y si, desde el
comienzo del mundo, quiso que las mujeres fuesen en mayor número que los
hombres.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><u><span lang="ES"><i>Hans Van Der Langenstraten:</i></span></u></div><div style="text-align: justify;"><i>Dios es católico, y no lo sabíamos. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><u><span lang="ES"><i>Heinrich Gresbeck:</i></span></u></div><div style="text-align: justify;"><i>Quizá Dios no sea católico, quizá no sea
protestante, quizá no sea sino el nombre que tiene. </i></div>
<p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> Si voleu més informació, no dubteu de seguir l'enllaç: </o:p></span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Revolta_de_M%C3%BCnster..">La revolta de Münster</a></p>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p>
<div style="text-align: right;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">In Nomine Dei</span></div><div style="text-align: right;">José Saramago</div><div style="text-align: right;">Traducción: Basilio Losada</div><div style="text-align: right;">193 páginas</div></div>Carmehttp://www.blogger.com/profile/17166779591308743832noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-595602620123463503.post-28897421455151492292024-03-07T14:12:00.001+01:002024-03-07T14:12:39.124+01:00El darrer dia<div style="text-align: justify;">Amb un títol un tant misteriós, que sembla al·ludir a una mort imminent m'ha atrapat aquesta història.</div><div style="text-align: justify;">Però més enllà del títol, que aviat es desvetlla que anava molt errada, el relat, senzill i emotiu, és dels que aviat capta tota l'atenció. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuRKGev8HM20MZmRJYxgr5gQG6xrtaKu4_5yZL5NSJ4rOWt0TXTXWNIgUJ84yWcGGKvRvKuwTKdUKFeeD0g5oArNYN2D-j05iw2ivcZkVJvW6F3_cBqTwKMxrjU62XjC3wv8QtNzltHuEh1ElRNTn-Aa-6BYA_qnXpPjCGp7CmrYD3kne6yzV_pqity3MP/s1231/IMG_20210918_200633.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="924" data-original-width="1231" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuRKGev8HM20MZmRJYxgr5gQG6xrtaKu4_5yZL5NSJ4rOWt0TXTXWNIgUJ84yWcGGKvRvKuwTKdUKFeeD0g5oArNYN2D-j05iw2ivcZkVJvW6F3_cBqTwKMxrjU62XjC3wv8QtNzltHuEh1ElRNTn-Aa-6BYA_qnXpPjCGp7CmrYD3kne6yzV_pqity3MP/w400-h300/IMG_20210918_200633.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vall de Pineta<br />Setembre 2021</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Contràriament al que havia pensat, us presento la història d'en Núvol. Ni més ni menys que un gat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Abans que res, ens situem en l'entorn: Tirós, un poble petit i agradable, amb un entorn que enamora. Una parella que cerca un lloc on passar els estius, la casa, una mica atrotinada, pertany al Bisbat, però, en principi, han arribat a un acord perquè els llogaters se'n facin càrrec del cost de les reformes:</div><div style="text-align: justify;"><i>Ens havíem fixat en Tirós
l’estiu anterior perquè els paratges de l’entorn enlluernaven. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Era emocionant veure que tot
avançava a poc a poc i com naixia una vida nova entre aquelles quatre parets. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Com que Tirós era un poble
petit, d’uns cent cinquanta habitants, no ens va costar gaire de conèixer els
veïns. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I ja els trobem passat el temps, amb la vivenda acabada i feliçment instal·lats. Però no estan sols, els acompanya en Núvol, un gat que un veí els ofereix:</div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; text-align: start;"><span style="font-family: inherit;"><i>«Que potser voleu un gat? En tinc una bona colla de preciosos i no sé què fer-ne. Si no els vol ningú els hauré de matar».</i></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; text-align: start;"><span style="font-family: inherit;"><i><br /></i></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; text-align: start;"><span style="font-family: inherit;">La parella, amarats de la tranquil·litat, gaudeixen del silenci:</span></span></div><div style="text-align: justify;"><i>Es viu molt intensament en el
silenci, sense dir res, sense esperar res, constatant que en les ombres
d’aquell petit clos verd que aleshores compartíem el Núvol i jo, el temps
passava a poc a poc, inaturable, indiferent. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Caminar era l’única cosa que
tenia sentit. Caminar, caminar, caminar... (...) La vida era això, desconcert,
unió misteri, repeticions incessants, monotonia, calma, neguit, por...</i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">La vida segueix el seu curs: la feina, l'anar i venir del poble a la ciutat. Res de massa estressant:</div><div style="text-align: justify;"><i>Al poble no hi va haver cap
problema greu, i, durant un període estranyament llarg, era com si el temps
s’hagués aturat i, finalment, la vida fos un esdevenir lògic de petits fets
quotidians, sense cap déu malèvol que hi interferís. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Fins que aquesta aparent calma, es veu truncada per l'ensurt causat per un problema de salut d'ell i per discrepàncies amb el Bisbat:</div><div style="text-align: justify;"><i>No era en absoluta la meva
mort el que m’angoixava, sinó la mort dels éssers estimats, d’algú més jove que
jo... Era l’absurd del desordre intolerable el que em dificultava de respirar.
</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>També em vaig sentir ofès i
estafat, entre altres raons perquè el bisbat tenia còpia de tota la
documentació, amb els pressupostos, les despeses fetes, la correspondència, les
factures... </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>I aquest va ser l’inici del
final amb el bisbat, que de mica en mica va anar empitjorant (...) Segons vam
saber, es dedicava a extorquir els llogaters aplicant-los criteris comercials.(...)
Tot ho manegava una mena de gerent. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Però encara no hem parlat del Núvol. El que havia estat un gatet gairebé insignificant, s'ha anat convertint amb el pas del temps en un més de la família; i ara estava malalt, greument malalt. I per primer cop es planteja el tema de l'eutanàsia, aparentment tant senzill quan es tracta d'una animal i amb tants problemes, recels i inconvenients quan es tracta de persones:</div><div style="text-align: justify;"><i>A l’entrada d’aquell estiu i a
causa de la feina, encara no havíem anat a Tirós. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Era la primera vegada que “nosaltres”
vivíem la por de perdre una vida jove, una vida que estava a les nostres mans,
era la primera vegada que teníem la capacitat legal de matar, i tant era si
aquella mort es deia eutanàsia o sacrifici per evitar-li al Núvol uns patiments
inútils. Era matar.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Aquell hivern vam fer tot el
possible per no deixar-lo sol. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Certament es pot arribar a estimar un animal talment com si es tractés d'una persona? Doncs sí:</div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><i>Abans del Núvol era evident que jo havia estimat algunes
persones, que les havia estimat, desitjat i abraçat, (...) però eren persones,
i en canvi el Núvol... </i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><i>(...)</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><i>El Núvol era al bell mig de la nostra vida; sabíem que
amb el temps allò canviaria (...) però estàvem igualment convençuts que no el podríem
oblidar mai. </i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><i>(...)</i></span></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="text-align: left;">I passaven els anys; el Núvol era una emoció, una
vivència, una part de nosaltres mateixos, una barreja de tristesa i felicitat. </span></i></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;">I acabo. Definitivament ha arribat el darrer dia: La parella han de deixar la casa que tant esforços els va costar.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;">Però això, tot i ser dolorós, no ho és tant com haver-se d'acomiadar del seu petit company. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;">Adeu també al Núvol:</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><i>Havíem estat gairebé vint-i-cinc anys a Tirós, dels quals més de deu vam tenir el Núvol amb nosaltres. </i></span></div>
<div style="text-align: right;"><br /></div><div style="text-align: right;"><br /></div><div style="text-align: right;"><br /></div><div style="text-align: right;">El darrer dia</div><div style="text-align: right;">Jordi Coca</div><div style="text-align: right;">197 pàgines</div><p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p></o:p></p>Carmehttp://www.blogger.com/profile/17166779591308743832noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-595602620123463503.post-78096818070627517062024-03-04T21:35:00.003+01:002024-03-04T21:39:08.052+01:00El Peó<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxZeAQS0mETVjoI0glNBfMM5ZNOQq292Q8VyQwGPK2N_tQ4XrCy67iHOMKUYqKwYNfkSowemzRhH8gT-vvqebBLKLjNZ2sxyEAtuYdbQDBMj2ay4XH_lx6e55mJlT0FmFnX-qpI_CHSLrsa5YoMCgNF6GDbTF-gF2iBX3jdiw-ZJswBDFzs2IcRHIQYNYJ/s1644/IMG_20240304_145136.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1644" data-original-width="1487" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxZeAQS0mETVjoI0glNBfMM5ZNOQq292Q8VyQwGPK2N_tQ4XrCy67iHOMKUYqKwYNfkSowemzRhH8gT-vvqebBLKLjNZ2sxyEAtuYdbQDBMj2ay4XH_lx6e55mJlT0FmFnX-qpI_CHSLrsa5YoMCgNF6GDbTF-gF2iBX3jdiw-ZJswBDFzs2IcRHIQYNYJ/w361-h400/IMG_20240304_145136.jpg" width="361" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Només peons?</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;"><i><b>Mai un peó és només un peó. Confinat en un tauler i amb els moviments limitats a la seva gregària condició, integra un bàndol, serveix un rei, obeeix una mà.</b></i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Diu l'autor:</div><div style="text-align: justify;"><i>Aquest llibre va néixer amb la premissa que ni una sola paraula atribuïda als protagonistes ni el més mínim detall de les històries narrades fossin producte de la imaginació de l’autor o d’una recerca novel·lesca. Igual com passa amb els escacs, la crònica no admet trampes ni dreceres. El contrari és el seu escac i mat. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Un relat que ens parla d'uns fets reals succeïts fa molt anys, en temps de postguerra,. És la història de "Arturito Pomar" que, a més de ser utilitzat com a un element propagandístic del règim, va arribar a jugar contra Fischer:</div><div style="text-align: justify;"><i>És 10 de febrer de 1962 i ha
començat la novena ronda del Torneig Internacional d’Estocolm, amb vint-i-tres
escaquistes refugiats de l’hivern suec en aquesta càlida sala del restaurant
Tre Kronor. La de Fischer contra Pomar sembla una partida més. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Arturito Pomar és l’ídol que ha conquerit la simpatia general. Són molts (jugadors d’escacs i profans) els que senten la curiositat o el desig de saber sobre el nen prodigi alguna cosa més del que rumoreja la vox populi. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Però en el relat, de manera força hàbil, en Cerdà introdueix la figura d'en Julián Grimau, molt més que un peó:</div><div style="text-align: justify;"><i>Em dic Julián Grimau Garcia,
soc membre del Partit Comunista i estic a Espanya complint una missió del meu
partit. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>El judici s’acaba. Al vespre,
el consell de guerra condemna a mort Julián Grimau per un delicte de rebel·lió
militar continuat que va començar el 18 de juliol de 1936 ii va acabar el 7 de
novembre de 1962 amb la seva detenció a l’autobús. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>A terra, amb els ulls sense
embenar per voluntat pròpia, reposa el peó: l’avantguarda que no es pot aturar
mai, l’avantguarda que es crema o desapareix. L’últim mort de la Guerra Civil
vesteix un jersei teixit a mà i calça unes sabatilles calentes. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I heus aquí una definició del concepte "peó". A mi m'ha encantat:</div><div style="text-align: justify;"><i>Un peó. Només un peó. Amb la
mirada del teu rei al clatell. Amb el desdeny soterrat de l’aristocràcia del
teu bàndol. Amb la insignificança d’una cosa de no res, d’una bagatel·la,
inscrita a la genètica. (...) No vas néixer amb voluntat de peó. Però ets un
peó. Sacrifici és la divisa que se t’imposa, el blasó que ningú es molestarà a
treballar per massa efímer. </i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ens retrobem de nou amb En Pomar, del que s'espera que sigui un nen prodigi: Ha crescut mentre el focus es torna a centrar en ell. S'enfrontarà ni més ni menys que amb el campió mundial, en Bobby Fisher. Un campió, o potser, un altre peó:</div><div style="text-align: justify;"><i>És estiu. Tot ha canviat molt de
pressa des que el No-Do el va mostrar passejant amb bicicleta i jugant contra
mestres. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>El nen prodigi s’enfronta amb
el campió mundial. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>Té tretze anys i en Bobby ja
és immortal.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Tot i que encara és un adolescent,
Fischer s’ha convertit en el peó americà sobre el camp de batalla blanc-i-negre
que els soviètics dominen amb mà de ferro en la guerra freda. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Fischer mira a Pomar. Des de
fora es veuen tan oposats com el blanc i el negre. Des de dins no són res més
que dos cervells en combustió. La lluita avança. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I van apareixent diferents peons:</div><div style="text-align: justify;"><i>I quan el capellà alça l’hòstia
a cel, ell, Román Alonso Urdiales, falangista pur, vint-i-dos anys, amb la
carrera de magisteri tot just acabada i vuit mesos de mili, deixa anar la bomba que portava al pit
en forma de crit: Franco, ets un traïdor! (...) un falangista jutjat per extremista a l’Espanya
franquista-, en Román ja està assegut als jutjats militars del carrer del Reloj.
Al davant, un consell de guerra.</i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><i>És ve</i><i>terà de Corea. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Aixeca les mans enlaire i
avança cap a la pistola que l’està encanonant mentre demana que cessi el foc,
sempre amb les mans enlaire. La bala que dispara l’agent a sang freda -vaig
tirar a matar, dirà al Gran Jurat que l’absoldrà- travessa el cor d’en Ronald. </i></div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><i>El cens de pous miners que es
van contagiar de la vaga, (...) supera de llarg el centenar. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Però ja no és només la mineria.
(...) La vaga deixa sumides en l’aturada gairebé totes les conques mineres
d’Espanya, la industria biscaïna i guipuscoana i una multitud d’empreses de
vint-i-cinc províncies més. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Per tal de no allargar-me massa, he fet una tria dels diferents exemples. </div><div style="text-align: justify;">Potser caldrà esperar a un futur perquè puguem pensar que el seu sacrifici tingui algun sentit:</div><div style="text-align: justify;"><i>La força d’un peó: el seu
sacrifici comunal per afeblir l’estructura adversària. Estructures, sistemes,
engranatges. (...) tanta por, la por que torna i que no abandona mai el més
feble i petit del tauler. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>El moviment és la base dels
escacs, de la vida. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Recular: el somni impossible
de tot peó, el privilegi de la classe noble. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">En quant als nostres protagonistes principals:</div><div style="text-align: justify;"><i>Pot desaparèixer una persona?
Pot aconseguir que no en quedi ni rastre a cap dels registres públics de San
Francisco i Los Angeles mentre hi viu? (...) Doncs així és com viu Bobby
Fischer després d’haver complert el somni de Reykjavík. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>En Bobby viu a la part sòrdida
de Los Angeles la major part del temps, passa vint anys amagat, rebutja ofertes
econòmiques, és gairebé un vagabund i intenta esfumar-se en l’anonimat per
protegir-se de les amenaces que percep. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><i>La vida de l’Artur ha canviat.
Des que va tornar d’Estocolm, la partida més crucial ja no es juga al tauler,
sinó a dins del seu cervell. Se li ha manifestat una malaltia mental que lluita
per dominar-lo. Que l’assetja sense descans, en permanent posició d’escac. </i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Però els peons, si no aconsegueixen coronar-se acaben esclafats, resten oblidats en un racó de la taula, dins d'una capseta.</div><div style="text-align: justify;">Tot haurà estat en va?:</div><div style="text-align: justify;"><div><i>És 13 d juliol de 2004 i a l’aeroport
Toquiota de Narita se senten els crits d’en Bobby. (...) Les autoritats nipones
l’han detingut.</i></div></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I de l'Artur Pomar que se n'ha fet?:</div><div style="text-align: justify;"><i>L’Artur ha tornat a Correus, Departament de Gir Postal. S’hi passa les tardes, des de les dues fins a les nou. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><div><i>De l’Arturito ja no es recorda ningú. Senzillament, ha desaparegut del paisatge sentimental. </i></div><div><i>(...)</i></div><div><i>L’Arturito no va voler mai estudiar els escacs; els volia jugar, intuir-los, viure’ls. </i></div></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div><div style="text-align: justify;">No podem oblidar que:</div><div style="text-align: justify;"><i><b>De vegades no esculls ni el bàndol ni t’hi quedes o te’n vas; és el bàndol qui tria i decideix si convé, o no, o quan, desprendre’s de la peça.</b></i></div><div style="text-align: justify;"><i><b>(...)</b></i></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Rei, dama, torre, cavall i alfil. Tots poden desfer els seus moviments. (...) l’únic avanç irreversible és el del peó. Condemnat a moure’s sempre endavant, és l’únic incapaç de tornar enrere. </i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i><br /></i></b></div><div style="text-align: justify;">Em permeto recomanar una interessant entrevista amb l'autor al programa Més _324. <a href="https://www.ccma.cat/3cat/paco-cerda-ens-presenta-el-llibre-el-peo/video/6238579/">Només us cal seguir l'enllaç.</a></div>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p> </o:p></p>
<div style="text-align: right;">El Peó</div><div style="text-align: right;">Paco Cerdà</div><div style="text-align: right;">Traducció d’Imma
Falcó</div><div style="text-align: right;">277 pàgines<span style="text-align: left;"> </span></div>Carmehttp://www.blogger.com/profile/17166779591308743832noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-595602620123463503.post-59703087430663998892024-03-04T14:16:00.001+01:002024-03-04T14:16:26.163+01:00El cant de la Sibil·la<div style="text-align: justify;">Des de fa molt temps que he sentit atracció i, per què no dir-ho, curiositat per assistir a una representació del <i>"Cant de la Sibil·la</i>": Enguany he satisfet el meu desig i en una marc molt atractiu com és el Monestir de Sant Cugat del Vallès, vaig poder gaudir d'una de les moltes i diverses representacions.</div><div style="text-align: justify;">Bé, aquest llarg preàmbul és només per presentar-vos el llibre que en parla d'aquesta història o tradició. I, si em vaig fer amb ell a la biblioteca és fàcilment comprensible per tot el què he deixat dit més amunt.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivnrpOYTmAKOiY0OCa6CjvJRnXVNjrJ1NDcFd-92ZVIyFu1uM6ZasfwQrhI3JGZhIDcSATZxvnZho2Y2Q8qkDVZxVR0vfB6a8eAOzoJ6PJayYjDlHVF2K9Fl2Wu6MH6w2tuLKot3TOocKAU2yzoSshcCG2seS_D_4y6i4QCLo1LU-zU43Eb9Y_jESIaQXt/s924/IMG_20190905_112036.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="924" data-original-width="736" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivnrpOYTmAKOiY0OCa6CjvJRnXVNjrJ1NDcFd-92ZVIyFu1uM6ZasfwQrhI3JGZhIDcSATZxvnZho2Y2Q8qkDVZxVR0vfB6a8eAOzoJ6PJayYjDlHVF2K9Fl2Wu6MH6w2tuLKot3TOocKAU2yzoSshcCG2seS_D_4y6i4QCLo1LU-zU43Eb9Y_jESIaQXt/w319-h400/IMG_20190905_112036.jpg" width="319" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Monestir de Sant Cugat del Vallès</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;">Val a dir, que l'estudi és exhaustiu, i tot i que en aquest cas he fet un petit recull, només em cal afegir, com de costum, que us apropeu a la seva lectura que de ben segur no us decebrà:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">De què ens parla el text del Cant?</div><div style="text-align: justify;"><i>El text del Cant revela una
profecia sobre la fi del món i la vinguda del Messies per segona vegada, just
el dia del Judici Final, i, tot i que inicialment era proclamat en llatí, des
de segle XIII tenim documentació que ens indica que el Cant ja s’interpretava
en català, de manera que estem davant d’una de les primeres expressions
poètiques en llengua catalana, en la llengua de Jaume I i dels seus descendents,
i de la gent del territori de la seva Corona. També existeixen versions del
Cant en llatí i en llegua provençal. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I les sibil·les?: </div><div style="text-align: justify;"><i>La sibil·la és una
personificació femenina (tant literària com artística) que encarna en ella
mateixa un aspecte universal de la condició transcendent dels humans: el do de
profetitzar. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>La sibil·la, doncs, fou
inclosa com a personatge en les atàviques festivitats del solstici d’hivern,
unes festivitats que l’Església va assimilar en un sincretisme de provada
eficàcia. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I ja podem entrar en el què van representar les sibil·les a l'Edat Mitjana:</div><div style="text-align: justify;"><i>Les sibil·les, doncs, van ser
incorporades a l’imaginari cristià com a profetesses de la vinguda del Messies,
de manera que les que semblava que vaticinaven més directament la vinguda del
Fill de Déu (les sibil·les Cumana, Eritre i Tiburtina) van ser absorbides molt
aviat pel món cristià i pel seu corresponent imaginari iconogràfic. Tot porta a
pensar que les sibil·les, unes figures femenines, van ser el contrapunt dels
profetes. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I ja parlem del seu cant. La part més destacada de la posada en escena:</div><div style="text-align: justify;"><i>Quan, en els nostres dies,
assistim amb total normalitat a l’audició de música en viu o d’enregistraments
de músiques del passat amb l’ús d’instruments originals i criteris<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>històrics, a voltes obviem que aquesta praxis
va assolir-se gràcies a uns pioners. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>La música, més enllà de la
seva presència en el sí de les cultures humanes de totes les èpoques i
continents del món. (...) segueix transportant-nos a noves dimensions. (...)
Les activitats de “sentir” i “escoltar” ens porten a “pressentir”, i “pressentir”
ens porta a pensar. (...) L’home que es decideix a escoltar és un ésser que es precedeix
en la seva idea històrica i cultural. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">En l'actualitat, entenc que no deixa de ser un espectacle, però no podem oblidar que el fet que es representi a algunes esglésies, li confereix un caire semi-religiós que ens pot arribar a remetre als seus orígens:</div><div style="text-align: justify;"><i>Hem de comprendre la “música
religiosa” no tan sols a partir de la visió d’un creador que decideix o
decidia, amb l’obra musical. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Des del punt de vista de la
música, ens cal afegir a l’esmentada tragèdia tot el que va suposar prescindir
de l’antiga tradició del cant cristià per excel·lència, el gregorià, relegat
avui dia a algunes celebracions molt concretes. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I tal com m'he referit en el punt anterior, els autors ens parlen dels suposats orígens, dels quals no sembla existir una certesa:</div><div style="text-align: justify;"><i>Amb uns orígens incerts, hi ha
qui assegura que la primera sibil·la va ser contemporània de l’estadista i
poeta Soló. (..) La naturalesa de la Sibil·la és clarament profètica. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Com és força conegut, durant
molts anys es va creure que la proximitat de l’any 1000 havia fet aparèixer un
terror psíquic en el conjunt de la població europea. </i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I així, pràcticament arribem a l'època actual:</div><div style="text-align: justify;"><i>Des de la recuperació d’aquest
cant, el 2009, a la catedral de Barcelona, s’hi ha incorporat la versió
polifònica de la tornada (refrany) de compositors contemporanis.</i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNtGB_mfRFjfIR_n8TOO-o6qSnRVeL8InyTXHDQ2GYFVh86dL1TsHlhBroC3obMPJni9zQcBZPj276WQX2OY3m3BkhOgXMF-O-t_uqzIH2N67p87shyphenhyphenqycdz_Z6gDl-lHLQplu1p8q013cIeXsbqcWHyXojiktbTX9sZndQ44Jw4bhG9oSwQiN85RYNYFC/s924/IMG_20220430_114635.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="924" data-original-width="329" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNtGB_mfRFjfIR_n8TOO-o6qSnRVeL8InyTXHDQ2GYFVh86dL1TsHlhBroC3obMPJni9zQcBZPj276WQX2OY3m3BkhOgXMF-O-t_uqzIH2N67p87shyphenhyphenqycdz_Z6gDl-lHLQplu1p8q013cIeXsbqcWHyXojiktbTX9sZndQ44Jw4bhG9oSwQiN85RYNYFC/w143-h400/IMG_20220430_114635.jpg" width="143" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Interior del Monestir<br />de Sant Cugat del Vallès</td></tr></tbody></table></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><i>No es tracta, per tant, de
prendre’s al peu de la lletra els anuncis profètics sibil·lins. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Potser és el darrer cant
desesperat d’una vida humana que, inconscientment, hem volgut buidar de les
realitats inexcusables del dolor i de la mort.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Potser, com va afirmar Elias
Canetti, la música no és més que això. Gairebé res. </i></div>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p> </o:p></p>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p> </o:p></p>
<div style="text-align: right;">Quan canta la
Sibil·la</div><div style="text-align: right;">Antoni Gelonch</div><div style="text-align: right;">Oriol Pérez Treviño</div><div style="text-align: right;">165 pàgines</div><p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p></o:p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><br />Carmehttp://www.blogger.com/profile/17166779591308743832noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-595602620123463503.post-10885039639447307042024-03-02T22:00:00.001+01:002024-03-03T14:24:04.400+01:00Fortuna<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjc6AJFQi5aVUsVlBIUkOnHapFrYP6gE4DRTQ8i2-e-PXnhm7__x4e6kzTjbu28NYk6ibMOFFlhZUBlsikQGTBjSXMV75kV6SSyWb-wFm-Pn39odmONcNskj-K9dwJ_5qlQoTYqIQaHVapuTNjk_Hr3e5GOnHjOKevi8BxKsd-Ume3hwSCTG2cypk5x5l14/s2048/20160321_213133.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjc6AJFQi5aVUsVlBIUkOnHapFrYP6gE4DRTQ8i2-e-PXnhm7__x4e6kzTjbu28NYk6ibMOFFlhZUBlsikQGTBjSXMV75kV6SSyWb-wFm-Pn39odmONcNskj-K9dwJ_5qlQoTYqIQaHVapuTNjk_Hr3e5GOnHjOKevi8BxKsd-Ume3hwSCTG2cypk5x5l14/w300-h400/20160321_213133.jpg" width="300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibImtUfWFQmvbXaDAL_j9MRvC-8dufqWEg_nSQpyhiIRJtiFs-Dm2ZGS_TCFHzIsX5dRN__ligZIRCossUjpCfOoGW4fs27ZtaRt2-foiaUZ9u7dTteOsWbCC-nuhBkAMu_RgI8yLy7WXPnC5dyq_H6yMIS_uGHQvoXUvXgSMK-8J0Na_szoNbpAgS-5cY/s2048/20160321_213117.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibImtUfWFQmvbXaDAL_j9MRvC-8dufqWEg_nSQpyhiIRJtiFs-Dm2ZGS_TCFHzIsX5dRN__ligZIRCossUjpCfOoGW4fs27ZtaRt2-foiaUZ9u7dTteOsWbCC-nuhBkAMu_RgI8yLy7WXPnC5dyq_H6yMIS_uGHQvoXUvXgSMK-8J0Na_szoNbpAgS-5cY/w300-h400/20160321_213117.jpg" width="300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">A tot luxe 2016</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Un curiós plantejament en què quatre narradors expliquen el que hauria de ser la mateixa història.</div><div style="text-align: justify;">D'entrada, haig de confessar que em va costar una mica situar-me dins l'embolic, però un cop superat aquest entrebanc val a dir, que he gaudit molt amb la lectura.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En aquest primer relat, coneixem en Benjamin: :</div><div style="text-align: justify;"><i>En Benjamin era reservat i
excel·lia, amb indiferència, en totes les assignatures. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Era un negat per als esports,
era un soci apàtic del club que freqüentava, bevia sense entusiasme, jugava amb
indiferència i es mostrava més aviat fred en les qüestions amoroses. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Ha heretat una gran fortuna familiar i l'ha sabut gestionar fins el punt que l'ha incrementat notablement:</div><div style="text-align: justify;"><i>No li va costar trobar un
comprador per al negoci del seu pare. En Benjamin va animar un fabricant de Virgínia
i una societat comercial del Regne Unit a competir entre ells per fer la millor
oferta. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Al final, es va convertir en
un home ric que feia el paper d’un home ric. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Coneixerem també la Helen, que aviat serà la seva esposa. Procedeix del que diríem una família vinguda a menys, que veu en ella la possibilitat de tornar a escalar llocs entre la societat burgesa:</div><div style="text-align: justify;"><i>Els Brevoort eren una antiga
família d’Albany, la fortuna de la qual no havia estat a l’altura del cognom.
(...) Quan va néixer la Helen, ja havien tancat les plantes superiors per
poder-se dedicar plenament a les inferiors, on rebien les visites. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Asseguda a la penombra
d’aquella sala silenciosa, la Helen va entendre de seguida que la seva mare
havia triomfat. Sabia, amb tota certesa, que en Benjamin Rask la prendria per
esposa, si ella li ho deixava fer. (...) Fos com fos, no tenia cap dubte que
aconseguiria influir en el seu marit i obtenir la independència que tant
anhelava. </i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Amb el següent relat, ja trobem la parella feliçment casada: </div><div style="text-align: justify;"><i>Després d’un breu prometatge,
van fer un casament d’hivern poc convencional. (...) En Benjamin i la Helen es
van casar a la sala d’estar on havien parlat per primera vegada, acompanyats
tan sols de la Catherine Brevoort i d’en Sheldon Lloyd. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Durant els primers anys de
matrimoni, la fortuna d’en Rask va experimentar un creixement insòlit. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Durant els mesos posteriors al
crac borsari, alguna cosa havia xuclat l’aire de la casa (...) la gent de
l’entorn de la Helen havia desaparegut. No tothom. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Però alguna cosa havia començat a enverinar l'almenys aparent, vida senzilla i idílica de la parella:</div><div style="text-align: justify;"><i>Amb una simetria perversa,
mentre en Benjamin assolia nous cims, la salut de la Helen anava davallant. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Sembla que només és viable la possibilitat d'ingressar la malalta que cada dia que passa empitjora de manera alarmant i que no respon a cap dels tractaments ordinaris:</div><div style="text-align: justify;"><i>El doctor Frahm va començar a
enretirar la medicació a la seva pacient poc després que arribés a l’Institut.
(...) Després d’una retirada gradual, quan la Helen estava a punt de deixar els
sedants, la mania va arribar al punt àlgid. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>I així va ser que a la Helen,
després de cada nit en blanc que passava parlant a infermeres callades que
duien una ret al cap, la treien al jardí amb la primera claror del dia. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Tot indica que l'espòs viu totalment desolat l'empitjorament de la Helen a qui visita constantment i omple d'atencions. Tot i això:</div><div style="text-align: justify;"><i>En Benjamin se sentia fora de
lloc, fora del seu element, distanciat de tot. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Quan faltaven pocs dies per
anar-se’n, li van dir que la Helen havia desaparegut. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I el desenllaç fatal no triga a arribar:</div><div style="text-align: justify;"><i>Després d’un altre sospir, el
doctor Aftus, aleshores, va dir que el cor de la senyora Rask, que fins
aleshores havia respost tan bé, s’havia rendit (...) Les muntanyes, el terra i
el cos d’en Benjamin van perdre a l’acte tota substancia i el pes. Tot era
buit. </i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I ens endinsem en un relat que es centra en els sentiments i el punt de vista de Benjamin: </div><div style="text-align: justify;"><i>Potser el repte més gran que he
tingut a la vida ha estat el de gestionar la malaltia de la Mildred. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>La Mildred devia haver intuït
o endevinat que el seu mal era incurable. Es va mostrar tan dolça com sempre,
però la seva alegria i jovialitat havien deixat pas a una serenor i un aplom
que no li havia vist mai. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Sempre he evitat la política i
he declinat tots els càrrecs que m’han ofert. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">També dedica una part del seu raonament a repassar la seva vida com a negociant, o potser fora millor especulador?:</div><div style="text-align: justify;"><i>Els esdeveniments que van portar
al desastre de 1929 no van ser altra cosa que la perversió de tot el que van
tenir de bo els anys precedents. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Tot es va esfondrar el 23
d’octubre. Durant les dues últimes hores abans de la campana de tancament de
sessió, el Dow Jones va perdre gairebé el 7 per cent del valor que tenia el dia
abans. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Cada vegada que trobem la
manera de minimitzar els nostres esforços i augmentar els guanys, fem un acte
comercial, encara que sigui amb nosaltres mateixos. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I arribem al final. Ara explorarem els records i els sentiments de la Helen i les percepcions no acaben de coincidir amb les reflexions d'en Benjamin:</div><div style="text-align: justify;"><i>La major part dels meus
records, reals o ficticis, són els d’una família alegre. Quan em quedava sola
amb ella, </i>(La mare) <i>em parlava en italià.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Va<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>morir com tantes altres dones han mort al
llarg de la història: de part. La criatura, un nen, va néixer mort. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>L’autoritat i els diners
s’envolten de silenci i es pot mesurar l’abast d’influència d’algú per la
densitat del silenci del seu entorn. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Durant els dies següents no
vaig sortir de casa dient-me a mi mateixa que era per la feina. Però era per
por. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>El caos és un remoli que gira
més de pressa amb cada cosa que s’empassa. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>El meu únic consol després d’haver
descobert que m’havien robat els fulls descartats era que formaven part de la ficció
que estava escrivint per al xantatgista. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Mentre transcrivia les notes de les nostres sessions, l’única cosa que feia
era seure en aquell sofà dur, dibuixant cercles concèntrics mentalment.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>El dies següents van quedat
desfigurats per una confusió silenciosa. (...) Les paraules capgirades i escrites amb tinta lila
encara es resistien a donar-me cap resposta. </i></div>
<p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3QZFr-OHJWSXtQUG1JFM7Kj_xOLKzLyzhNWK2X-WtIR7t7okrI0XvCkpW8ucVFFnq721dqP3ZlHdsdRHgcv7lBxYy__e29yKNJZ4tP0FcgtzHiXP2jHWN7Ip2E1FWFH7kjQg80yiKDqqtR6IyEWs6l1iudSUgL96LiNi2eIqttgINuisfcNuShlRpLbM0/s3886/DSCN1833%20(2).JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2914" data-original-width="3886" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3QZFr-OHJWSXtQUG1JFM7Kj_xOLKzLyzhNWK2X-WtIR7t7okrI0XvCkpW8ucVFFnq721dqP3ZlHdsdRHgcv7lBxYy__e29yKNJZ4tP0FcgtzHiXP2jHWN7Ip2E1FWFH7kjQg80yiKDqqtR6IyEWs6l1iudSUgL96LiNi2eIqttgINuisfcNuShlRpLbM0/s320/DSCN1833%20(2).JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: center;">Una interessant entrevista amb l'autor la trobareu si <a href="https://www.lavanguardia.com/cultura/20230328/8857049/habra-crisis-29.html">seguiu l'enllaç</a> </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><b><i><br /></i></b></div><p></p>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p> </o:p></p>
<div style="text-align: right;">Fortuna</div><div style="text-align: right;">Hernán Dñiaz</div><div style="text-align: right;">Traducció de
Josefina Caball</div><div style="text-align: right;">461 pàgines</div><p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p></o:p></p>Carmehttp://www.blogger.com/profile/17166779591308743832noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-595602620123463503.post-73820118615392094482024-03-01T15:08:00.011+01:002024-03-01T15:11:23.697+01:00El Mundo sin Nosostros<div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq3i6x-BFqoHtYQ01vD05GTTDL10boxkkDO73ZPc6t2sS1_cKw99yaqcGiClLbQo2uMORHdQAifpgwlmontpRB5y6OY0R4S64USECTZ2be1ABjroO71UG8qVEK7O9HD8jXavr2AXowCKfxtnAg6dZrF7NsS6iGennynwb80rufmuljTafXzKsejCwQiB-Y/s2000/IMG-20240227-WA0007.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="924" data-original-width="2000" height="185" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq3i6x-BFqoHtYQ01vD05GTTDL10boxkkDO73ZPc6t2sS1_cKw99yaqcGiClLbQo2uMORHdQAifpgwlmontpRB5y6OY0R4S64USECTZ2be1ABjroO71UG8qVEK7O9HD8jXavr2AXowCKfxtnAg6dZrF7NsS6iGennynwb80rufmuljTafXzKsejCwQiB-Y/w400-h185/IMG-20240227-WA0007.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Olot, 2024</td></tr></tbody></table><br /></div><div style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Pot ser que en un futur més o menys llunyà, l'espècie humana desaparegui del planeta?</span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Aquesta és la qüestió que ens planteja l'autor, i ho fa de manera minuciosa i entenc que rigorosa, el què suposaria pel mon que coneixem, "sobreviure" sense nosaltres. </span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Veiem algun exemple d'aquest documentadíssim estudi:</span></div><div style="text-align: justify;"><b><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><i><br /></i></span></b></div><div style="text-align: justify;">En el Prefaci ens demana que imaginem... Fem-ho?:</div><div style="text-align: justify;"><i>Imaginemos un mundo del que súbitamente hemos
desaparecido. Mañana mismo. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Para hacernos una idea de cómo seguiría el mundo
sin nosotros, debemos dirigir nuestra mirada, entre otros lugares, al mundo que
fue antes de nosotros. </i></div><div style="text-align: justify;">Dol una mica, però avancem.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Quina seria la seqüència de la destrucció dels nostres habitatges?:</div><div style="text-align: justify;"><i>Al día siguiente de que desaparezcan los humanos,
la naturaleza toma las riendas y de inmediato empieza a limpiar la casa. (…) No
importa lo herméticamente que uno haya aislado su atemperado interior de los
rigores del clima: unas invisibles esporas penetran de todos modos,
expandiéndose en súbitos brotes de moho. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Cuando nosotros nos hayamos ido, la venganza de la
naturaleza por nuestra engreída superioridad mecánica llega siempre a través
del agua. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I les ciutats? Què serà d'elles?:</div><div style="text-align: justify;"><i>En una ciudad abandonada no habría nadie (…) para
ir corriendo de estación inundada en estación inundada cada vez que caen más de
cinco centímetros de lluvia. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>En el plazo de dos siglos, (…) los árboles
colonizadores habrán reemplazado prácticamente a las malas hierbas iniciales.
</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Los depredadores salvajes acabarán con los últimos
descendientes de los perros mascota, mientras que habrá una astuta población de
antiguos gatos domésticos, ahora salvajes, que perdurará alimentándose de
estorninos. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I el mon? En aquesta simulació, seguiria existint?</div><div style="text-align: justify;">Potser com se suposa que ho va fer abans d'aparèixer l'home?:</div><div style="text-align: justify;"><i>Aunque la gente
dejara de existir mañana y jamás volviéramos a ver elevarse hacia el cielo
ninguna otra molécula portadora de carbono, el mecanismo que ya hemos puesto en
marcha habría de seguir desplegándose. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(…) </i></div><div style="text-align: justify;"><i>Hacen falta
1.000 años para que el océano se dé la vuelta por completo, pero eso no
reintegrará la Tierra a la pureza preindustrial. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Si los humanos jamás hubiésemos evolucionado, ¿cómo
le habría ido al planeta? ¿O era inevitable que lo hiciéramos?</i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">De fet són preguntes que es responen basant-se sempre en suposicions, però en general, m'ha semblat un exercici interessant que podria o hauria d'ajudar-nos a reflexionar:</div><div style="text-align: justify;"><i>Si los humanos desapareciéramos, y si a la larga
algo viniera a reemplazarnos, ¿empezaría como lo hicimos nosotros?.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>De no haber surgido nosotros, ¿seguirían estando
presentes todos esos mamíferos hoy desaparecidos? Y si nos vamos, ¿volverán? </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Si originariamente la gente vino de África, ¿cómo
es que allí hay elefantes, jirafas, rinocerontes e hipopótamos? ¿Por qué no
acabaron muertos, como el 94 por ciento de los grandes géneros animales de
Australia? </i></div><div style="text-align: justify;"><b><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><i><br /></i></span></b></div><div style="text-align: justify;">I una mica més enllà de les especulacions, podem pensar en temes molt concrets. Veient-m'ho:</div><div style="text-align: justify;"><i>Si abandonáramos este mundo mañana -suponiendo que
fuera por cualquier medio distinto de volarnos en pedazos a nosotros mismos-,
dejaríamos atrás unas 30.000 cabezas nucleares intactas. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Para entonces, sin embargo, fuera lo que fuere lo
que viviera en el planeta, habría de vérselas todavía con la escoria, todavía
letal, de 441 plantas nucleares. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Todos los países tienen planes para enterrar
permanentemente este material. Y todos los países tienen también a sus
ciudadanos aterrados ante la perspectiva de que sucesos tales como los
terremotos pudieran liberar los residuos sepultados, y ante la posibilidad de
que alguno de los camiones que los transportan sufra un accidente o sea
secuestrado de camino al vertedero. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Si todos los habitantes del planeta
desapareciéramos, las 441 plantas nucleares del mundo, varias de ellas con
múltiples reactores, funcionarían brevemente con el piloto automático hasta
que, una a una, se sobrecalentaran. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQlyS6LKqp8p5wNxPEcHsQc_Y52eXQ5UzLfLVgnLc4y5cFxKYnOcJV-MN8mJBdf05wHbqgVgX51odF5GB89G0YoGsoNM0fIGYcu1umhCUxvtO94-zUW1tbGJcFwxbcp8Tn9gCQ1gSDAJP-WRM5gSZiiyag9XaqFcqZmqnyN9E2P8mCCVMKgV6KGH0N9pvY/s2000/IMG-20240227-WA0008.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="924" data-original-width="2000" height="185" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQlyS6LKqp8p5wNxPEcHsQc_Y52eXQ5UzLfLVgnLc4y5cFxKYnOcJV-MN8mJBdf05wHbqgVgX51odF5GB89G0YoGsoNM0fIGYcu1umhCUxvtO94-zUW1tbGJcFwxbcp8Tn9gCQ1gSDAJP-WRM5gSZiiyag9XaqFcqZmqnyN9E2P8mCCVMKgV6KGH0N9pvY/w400-h185/IMG-20240227-WA0008.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Olot, 2024</td></tr></tbody></table><br /></div><div style="text-align: justify;">De manera conscient, he obviat adjuntar cap referència a les religions. Considero que aquesta és una qüestió absolutament personal que cadascú gestiona, o hauria de gestionar, en la seva intimitat de la manera que cregui més convenient.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I si després de llegir aquests plantejaments, encara ens mantenim en l'absurda prepotència de creure'ns imprescindibles, aquesta reflexió final em sembla definitiva:</div><div style="text-align: justify;"><i>Y si nosotros desapareciéramos, ¿podría volver a producirse la especie humana, o algo igualmente complejo? </i><span style="text-align: right;"> </span></div>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p><br /></o:p></span></p><p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p><br /></o:p></span></p><p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p>
<div style="text-align: right;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">El mundo sin nosotros</span></div><div style="text-align: right;">Alan Weisman</div><div style="text-align: right;">Traducción de Francisco J. Ramos</div><div style="text-align: right;">388 páginas</div>Carmehttp://www.blogger.com/profile/17166779591308743832noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-595602620123463503.post-30505111834352269122024-02-28T21:57:00.001+01:002024-02-28T21:57:29.601+01:00La muerte como espectáculo<div style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="font-style: italic; font-weight: bold; margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixMRIiGU_iwlQrPxY0CsL35nZJqdnfClOwfzBeon2WL4je1ginv67BO9PejoKkJrWjWr5gx8x7MI3ks4IWF_TyeFMjAi8njOObK34d2gzPJ0lB_wM2H5A3OfYnMP7LhnoYWsEd6nLuEIpFWNnLIwkot6huZy3CG8JEAGIXUCBwgo-eryvSJUpADGa4t5zY/s1147/Sierra%20Nevada.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="860" data-original-width="1147" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixMRIiGU_iwlQrPxY0CsL35nZJqdnfClOwfzBeon2WL4je1ginv67BO9PejoKkJrWjWr5gx8x7MI3ks4IWF_TyeFMjAi8njOObK34d2gzPJ0lB_wM2H5A3OfYnMP7LhnoYWsEd6nLuEIpFWNnLIwkot6huZy3CG8JEAGIXUCBwgo-eryvSJUpADGa4t5zY/w400-h300/Sierra%20Nevada.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sierra Nevada<br />Març 2022<br /><br /></td></tr></tbody></table>Fer del dolor un espectacle, a més de ser inhumà, és una forma de cercar repercussió en el terror per tal de fer publicitat de la suposada força per dominar.</span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">El pitjor de tot plegat és que acostuma a funcionar, i és que de manera incomprensible al meu entendre, massa sovint les imatges de tortures, morts i devastacions atreuen i se'n fa difusió. Només cal veure com sembla un fet habitual, que hi hagi qui acudeix a llocs on ha passat qualsevol catàstrofe (com ara mateix l'incendi devastador d'un bloc de pisos a València) a fer-se"selfies" que compartiran a les xarxes socials i entre els seus amics, coneguts o seguidors segons els seus papers "d'influencers" en diuen.</span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">En aquest llibre s'examinen tots els aspectes que fan referència als terroristes que des de fa anys empren imatges de mort com a publicitat:</span></div><div style="text-align: justify;"><i>A partir del momento en que se muestran individuos
reducidos a “cosas”, de los que se puede disponer a placer, ¿qué nos impide
deslizarnos de la ficción a la realidad?</i></div><div style="text-align: justify;"><i>En 2004, todo se trastorna. Es cuando aparecen los
vídeos macabros, realizados por grupos islamistas. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">La qüestió a plantejar potser fora oportú centrar-la també en els seguidors d'aquestes macabres imatges:</div><div style="text-align: justify;"><i>¿Qué razones, qué pulsiones conducen a un
adolescente o a un adulto a contemplar o a discutir durante horas en un chat
con desconocidos acerca de estos increíbles espectáculos? </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>La realización y la difusión de vídeos macabros se
multiplican y pronto cambian de naturaleza cuando los islamistas se apropian de
ellos para convertirlos en una herramienta de propaganda. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Però no només han estat els terroristes que han donat publicitat a aquests tipus d'imatges. Veiem:</div><div style="text-align: justify;"><i>El presidente estadounidense George W. Bush
celebra la ejecución de Sadam Husein como una “etapa importante” en el camino
hacia la democracia en Irak. (…) la transformación en “espectáculo” de la
ejecución de Sadam Husein es lo que plantea problemas. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Tenir accés a aquests tipus d'imatges és un dret? N'hi ha que ho defensen com a tal:</div><div style="text-align: justify;"><i>En los sitios que propagan estos vídeos, se invoca
el derecho de los ciudadanos a ser “informados”. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Es como si ya no existiera diferencia entre la
ficción y la realidad: una vez que se ha adquirido la costumbre de mirar
imágenes de extrema violencia, ¿por qué contentarse con la “ficción-horror?,
¿con un horror de ficción? ¿Por qué no acceder al horror real? </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I visionar-les un cop i un altre, compartir-les, comentar-les, forma part també d'aquest suposat dret? O acaba sent un entreteniment? Perquè es tracta d'imatges reals, de persones reals, de morts reals. I això no produeix rebuig?:</div><div style="text-align: justify;"><i>Pero ¿es posible divertirse con el sufrimiento
ajeno hasta convertirlo en objeto de fotos y vídeos? ¿No estaremos en presencia
de una desviación evidente de la sociedad del espectáculo y del ocio? </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Antaño, fotografiar la guerra formaba parte del
ámbito de los reporteros y de los fotógrafos profesionales; hoy, los propios
soldados son los que hacen las fotografías, se intercambian imágenes entre
ellos y las envían por mail a sus amigos al otro extremo del mundo. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Están los que buscan en estos vídeos una forma de
distracción; los que se muestran más bien indiferentes, como si la frecuentación
regular de estas imágenes los hubiera “anestesiado”, y finalmente los que
proclaman su admiración por la gente “que consigue mirar eso” sin verse
afectada. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I avancem una mica més. És possible que la repetida visualització d'aquests tipus d'imatges, acabin produint indiferència entre els públic que ho mira?:</div><div style="text-align: justify;"><i>Desde siempre, a los hombres les gustan los
espectáculos, quizá para apropiarse de una realidad que se les escapa. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>¿Se pueden calificar la fabricación, la difusión y
la visión repetida de vídeos de tortura, humillación y degollación como un
retroceso de la civilización?. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Algunos pensadores contemporáneos hacen apología
de la indiferencia. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Podem parlar de compassió? O parafrasejant una antiga pregària, estem utilitzant el molt "compassió" en va:</div><div style="text-align: justify;"><i>La compasión es un sentimiento que va hacia el
otro y que nos obliga momentáneamente a olvidarnos de nosotros mismos. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>La compasión tiende a eliminar la distancia entre
el que la siente y el que es objeto de ella. Lo compasional, en cambio, no deja
de instaurar esta distancia. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>La compasión no es en absoluto un dato adquirido
de una vez por todas; se puede perder o no adquirirla nunca. El espectáculo del
mal y de la injusticia cometida contra los demás no es en todas partes y
siempre instintivamente rechazado por los hombres. </i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">I arribats a aquest punt ens podem preguntar si es pot o cal visualitzar tot?</span></div><div style="text-align: justify;"><i>¿Se puede ver todo? ¿Se debe mostrar todo? En un
país democrático, la libertad de expresión y la libertad de información
constituyen derechos fundamentales. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Solamente que, cuando se habla de Internet, se
sale del ámbito de la información y se entra en un mundo en el que se encuentra
todo y su contrario. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Una censura sistemática aplicada a Internet sólo
puede generar consecuencias peligrosas; cada vez que se invoca la censura, se
corre el riesgo de atentar contra las propias bases de la democracia. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I acabo:</div><div style="text-align: justify;"><div><i>Cuando, en una sociedad, la crueldad se vuelve en cierta manera “normalizada”, la propia compasión termina por sufrir las consecuencias. Y me parece que, en la actualidad, estamos asistiendo a este proceso. </i></div><div><i>(...)</i></div><div><i>El que está tumbado en el suelo, con los ojos vendados, esperando a ser degollado, ¿es un hombre? Sus verdugos, ¿son hombres? Y los que miran estos vídeos con indiferencia o con placer, ¿son hombres? </i><span style="text-align: right;"> </span></div></div>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p>
<div style="text-align: right;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">La muerte como espectáculo</span></div><div style="text-align: right;">Estudio sobre la “realidad horror”</div><div style="text-align: right;">Michela Marzano</div><div style="text-align: right;">Traducción de Nuria Viver Barri</div><div style="text-align: right;">108 páginas</div>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p> </o:p></p>Carmehttp://www.blogger.com/profile/17166779591308743832noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-595602620123463503.post-51053376284122477642024-02-26T21:54:00.001+01:002024-02-26T21:54:55.108+01:00L'Arc de la Perdiu<div style="text-align: justify;"><b><i><br /></i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i><br /></i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYV0BdhBSO-TzuJ7wsYeAvEfSXHu8qnltLB3qOC6jeGiQeGVA67RrrIm3yIQBCcnKG8bSQ5dB4w8vEV135G2J6XsypBsd6NOTh0Y3hyIjrC2_G5BY3hnkG5pnjRXcvholH_Q3fKI0LvQ6ayjUfejRKDvVeIvX2bPzNtSoLjwVoaLvq5RiuQUwV8X56ZLZ9/s912/Volta%20de%20la%20Perdiu.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="912" data-original-width="683" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYV0BdhBSO-TzuJ7wsYeAvEfSXHu8qnltLB3qOC6jeGiQeGVA67RrrIm3yIQBCcnKG8bSQ5dB4w8vEV135G2J6XsypBsd6NOTh0Y3hyIjrC2_G5BY3hnkG5pnjRXcvholH_Q3fKI0LvQ6ayjUfejRKDvVeIvX2bPzNtSoLjwVoaLvq5RiuQUwV8X56ZLZ9/w300-h400/Volta%20de%20la%20Perdiu.jpg" width="300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Volta de la Perdiu<br />Gener 2024</td></tr></tbody></table><br /><br /></i></b></div><div style="text-align: justify;"><i>El pis de l’Arc de la Perdiu
era de lloguer i calia buidar-lo. (...) Els mobles i els objectes, espectres
del passat, parlaven de tota una vida: la dels meus pares, la d’una infantesa
feliç i una adolescència amb les contradiccions pròpies de la recerca de la
personalitat. </i></div><div style="text-align: justify;">Així comença aquest relat en què la memòria de les dones ocuparà una part important de la història.</div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I és que les dones que es van quedar a les ciutats (ara mateix penso en la mare parint i criat un infant a la Barcelona sota les bombes) tenien molt a contar, malgrat que la major part de les vegades, callaven per no incrementar el dolor dels qui lluitaven sovint patint també fam, quan no presó:</div><div style="text-align: justify;"><b><i>Barcelona, 1r de març de
1939:</i></b></div><div style="text-align: justify;"><i>Si sabessis el que he passat
amb els bombardejos! Només de sentir la sirena, l’avi Albertí, que tenia molta
por, s’emportava l’Adela al metro. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Després dels bombardejos
sagnants del mes de març, a la Gran Via i amb una ciutat destrossada i
contínuament assetjada pels avions, la Carmen ens va fer anar al passeig de
Sant Joan, al pis que guardaven per un client del banc que havia fugit a
França. (...) El 26 de gener ha estat un dia desmoralitzant: han entrat les
tropes franquistes capitanejats pel general Yagüe per la Diagonal. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">El pare, presoner en un camp de concentració. La mare, sobrevivint amb prou feines en condicions precàries i patint constants bombardeigs:</div><div style="text-align: justify;"><i>Els carrers ofereixen un estat
llastimós, hem estat molt castigats per les bombes en aquest barri: plaça Sant
Roc, el mercat de Santa Caterina... </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Les coses a Barcelona no són
gens fàcils, des de l’entrada dels nacionals hi ha molt esverament i
desconfiança. Ja no saps amb qui pots parlar i amb qui no. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">La guerra es va acabar, però les dificultats, les angoixes i la precarietat van subsistir durant anys:</div><div style="text-align: justify;"><i>Segurament ja hauria d’estar
acostumada després de tres anys de guerra... però ara no lluitem per una
societat millor, lluitem per sobreviure en una societat instal·lada en la por. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Quin matí!, he passat molta
estona a la cua del racionament, em feien mal els peus i el sol queia a plom,
no podia respirar; per ser abril picava fort. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I la protagonista, segueix escrivint cartes que mai no es podran enviar, que només en el millor dels casos, el destinatari, el seu espòs, les podrà llegir si aconsegueix recollir els avals suficients per tal que els seus captors accedeixin a deixar-lo en llibertat:</div><div style="text-align: justify;"><i>La ploma i el paper és la
manera de treure tot allò que tenim a dins i expressar aquests sentiments que ens
consumeixen. Cada carta és un retall del que et voldria dir i mentalment
ressegueixo el teu rostre seriós però amb un somriure amable; les teves mans
que parlen per elles soles; els ulls que canvien de color segons el teu estat d’ànim,
entre el blau, el gris i el verd. Ara mateix deuen ser gris fosc de temor i
enyorança. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Triguen tant les cartes que
quan arriben ja hi ha altres notícies que se superposen a les comentades. </i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Així era el dia a dia de les dones que es van quedar soles al front de la migrada família: </div><div style="text-align: justify;"><i>El dia a dia se’m menja el
temps, aconseguir tot el que cal per a la família demana espera i paciència;
llargues cues i molts camins i tot i així mai n’hi ha prou. (...) Ens volen
recordar a cada passa qui ha guanyat aquesta guerra i fer-nos sentir forasters
a la nostra terra. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>És veritat, hem perdut una
guerra, però no podem perdre la dignitat. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">A casa meva també es dolien dels canvis en l'ensenyament. No acostumaven a nomenar la República, però amb els mots <i>"abans de la guerra"</i>, que els infants no enteníem, s'amagaven moltes enyorances mai explicitades :</div><div style="text-align: justify;"><i>Ha canviat tant l’ensenyament!
Volen esborrar tot el que ha fet la República: els nens separats de les nenes,
importància de l’ordre i la disciplina; ni se’n parla de com han d’aprendre els
infants! </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>El terrat era el mirador d’aquella
torre de vori, d’aquell isolament voluntari que vau bastir per no deixar
traspuar el domini del franquisme i en el qual, envoltada d’estima, podia
deixar anar la meva imaginació tot joguinejant. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">En aquest cas, el pare aconsegueix tornar a casa, però de ben segur, com molts d'altres, marcat per tot el que ha patit:</div><div style="text-align: justify;"><i>Quan penso en la tornada del
pare del camp de concentració, a la llum del que he llegit, devia ser prou dificultós.
</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Totes les cases tenen veus i
remors, flaires i espais confegits de sentits amagats que t’arrabassen com un
llamp la memòria. </i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L'autora, que ens ha narrat una història viscuda personalment, s'acomiada del relat, dels lectors:</div><div style="text-align: justify;"><div><i>L’Arc de la Perdiu va ser més que una llar, m’atreviria a dir que era una mena de pis franc, tothom hi cabia. </i></div><div><i>(...)</i></div><div><i>Rememorar és tornar a la vida totes aquelles persones que han estat importants en la pròpia vida. </i></div><div><i>(...)</i></div><div><i>La Barcelona que he conegut no tenia gust a runes ni pols, ni sons de sirenes que estremien tot el cos, tampoc bombardejos que et tallaven l’alè; quan vaig arribar tot això havia passat i es reconstruïa una ciutat que mai seria la mateixa, la societat es recobrava sota el pes del franquisme i omplir el cistell era dificultós, encara hi havia racionament. </i></div><div><i>(...)</i></div><div><i>La mare sempre deia que va ser pitjor la postguerra que la guerra. </i></div><div><i>(...)</i></div></div><div style="text-align: justify;"><i>He tancat el quadern i la meva mà descansava sobre la contracoberta. (...) Ara sentia que la sang corria rabent pel meu interior, bombejada per un cor alegre de conèixer, de saber. Tots necessitem esbrinar d’on venim per donar sentit a les passes decidides o temoroses que ens marquen el camí mentre fem via. </i></div>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p> </o:p></p>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p> </o:p></p>
<div style="text-align: right;">L’arc de la Perdiu</div><div style="text-align: right;">Lola Abelló Planas</div><div style="text-align: right;">Pròleg d’Irene
Yúfera i Sisco Farràs</div><div style="text-align: right;"><span>137 pàgines</span><span style="text-align: left;"> </span></div>Carmehttp://www.blogger.com/profile/17166779591308743832noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-595602620123463503.post-28636501157226985162024-02-25T22:01:00.000+01:002024-02-25T22:01:54.584+01:00D13 Crònica judicial<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; font-style: italic; font-weight: bold; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDDVeURtGslyUKjztxzL3tTpUW0QiE_x2zIelWYs-hKSXfmGYHcIhkIvxgHkaHQYk8ofi7-m_lWrGG1dPBH-_YkS_uOEiVAaeFTwZfEAjeENT5JfOkeSxUwve8Omhj-rWGEiEriEEgmj44S-CXhMzV-eT0DQZVC1G4_Zdv-MbeUKqwzUqxFHOrrwK4xHbz/s4320/DSCN0312.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3240" data-original-width="4320" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDDVeURtGslyUKjztxzL3tTpUW0QiE_x2zIelWYs-hKSXfmGYHcIhkIvxgHkaHQYk8ofi7-m_lWrGG1dPBH-_YkS_uOEiVAaeFTwZfEAjeENT5JfOkeSxUwve8Omhj-rWGEiEriEEgmj44S-CXhMzV-eT0DQZVC1G4_Zdv-MbeUKqwzUqxFHOrrwK4xHbz/w400-h300/DSCN0312.JPG" width="400" /></a></div><div style="font-style: italic; font-weight: bold; text-align: justify;"><b><i><br /></i></b></div><div style="font-style: italic; font-weight: bold; text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Va ser el 2015 a París, un divendres tretze de novembre.</div><div style="text-align: justify;">Van ser uns atemptats <span style="background-color: white; color: #0f1111; font-family: "Amazon Ember", Arial, sans-serif; font-size: 14px; text-align: start;">gihadistes que van deixar </span><span style="background-color: white; color: #0f1111; font-family: "Amazon Ember", Arial, sans-serif; font-size: 14px; text-align: start;">més d’un centenar de morts i més de quatre-cents ferits.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #0f1111; font-family: "Amazon Ember", Arial, sans-serif; font-size: 14px; text-align: start;">Va ser molt comentat; tots els mitjans de comunicació en van informar.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #0f1111; font-family: "Amazon Ember", Arial, sans-serif; font-size: 14px; text-align: start;">No hi ha paraules per comentar, o si més no, jo no les he trobades, no hi ha disculpa possible.</span></div><div style="text-align: justify;">Entre el setembre del <span style="background-color: white; color: #0f1111; font-family: "Amazon Ember", Arial, sans-serif; font-size: 14px; text-align: start;">2021 i el juny de 2022, es va celebrar el judici a 14 dels terroristes que van ser detinguts d'entre els implicats en l'entramat dels atacs a la sala de festes Bataclan i la resta d'atemptats. Un d'ells és l'únic </span><span style="background-color: white; color: #0f1111; font-family: "Amazon Ember", Arial, sans-serif; font-size: 14px; text-align: start;">supervivent d’entre els terroristes</span><span style="background-color: white; color: #0f1111; font-family: "Amazon Ember", Arial, sans-serif; font-size: 14px; text-align: start;"> </span><span style="background-color: white; color: #0f1111; font-family: "Amazon Ember", Arial, sans-serif; font-size: 14px; text-align: start;">de l’Estat Islàmic que hi van participar directament.</span><span style="background-color: white; color: #0f1111; font-family: "Amazon Ember", Arial, sans-serif; font-size: 14px; text-align: start;"> </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #0f1111; font-family: "Amazon Ember", Arial, sans-serif; font-size: 14px; text-align: start;">Duia, com la resta dels atacants, un cinturó d'explosius que havia de fer esclatar. De manera incomprensible no ho va fer, mai no es va saber si havia fallat el mecanisme o bé, en el darrer moment, ell no es va atrevir a accionar-lo.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #0f1111; font-family: "Amazon Ember", Arial, sans-serif; font-size: 14px; text-align: start;">En Emmanuel Carrere va assistir al judici com a informador de </span><span style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #0f1111; font-family: "Amazon Ember", Arial, sans-serif; font-size: 14px; text-align: start;"> </span><span class="a-text-italic" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #0f1111; font-family: "Amazon Ember", Arial, sans-serif; font-size: 14px; text-align: start;">L</span><span class="a-text-italic" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #0f1111; font-family: "Amazon Ember", Arial, sans-serif; font-size: 14px; text-align: start;">’Obs.</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="a-text-italic" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #0f1111; font-family: "Amazon Ember", Arial, sans-serif; font-size: 14px; text-align: start;">Aquest llibre va néixer de les cròniques que diàriament hi escrivia.</span></div></div><div style="text-align: justify;"><br />El millor serà remetre'ns als seus comentaris:</div><div style="text-align: justify;"><i>A finals de juliol se’ns va
dir que el procés no duraria sis mesos, sinó nou. (...) Els atemptats no em van
afectar, no van afectar ningú del meu entorn. Ara bé, la justícia m’interessa.
</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Dia rere dia, escoltarem
experiències extremes de mort i de vida, i em penso que, entre el moment
d’entrar a la sala d’audiències i el de sortir-ne, alguna cosa s’haurà mogut
dintre nostre. No sabem què n’esperem, no sabem què passarà. Som-hi.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>S’ha repetit moltes vegades
que serà el procés del segle, un procés per a la Història, un procés exemplar. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I així, dia rere dia, l'escriptor, ara cronista, remetrà un informe acurat del que passava i sentia en la sala:</div><div style="text-align: justify;"><i>El segon dia, mentre
continuaven passant llista de les acusacions particulars, es va parlar de la
declaració de les víctimes. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Aquest procés té una ambició
desmesurada, la de desplegar, durant nou mesos, des de tots els angles i amb el
punt de vista de tots els actors, el que va succeir aquella nit. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">S'hi recullen les declaracions de les víctimes que van sobreviure aquella nit diabòlica. Elles fan referència a les seves vivències, amb un record emocionat per aquells que van morir, sovint al seu costat:</div><div style="text-align: justify;"><i>La sala Bataclan té capacitat per a 1.498 persones, aquella nit era plena. (...) Dels que en van sortir amb vida, una dona ha dit que per a ella el pitjor havia sigut això: que la trepitgessin. Altres diuen que el pitjor, per a ells, és haver trepitjat. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>La Lamia ha deixat aquest món
de la manera més violenta que pugui imaginar-se. (...) Pensar que els que la
van matar tenien la seva edat. Tots entre els vint-i-cinc i els trenta. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;">(Els terroristes) <i>Eren molt joves, estaven
tranquils. </i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I mentre passen els dies, el judici no sabem si avança, perquè tots els presents estan tan commoguts que sembla que les declaracions són una repetició de por, dolor i incomprensió:</div><div style="text-align: justify;"><i>Avui és el tretze dia dedicat
als supervivents i les víctimes del Bataclan, encara en queden cinc. Hem
escoltat gairebé dos-cents testimonis. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Tots ens projectem en els
relats que sentim, però cadascú d’una manera diferent. Sovint és una qüestió
d’edat.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Una emoció rere una altra, un concentrat
d’humanisme rere un altre, una cara rere una altra: la immensa psicoteràpia de
les cinc setmanes que ara s’acaben ha tingut la bellesa d’un relat col·lectiu i
la crueltat d’un càstig. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I arribem a una part de forta tensió, de sentiments confusos de ràbia, odi, incomprensió i molt dolor. Fins i tot potser volem entendre:</div><div style="text-align: justify;"><i>Hem passat cinc setmanes
escoltant els relats esfereïdors i dolorosos d’unes dues-centes cinquanta
víctimes, i algun cop hem girat la mirada cap al box pensant què devien sentir
els catorze homes en xandall que es miraven les vambes rere el reflex del vidre,
m’imagino que esperant que s’acabés. (...) El procés és tan llarg, el material
és tan abundant, que s’ha decidit, com una novel·la, dividir-lo en capítols:
personalitat, radicalització, Síria, preparació dels atemptats, fuga... </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>S’ha de confessar: als que els agraden els judicis, als redactors de cròniques judicials, ja sigui per ofici o de manera esporàdica, com jo, el que ens fascina son més els culpables que no pas les víctimes. Les víctimes les compadim, però la personalitat que provem d’entendre és la dels culpables.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Com que els autors de la
matança són tots morts, els acusats, per definició, només poden ser còmplices,
però amb graus de complicitat molt diferents. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Inevitablement establim la diferenciació entre "ells" i "nosaltres". Veiem, com ho explica l'autor:</div><div style="text-align: justify;"><i>És, en estat pur la lògica
d’”ells i nosaltres”. Nosaltres, pacífics demòcrates, gent honrada per a qui el
D13 ha estat una poderosa màquina de construir comunitat, vincles,
identificacions. Ens assemblem, ens entenem, ens reconeixem. I davant, ells. Ells,
que no s’assemblen, que no coneixem, que no entenem. Joves opacs, “individus
sortits d’enlloc, que emeten senyals febles”, tal com els va definir el
procurador general de la República, François Molins; l’únic que ens pensem que
en sabem, vagament, és que ens volen morts, i que fins i tot per a si mateixos
s’estimen més la mort que la vida. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">D'alguna manera, sembla que els acusats malden per presentar-se com a protagonistes principals del judici, pel seu moment de glòria?. </div><div style="text-align: justify;"><i>La impressió que fan,
últimament, és sobretot que es barallen per ser l’estrella del judici. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Un primer resum de les llargues jornades:</div><div style="text-align: justify;"><i>Hem sentit les víctimes, s’ha
interrogat els acusats, s’han reconstruït els fets. El D13 entra en l’última
fase. (...) Les acusacions particulars participen en el procés per fer sentir
el seu patiment i obtenir un reconfort moral, no una reparació financera. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>L’ajuda jurídica és el
mecanisme que permet que tothom que no tingui els mitjans per pagar-se’l ell
mateix pugui disposar d’un advocat pagat per l’Estat. En els casos de
terrorisme, s’aplica independentment dels ingressos. </i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I ara sí. Com a conclusió: </div><div style="text-align: justify;"><i>Què han aportat, aquests nou
mesos d’audiències? Molt poca cosa, de fet: en termes d’informació potser un
10% o un 15% més. Pel cantó de les víctimes ha sigut una cosa enorme,
escoltant-les hem après enormement sobre la condició humana. Però, pel cantó
del box? Ens hem interrogat fins a la nàusea, tant jo com els altres, sobre els
possibles escrúpols de consciència d’en Salah Abdeslam. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Les peticions de penes. Són dures
i matisades. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<div style="text-align: justify;"><o:p>No poc deixar de manifestar la meva admiració per aquest pare que va ser capaç de dirigir-se als acusats en els termes següents:</o:p> </div><div style="text-align: justify;"><o:p> </o:p><i>“Estimar el malvat no és pas estimar la malignitat, seria una perversitat diabòlica. És només estimar l’home en ell mateix, l’home més difícil d’estimar”. (Georges Salinas pare d’una de les víctimes de Bataclan.) </i></div><div style="text-align: justify;">Jo no en seria capaç.</div><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span style="text-align: right;"><br /></span></p><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span style="text-align: right;"> </span></p>
<div style="text-align: right;">D13</div><div style="text-align: right;">Crònica judicial</div><div style="text-align: right;">Emmanuel Carrère</div><div style="text-align: right;">Postfaci de Grégoire
Leménager</div><div style="text-align: right;">Traducció de Ferran
Ràfols Gesa</div><div style="text-align: right;"><span>259 pàgines</span><span style="text-align: left;"> </span></div>Carmehttp://www.blogger.com/profile/17166779591308743832noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-595602620123463503.post-28053200079612398082024-02-23T15:05:00.000+01:002024-02-23T15:05:20.265+01:00Vivir en dictadura<p></p><div style="text-align: justify;">Algun cop he pensat quanta gent ha nascut i viscut en una dictadura! I quanta ho ha ignorat? I tracto d'explicar-me:</div><div style="text-align: justify;">Deixant de banda les persones de més edat, que aleshores tampoc no acostumaven a explicar massa coses, en una època en què la informació estava més restringida, en què tot, i no només el cinema o els cotxes, era blanc, negre i molt gris, només els més privilegiats tenien accés a determinats llibres o articles que, per descomptat, a la gran majoria els estaven prohibits. </div><div style="text-align: justify;">Enguany sembla que ha de ser més difícil viure desconnectat d'aquesta realitat, però segueixo tenint seriosos dubtes.</div><div style="text-align: justify;">Cercant ampliar el que es comenta al llibre que ara m'ocupa, he topat amb un interessant article, del que adjunto <a href="https://letraslibres.com/politica/se-puede-vivir-en-una-dictadura/">l'enllaç</a> per si és del vostre interès.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Bé, deixaré parlar l'autor només afegint que el llibre està publicat e<span style="font-family: inherit;">l <span color="rgba(0, 0, 0, 0.87)" data-v-03ed71b5="" style="--tw-border-spacing-x: 0; --tw-border-spacing-y: 0; --tw-ring-color: rgba(59,130,246,0.5); --tw-ring-offset-color: #fff; --tw-ring-offset-shadow: 0 0 transparent; --tw-ring-offset-width: 0px; --tw-ring-shadow: 0 0 transparent; --tw-rotate: 0; --tw-scale-x: 1; --tw-scale-y: 1; --tw-scroll-snap-strictness: proximity; --tw-shadow-colored: 0 0 transparent; --tw-shadow: 0 0 transparent; --tw-skew-x: 0; --tw-skew-y: 0; --tw-translate-x: 0; --tw-translate-y: 0; background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-weight: bolder; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: left;"> </span><span style="background-color: white; text-align: left;">23/03/2021.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; text-align: left;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; text-align: left;">Quin és el propòsit de la publicació?:</span></span></div><div style="text-align: justify;"><i>Hoy el Franquismo ha muerto, pero su memoria no.
Como régimen político la dictadura del general Franco forma parte ya de la
historia española y europea del siglo XX. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Nuestro propósito y lo que pueda aportar este
libro tiene que ver con la idea de que la historia como disciplina nos dota de
herramientas para ofrecer un análisis de esa memoria persistente del franquismo
con la que se nos ofrece una determinada imagen del pasado. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Nuestra opción ha sido la construcción de una
genealogía desde el punto de vista histórico de lo que representó la dictadura
franquista porque, en nuestra opinión, puede ofrecer algunos argumentos útiles
de cara a desvelar tópicos y zarandear mitos resistentes al paso del tiempo. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>El recuerdo como el olvido son dos estrategias
para sobrevivir. (…) Las siguientes páginas son el resultado de una obra
escrita a cuatro manos. Son fruto de la confianza mutua y de unas inquietudes
comunes. </i></div><div style="text-align: justify;"><b><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><i><br /></i></span></b></div><div style="text-align: justify;">Qui va ser el Dictador?</div><div style="text-align: justify;"><i>“Centinela de Occidente” fue uno de los lemas
recurrentes del franquismo, acuñado por Luis de Galinsoga. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Entre 1953 y 1963 el gobierno español recibió unos
1.500 millones de dólares, destinado a la compra de productos estadounidenses y
de material de guerra. (…) Se pusieron en funcionamiento las bases aéreas de
Marón de la Frontera, Zaragoza y Torrejón de Ardoz y la naval de Rota, otras
instalaciones complementarias y escuadrones de vigilancia, a cargo de 7.000
militares estadounidenses.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Franco y su régimen nacieron y murieron de la
misma manera, matando.</i></div><div style="text-align: justify;"><b><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><i><br /></i></span></b></div><div style="text-align: justify;">Odi, venjança, menysteniment:</div><div style="text-align: justify;"><i>Los vencedores de la guerra, cargados de odio y
espíritu de revancha, tiñeron la sociedad de miedo y humillación a través de
los amplios e implacables mecanismos represivos. </i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per damunt de tot: REPRESSIÓ:</div><div style="text-align: justify;"><i>Sin olvidar la gravedad de las pérdidas de
población activa durante el conflicto por la dura represión posterior, las
consecuencias del hambre y el exilio, y el agotamiento de las reservas de oro y
divisas, fue sobre todo la política económica autárquica la que determinó la
dura realidad de las primeras décadas de la posguerra. </i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I arriba el torn de les "Institucions":</div><div style="text-align: justify;">La Falange:</div><div style="text-align: justify;"><i>Unos meses después de que el general Franco fuera
nombrado Generalísimo y Jefe de un Estado inexistente todavía, el 19 de abril
de 1937 se decidió la creación de un partido único. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>A partir de 1937 Falange pasaría a ser un partido
“capturado” por el Franquismo. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Les FAS i els "americanos":</div><div style="text-align: justify;"><i>Las Fuerzas Armadas (FAS) durante la dictadura del
general Franco de configuraron como un poder autónomo dentro del Estado y
respondían en exclusiva y directamente ante el Jefe del Estado. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>A partir de la década de los años cincuenta, la
dictadura española tuvo en el apoyo del gobierno de los Estados Unidos un elemento
clave para su propia evolución y supervivencia. </i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L'església catòlica i el "Congreso Eucarístico":</div><div style="text-align: justify;"><i>En nombre del orden, la patria y la religión los
rojos debían ser exterminados, borrados de raíz de la tierra, incluso dando
consignas para la ocultación de los lugares del enterramiento de sus restos.
</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Como vencidos, sobre los curas fieles a la
República recayó la represión política del régimen y también la eclesiástica, y
el silencio y el olvido. Esta seria una prueba de que los religiosos no sólo
eran perseguidos en la zona republicana. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Bajo el lema “La Eucaristía y la Paz”, el acontecimiento
</i><b>(Congreso Eucarístico) </b><i>tenía lugar a los pocos meses de las ejecuciones
de cinco anarquistas en el parapeto del Campo de la Bota. (…) Este alarde de
fervor religioso dio sus frutos, con la admisión en la UNESCO, pocos meses
después, el 18 de septiembre, y la firma del Concordato con la Santa Sede, al
año siguiente. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">El paper que se li va reservar a la dona:</div><div style="text-align: justify;"><i>Durante el franquismo las libertades de la mujer
fueron atacadas con una intensidad sin precedentes en el marco de los países de
Occidente. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Ellas fueron las víctimas directas de la represión
franquista, no sólo por la pérdida de padres, hijos y compañeros, sino por su
actuación durante la guerra y como militantes antifranquistas. (…) El estigma de
la “mujer roja” o “mujer de rojo” llevó a una represión diferencia, activa y de
larga duración. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">L'ensenyament, la cultura, els mestres...:</div><div style="text-align: justify;"><i>La escuela fue el primer eslabón de una larga
carrera de aculturización en todos los segmentos de la sociedad, desde la
Universidad a los medios de comunicación y a las formas de ocio populares. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">La repressió no podrà esborrar la memòria:</div><div style="text-align: justify;"><i>Franco prolongó la guerra una vez conseguido el
triunfo por las armas. En 1939 no llegó la paz, llegó la victoria. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>El 26 de enero de 1939, las nuevas autoridades
franquistas ocuparon Barcelona, iniciándose una etapa caracterizada por las
detenciones masivas de ciudadanos. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Las personas en cautiverio en 1939 pudieron
alcanzar casi la cifra del millón. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>En Badajoz y Huelva se instalaron cárceles
destinadas al internamiento y reeducación de los homosexuales. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">La vergonya del Valle de los Caídos:</div><div style="text-align: justify;"><i>A finales de octubre del 2019 se pondría punto y
final a quince años de disputa sobre cuál debía ser el destino de los restos
mortales del dictador. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Se crearon al menos 72 campos de concentración en
toda España a los que se destinaron “Batallones de trabajadores” (BBTT)
formados por prisioneros republicanos, denominados posteriormente “Batallones
de Soldados Trabajadores” (BDST) a partir de la primavera de 1940. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>El monumento fue construido con el objetivo de ser
un lugar de memoria de los héroes y mártires de una patria defendida por la
dictadura, por eso, su pervivencia es esencialmente una derrota para una
sociedad democrática. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhry7l9NSWXqKY6vo7Ca_4e_NAfj36KXBmVk40yPUx8kacNXzeXtvtZ1os6On49Kw640nTXvHmo-gilT1pSrK4n-v73jHUEi6VX2Gnb6HAyuIQRbECA4HG5sIl0PLvJ3ydCY9qch8_kQCnLIsNeXODtfnPYivwlLdF-UGgwyhvytLpQM5JkmC3On5jUhUTU/s1244/DSCN2980.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="933" data-original-width="1244" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhry7l9NSWXqKY6vo7Ca_4e_NAfj36KXBmVk40yPUx8kacNXzeXtvtZ1os6On49Kw640nTXvHmo-gilT1pSrK4n-v73jHUEi6VX2Gnb6HAyuIQRbECA4HG5sIl0PLvJ3ydCY9qch8_kQCnLIsNeXODtfnPYivwlLdF-UGgwyhvytLpQM5JkmC3On5jUhUTU/w400-h300/DSCN2980.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cementiri de Barcelona<br />Ni oblit ni perdó</td></tr></tbody></table><br /><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div><div style="text-align: justify;">Transició? Ha existit mai?:</div><div style="text-align: justify;"><i>En conclusión, lo que se ha llamado “Transición”
-como si no hubiera habido en la Historia otra más que ella- no constituye en
sí misma ningún modelo. No fue el resultado de una inteligente y habilidosa
planificación. Por el contrario, y en buena medida, fue el producto de la
improvisación y el tanteo entre las fuerzas en presencia. Pero tampoco
constituye “el pozo de todos los males” de nuestra sociedad actual. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Es una historia de la que las jóvenes
generaciones, aunque no sólo, tienen un profundo desconocimiento aunque hayan
nacido en democracia, entre otras razones por el escaso espacio que ocupa en
sus planes de estudio. </i></div>
<p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><b><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></b><span style="text-align: right;"> </span></p>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p>
<div style="text-align: right;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Vivir en dictadura</span></div><div style="text-align: right;">Javier Tébar Hurtado/Rosa Toran Belver</div><div style="text-align: right;">298 páginas</div><br /><p></p>Carmehttp://www.blogger.com/profile/17166779591308743832noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-595602620123463503.post-11169895127755048962024-02-20T22:05:00.000+01:002024-02-20T22:05:01.153+01:00Torturades<div style="text-align: justify;"><span style="text-align: justify;">No és un llibre per comentar, o si més no, jo no m'hi veig amb cor de comentar res. I és que deixant pas a un recull de les paraules de les persones que hi varen ser víctimes, considero que n'hi ha d'haver-hi prou.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: justify;">Jo vaig néixer relativament a prop de la Via Laietana, al Carrer del Carme, i encara més, en els anys a què es refereixen algunes de les protagonistes, hi havia passat amb els meus fills menuts, gairebé pel davant d'aquest edifici. I dic gairebé, perquè sempre he evitat fer-ho de massa a la vora. Hi passava ignorant que potser en aquells mateixos moments, algú estava sent torturat. Ara mateix al pensar-hi m'esgarrifo. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: justify;">De molt jove, vaig tenir amistats que varen ser detingudes en qualsevol simulacre de manifestació, vaig estar front les portes de la comissaria del barri demanant la llibertat d'algun amic o conegut detingut, però sortosament mai no vaig patir personalment cap agressió. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: justify;">Tampoc no conec personalment ningú que patís empresonament, o si més no, no en servo cap record al respecte.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: justify;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: justify;">I dit això, que ja és massa, deixo la veu a les veritables protagonistes, no sense afegir unes línies del pròleg que considero imprescindibles:</span></div><div style="text-align: justify;"><i>Aquestes pàgines són un acte
contra l’oblit. Teniu a les mans una píndola que ens recorda que darrere dels
grans esdeveniments compartits hi ha històries menudes que expliquen com hem
aconseguit el dia a dia que gaudim. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Les pàgines que venen
sorprendran el lector perquè parlen, també, dels nostres temps, i de dones
joves que han denunciat fa molt poc episodis de tortura que s’assembla massa
als que denuncien algunes dones molts anys enrere. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN1Rtt6WBokPm6_N9Ky0cijsuE0r6fwBA4_tA7JWruYANqrgsUpvAAggo7vvJ9JTrCRLGntG2pQA-N8pWIF2haLEOKz7WEUx0VS5PPPQIn0lgyUrOs6AYD5AOCF-jj2rpJnpOaXL8gMSFTxuyUuYcmUiAfdGw-niC_ke4i99mYaxCfIXNQAZz9Nx0B4VR8/s865/Caldes%203.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="857" data-original-width="865" height="396" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN1Rtt6WBokPm6_N9Ky0cijsuE0r6fwBA4_tA7JWruYANqrgsUpvAAggo7vvJ9JTrCRLGntG2pQA-N8pWIF2haLEOKz7WEUx0VS5PPPQIn0lgyUrOs6AYD5AOCF-jj2rpJnpOaXL8gMSFTxuyUuYcmUiAfdGw-niC_ke4i99mYaxCfIXNQAZz9Nx0B4VR8/w400-h396/Caldes%203.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Grafit a Caldes<br /><br /></td></tr></tbody></table><br /></div><div style="text-align: justify;"><i>Les parets de la Jefatura
Superior de Policía de Barcelona, a Via Laietana, han estat testimonis
silenciosos d’una pràctica sistemàtica de maltractaments i tortures, amb total
impunitat i vulneració dels drets fonamentals. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>És impossible saber del cert
quantes persones han estat torturades a la Jefatura de Policía de Via Laietana.
(...) En tot cas, alguns investigadors parlen de milers de persones;
majoritàriament homes, però també moltes dones, de tot l’espectre ideològic i
perfil social. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Al llarg del llibre es pot
comprovar que hi ha alguns punts comuns en els casos més greus de tortura i
maltractaments, tots sens dubte experiències traumàtiques. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Els anys quaranta</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>La repressió franquista
contra les dones:</i></b></div><div style="text-align: justify;"><i>A les republicanes se’ls feia
empassar oli de ricí, les rapaven, en reeducaven els fills, les van castigar
per ser companyes, vídues o mares de vençuts, les van humiliar públicament i
les van torturar, violar i vexar a les presons i a les comissaries. Elles
representaven l’antítesi del model de la nova dona que el patriarcat franquista
volia imposar: una dona submisa i sacrificada. </i></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Soledad Real</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Detinguda el 23 d’agost del
1941:</i></b></div><div style="text-align: justify;"><i>El 1933, amb setze anys, va
conèixer en Rafael García i se’n van enamorar, ell la va iniciar en el
comunisme.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>La van condemnar a trenta anys
de presó, acusada d’actes contra la seguretat de l’Estat. (...) Fins als anys
vuitanta, el seu veí, que era guàrdia civil, i els fills d’aquest, li cridaven
“puta” una i altra vegada per humiliar-la. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Després de vint-i-vuit dies a
la comissaria de Via Laietana, vaig ingressar a la presó de les dones de les
Corts. Em trobava molt malament, el meu cos expulsava uns coàguls enormes de
sang. (...) Em van negar qualsevol assistència mèdica. </i></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Tomasa Cuevas Gutiérrez</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Detinguda el 4 d’abril del
1945:</i></b></div><div style="text-align: justify;"><i>El pla per acabar amb tota
oposició del règim franquista era perfecte, una vegada sortíem de pla presó ens
desterraven, lluny dels nostres familiars i amics. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Els anys cinquanta i
seixanta</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Maia Rosa Borràs</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Detinguda el 27 de maig del
1959:</i></b></div><div style="text-align: justify;"><i>No són monstres, ni éssers
trasbalsats, sinó homes ordinaris en posició de poder, els que cometen aquestes
pràctiques criminals contra éssers humans. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><div><b><i>Transsexuals, homosexuals, LGTBI:</i></b></div><div><i>El 1954 la Ley de Vagos y Maleantes va patir una petita però important modificació: els homosexuals es van considerar subjectes perillosos i sobre ells havia de recaure un control institucional. </i></div><div><i>(...)</i></div><div><i>No va ser fins al 1996 quan definitivament va quedar derogada mitjançant una Ley Orgánica del Código Penal. </i></div></div><div style="text-align: justify;"><b><i><br /></i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Els anys setanta</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>La detenció dels 113.
L’Assemblea de Catalunya:</i></b></div><div style="text-align: justify;"><i>La policia franquista va
irrompre a quarts d’onze. Un policia vestit de civil va donar una puntada de
peu a la porta. </i></div><div style="text-align: justify;"><div><b><i>La Caputxinada:</i></b></div><div><i>La Caputxinada va significar un punt d’inflexió considerable. Els fets de març van precipitar la creació de la Taula Rodona Democràtica, que seria el nucli germinal des del qual s’articularia l’Assemblea de Catalunya, el 1971.</i></div></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Pilar Rebaque Mas</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Detinguda el desembre del
1970:</i></b></div><div style="text-align: justify;"><i>El patiment no només era físic,
sinó també emocional. Per a ells, una dona dissident era pitjor que un home. </i></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Carme Travesset, la Petita</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Detinguda el 26 d’octubre
del 1975:</i></b></div><div style="text-align: justify;"><i>L’any 1975 parlàvem de presos
polítics i d’amnistia. Ara i avui, quaranta-cinc anys després, tornem a parlar
de presos polítics i d’amnistia. El 1977 es va proclamar una amnistia. Molt
oportuna, ja que alhora que s’alliberaven molts dels presos polítics
d’esquerra, també es va exonerar de tota responsabilitat l’aparell de la
dictadura: policia, polítics, militars, jutges, funcionaris... Tots els crims,
les execucions i les tortures, la presó i els escàndols són esborrats d’un cop
de ploma. No es van tocar les estructures de la dictadura. Ens van vendre la
moneda falsa d’una transició exemplar, però en realitat vam sofrir milers
d’actes de repressió i ens van encolomar una Constitució tutelada per l’exèrcit
que va guanyar la guerra i un funcionariat franquista per gestionar l’aparell
de l’Estat. </i></div><div style="text-align: justify;"><b><i><br /></i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>La repressió contra l’ètnia
gitana:</i></b></div><div style="text-align: justify;"><i>La comunitat gitana va ser
durament perseguida i oprimida per la dictadura franquista, per mitjà d’una
fèrria legislació: La Ley de Vagos y Maleantes, la Ley de Peligrosidad y
Rehabilitación Social i el Reglamento de la Guardia Civil, pel qual el poble
romaní estava sotmès a una vigilància especial. </i></div><div style="text-align: justify;"><b><i><br /></i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Anys vuitanta</i></b></div><div style="text-align: justify;"><i>La violència sexuada es
tradueix en la sexualització, per exemple a partir de comentaris sexuals, o bé
en la infantilització de les dones. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Quan t’interroguen sobre una
cosa que desconeixes del tot, primer penses que és positiu perquè així no els
podràs dir res. Però el problema és que qui t’interroga creu que sí que ho saps,
i no s’aturarà fins a arrencar-te’n la declaració. </i></div><div style="text-align: justify;"><b><i><br /></i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Anys noranta</i></b></div><div style="text-align: justify;"><div><b><i>Repressió contra el moviment independentista:</i></b></div><div><i>El 29 de juny del 1992 va començar l’anomenada operació Garzón contra persones relacionades amb el moviment independentista, per presumpta pertinença a Terra Lliure.</i></div></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Vulneració del dret a la
llibertat d’informació:</i></b></div><div style="text-align: justify;"><i>En els últims anys, a
Catalunya també cal destacar alguns casos de periodistes que s’han vist immersos
en procediments penals a conseqüència de la seva activitat professional en
contextos de protesta. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>Sabadell, 20 de novembre del
1998</i></div><div style="text-align: justify;"><i>La fotoperiodista Mireia Comas
tenia vint-i-un anys. Feia un treball sobre okupació i moviments socials per a
l’Institut d’Estudis Fotogràfics, on estudiava. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>El seu delicte: fotografiar la
repressió policial. </i></div><div style="text-align: justify;"><b><i><br /></i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Anys 2000</i></b></div><div style="text-align: justify;"><div><b>2019. les darreres detencions:</b></div><div><i>El 18 d’octubre del 2019 ha quedat gravat per sempre més a la memòria de la Xènia Garcia. Aleshores tenia vint-i-dos anys. (...) Una persona no valora la llibertat fins que no és a la presó.</i></div></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Repressió contra els
moviments socials:</i></b></div><div style="text-align: justify;"><i>Sovint la por esdevé una eina
repressiva fonamental perquè no es volen o no es poden assumir els possibles
càstigs derivats de la repressió. (...) s’espera que l’aplicació de càstigs o
la mateixa amenaça del càstig tinguin un efecte de desmobilització en els
col·lectius i en el teixit social. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><o:p> </o:p><span style="text-align: right;"> </span></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3U8Kmh6tv0snAqp3NUOsJPjp30EfgMFd-Cl8HwmrrzFhODOKq5C8lkcCGHM-uS1iv5UsvqitXuwg_USxUaIF3VV8BjoZNQU6fU5fA8BdHlt0x2t48nJNLHiG6LjIczoRXMMWMaqK0ECK3IvmMqU0X0i-avMoEXMiYWXsycaxmy3DGZxZiTi6EPJydhz2L/s912/Caldes%204.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="912" data-original-width="732" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3U8Kmh6tv0snAqp3NUOsJPjp30EfgMFd-Cl8HwmrrzFhODOKq5C8lkcCGHM-uS1iv5UsvqitXuwg_USxUaIF3VV8BjoZNQU6fU5fA8BdHlt0x2t48nJNLHiG6LjIczoRXMMWMaqK0ECK3IvmMqU0X0i-avMoEXMiYWXsycaxmy3DGZxZiTi6EPJydhz2L/w321-h400/Caldes%204.jpg" width="321" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Grafit a Caldes</td></tr></tbody></table><span style="text-align: right;"><div style="text-align: justify;"><b><i><br /></i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Tancament</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Punt i final a la casa del terror:</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>La brigada de investigación social, la brigada de información. El grupo VI:</i></b></div><div style="text-align: justify;"><i>La Jefatura Superior de Policia es va ubicar a la coneguda com a Casa Rubió i Balaguer. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>L’informe d’Amnistia Internacional publicat l’any 1973 afirma que la tortura a l’Estat espanyol era una pràctica “extensa, comuna i pràcticament autoritzada”, d’intensitat desigual al llarg del temps: els períodes d’estat d’excepció eren els més àlgids. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Les tortures de BPS tenien un protocol propi. Als cops durant la detenció i el trasllat en vehicle policial el seguien el tancament i l’aïllament. </i></div></span><p></p>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p> </o:p></p>
<div style="text-align: right;">Torturades</div><div style="text-align: right;">Gemma Pascual i
Escrivà</div><div style="text-align: right;">Pròleg de Carla Vall
i Duran</div><div style="text-align: right;">315 pàgines</div><div style="text-align: right;"><br /></div><p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p></o:p></p>Carmehttp://www.blogger.com/profile/17166779591308743832noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-595602620123463503.post-66609257150686177212024-02-19T21:28:00.001+01:002024-02-19T21:28:38.745+01:00La drecera<p></p><div style="text-align: justify;"><div>El narrador és un adolescent.
Viu en un petit poble de l'Empordà on els seus pares estan contractats com a
masovers en la luxosa residència d'una família benestant.</div><div>Les dates no m'han acabat de
quedar clares, però crec que es poden situar en els seixanta, tot i que, encara
que ens pugui semblar difícil podria ser intemporal.</div><div>Els propietaris s'instal·len
els caps de setmana i durant el període vacances. No sembla que tractin de
manera dèspota els masovers, però sí que queda palès que s'hi dirigeixen amb un posat de condescendència d'aquells que es creuen superiors.</div><div><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-Q0W0-FAXB-d5YvDYOo1Nri2f9XG5MHztnohCeNuQ0olDlPR1UqIyqyYKg5IX63didiRmRGr1mamGK24hcEZ41kyqWBfMiRz-zF-MpYx_IGXJQrJCiUodwTJZ6f1Bi_iZPRTPm4qln3VW08cG1dZNdhH5i_Pvt0GgCXLjkmpHwqddAkUZa-qS6nPrNls5/s4320/Mollerussa.%20La%20Vila%20perduda.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3240" data-original-width="4320" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-Q0W0-FAXB-d5YvDYOo1Nri2f9XG5MHztnohCeNuQ0olDlPR1UqIyqyYKg5IX63didiRmRGr1mamGK24hcEZ41kyqWBfMiRz-zF-MpYx_IGXJQrJCiUodwTJZ6f1Bi_iZPRTPm4qln3VW08cG1dZNdhH5i_Pvt0GgCXLjkmpHwqddAkUZa-qS6nPrNls5/w400-h300/Mollerussa.%20La%20Vila%20perduda.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mollerussa, la Vila Perduda</td></tr></tbody></table><br /><div>El narrador ens parla de la seva infantesa i fixeu-vos que es refereix als propietaris com als "senyors":</div><div><i>M’agradava fixar-me en la roba
que portaven perquè sabia que algun dia un d’aquells jerseis o un d’aquells
abrics serien meus i la mare me l’apedaçaria o m’hi afegiria colzeres, i, és
clar, me n’arrencaria el nom que havien cosit per dins juntament amb un escut. </i></div><div><i>(...)</i></div></div><div style="text-align: justify;"><i>El senyor sempre parlava amb
el pare tot just arribar i a mi em deia que m’havia estirat. (...) La senyora
no em deia gran cosa, els pares sempre comentaven que era més eixuta. (...) La
mare i ella es trobaven a la cuina i feien una llista de tot el que s’havia de
fer i de comprar, però moltes vegades la senyora es queixava que tenia mal de
cap o que estava molt cansada i acabava dient, vostè mateixa, Antònia, vostè
mateixa, faci, faci. Jo no entenia de què podia estar tan cansada.</i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Aquí, pràcticament, acabava la relació entre ells, tret és clar, de les frases de cortesia o les indicacions (no goso a dir-ne ordres, tot i que segurament ho eren) del que calia fer o preparar:</div><div style="text-align: justify;"><i>L’endemà d’arribar s’aixecaven
tard i baixaven a esmorzar amb batí i sabatilles. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Sempre dinaven molt tard i, havent dinat, feien una migdiada llarguíssima. Tot s’aturava i no se sentia ni una mosca.</i></div><div style="text-align: justify;"><div><i>(...)</i></div><div><i>Quan els senyors marxaven a navegar amb el iot, la mare s’aixecava encara més aviat per preparar-los el dinar i a vegades em despertava perquè li fes algun encàrrec. </i></div></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Com la majoria d'infants ell observa i va fent les seves cabòries i arriba a conclusions que, tot i semblar agosarades, sovint s'acosten força a la realitat que l'envolta.</div><div style="text-align: justify;">Veient-me uns exemples:</div><div style="text-align: justify;"><i>A vegades pensava que era una mica
difícil això de ser un nen , tot el dia et deien què havies de fer, t’agradés o
no; i encara era més difícil ser fill i saber què volien i què pensaven els
teus pares, quant a vegades ni ells mateixos s’hi aclarien. </i></div><div style="text-align: justify;"><div><i>(...)</i></div><div><i>A vegades </i><b>(El senyor)<i> </i></b><i>arribava una mica calent d’orelles i es discutien amb la senyora. (...) Els pares també es discutien, encara que d’una altra manera. (...) Em fa l’efecte que els pares es discutien perquè no tenien prou cèntims, i els senyors es discutien perquè en tenien masses.</i></div></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><div><i>Un dia de finals d’estiu, quan la mare ja tenia el sopar enllestit, la senyora va entrar a la cuina com si s’hagués calat foc a la casa i, sense donar cap explicació, va dir que se’n tornaven tots cap a Barcelona. </i></div><div><i>(...)</i></div><div><i>La senyora va estar molts de caps de setmana sense venir. (...) Quan la senyora va tornar, feia més bona cara. (...) Llavors va ser el senyor, que va marxar a l’estranger.</i></div><div><i>(...)</i></div><div><i>El senyor i la senyora havien fet una mica les paus, just per mantenir les aparences. </i></div><div><i><br /></i></div><div>I aquell nen que hem conegut al principi del relat, va creixent. Ara ja és un adolescent i com a tal...:</div><div><i>I una nit, que no parava de
donar voltes i els llençols se m’arrapaven a la pell, vaig començar a tocar-me
i em va agradar molt. (...) I, de cop, vaig sentir com si tot el meu cos se sacsegés
per dins, com un formigueig que m’arribava fins a la punta dels dits i a cada
pèl i als granets aquells de la llengua, i vaig tenir la sensació que em moria. </i></div></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Sense ni adonar-me’n, vaig
començar a fer una mica el dròpol a l’escola i j no treia tan bones notes com
abans. (...) Només tenia ganes de tocar-me o d’estirar-me al llit i no fer res
de res. </i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">De vegades créixer és dur i difícil. Tot agrada i alhora sembla que tot repel, i és que fer-se adult és complicat:</div><div style="text-align: justify;"><i>Era com si cada dia m’hagués d’aixecar només per barallar-me amb tot i amb tothom. </i></div>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p> </o:p></p>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p> </o:p></p>
<div style="text-align: right;">La drecera</div><div style="text-align: right;">Miquel Martín i
Serra</div><div style="text-align: right;">Epíleg de Josep M.
Fonalleras</div><div style="text-align: right;">148 pàgines</div><p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p></o:p></p><br /><p></p>Carmehttp://www.blogger.com/profile/17166779591308743832noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-595602620123463503.post-56580094578564049962024-02-17T21:46:00.003+01:002024-02-18T08:20:54.264+01:00Els supervivents dels camps nazis<div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="font-weight: bold; margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiXaP8nZE32tQDzi3NxsozUJQut8QQrneoZoN1n4lkYI50h_VcseYBwctg60Ijoav4ob6SaXcd0CPPqAh9YBaoJIpIsbGRA23UL5rw4XLsDDEsRMW1bSRr4qewJgXQgYTqgkC4LS9LMwVJZiD3sGluxG7ggW_l7UQwSLluxrIZgzDkHYTGe-xWrTevFVPR/s1600/Olot..jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="739" data-original-width="1600" height="185" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiXaP8nZE32tQDzi3NxsozUJQut8QQrneoZoN1n4lkYI50h_VcseYBwctg60Ijoav4ob6SaXcd0CPPqAh9YBaoJIpIsbGRA23UL5rw4XLsDDEsRMW1bSRr4qewJgXQgYTqgkC4LS9LMwVJZiD3sGluxG7ggW_l7UQwSLluxrIZgzDkHYTGe-xWrTevFVPR/w400-h185/Olot..jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Olot, 2024</td></tr></tbody></table><br />Diu la Viquipèdia: </div><div style="text-align: justify;">"<span face="sans-serif" style="background-color: white; color: #202122; font-size: 14px; text-align: left;">La </span><b style="background-color: white; color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-align: left;">síndrome del supervivent</b><span face="sans-serif" style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;"><span style="font-size: 14px;"> </span><span style="font-family: inherit;">(també anomenada </span></span><span style="font-family: inherit;"><b style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;">síndrome de supervivència</b><span face="sans-serif" style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;"> o </span><b style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;">culpa del supervivent</b><span face="sans-serif" style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;">) és una condició mental que ocorre quan una persona percep que ha fet malament en sobreviure un esdeveniment traumàtic quan uns altres no ho han aconseguit. "</span></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per arribar a aquest estat hi ha diversos factors a tenir en compte. Aspectes que l'autor, en David Serrano, ens mostra detalladament en aquest llibre.</div><div style="text-align: justify;">Veient-ne primer com defineix el concepte de "supervivent":</div><div style="text-align: justify;"><i>El concepte de supervivent
designa l’ésser que es manté en vida malgrat la situació adversa que ha sofert
i que ha dut altres a la mort.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>L’objectiu de la Xoà (Holocaust), com dels
genocidis diversos en general, és la inexistència del concepte “supervivent”,
perquè se centra en la seva aniquilació total i absoluta. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Aquí no hi ha atzar entès com
en el cas del supervivent d’un accident de trànsit, per exemple. El supervivent
de la Xoà ho és malgrat la Xoà. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">A partir d'aquest punt, desgranarà pràcticament de manera minuciosa, les diferents categories de presoners, segons els criteris que van emprar els dirigents nazis responsables dels camps:</div><div style="text-align: justify;"><i>Els nazis classifiquen els
camps, des del primer, Dachau, construït ja el mateix 1933, en tres categories.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>En la primera categoria
situaven tots els presos preventius, considerats poc perillosos, i encara amb
possibilitats de reinserció social.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>En segon lloc hi havia els
camps destinats a presos preventius molt perillosos, però que són vistos encara
com a reeducables.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Finalment, els nazis
establiren una tercera categoria: la destinada als presoners considerats molt
perillosos i amb escasses o nul·les possibilitats de reeducació. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">No tots els individus reaccionaran i evolucionaran a l'empresonament de la mateixa manera. Recullo les diferents característiques que es consideren en l'estudi:</div><div style="text-align: justify;"><b><i>Els sentimentals:</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Els desesperats i els
pessimistes:</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Els destinats a sobreviure:</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Els salvats i els
enfonsats:</i></b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Però entrem de ple en el contingut del tema i que no és altra que els supervivents.</div><div style="text-align: justify;">Quina pot ser la seva missió?:</div><div style="text-align: justify;"><i>Els referents ètics deixen
orfes els supervivents. (...) El supervivent s’ha de recuperar inicialment de
l’estigma de la seva deshumanització des del moment que s’ha cercat la seva
alienació, mitjançant la depilació i uniformització, i s’ha animalitzat, amb la
pèrdua d’identitat associada a un nom per a passar a ser una xifra, un número. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Els relats que es fan dels
“enfonsats”, els veritables protagonistes dels relats dels supervivents, neixen
i moren dintre dels camps nazis, res de significatiu no en sabrem habitualment
de l’abans, de les seves vides quotidianes en el “món dels homes”, res o
gairebé res de les seves famílies, trajectòries, pensaments, aficions. Gairebé
res no en sabrem en general de la vida al camp, tret del progressiu i ràpid
deteriorament. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Assassinat, supervivent i
lector, als quals hauríem d’afegir les segones i terceres generacions, formen
una cadena de transmissió i necessitat per tal de preservar la memòria de
l’horror. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Els investigadors han elaborat un estudi referent a les diferents tipologies dels supervivents:</div><div style="text-align: justify;"><i>El primer tipus de
sobrevivents estan marcats per la síndrome de Filomela. Princesa atenenca. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>El segon tipus de supervivents, </i>els anomenarem amb la tipologia de Sísif, o el tornar a començar continu<i> (...) Supervivents com Primo Levi serien dignes representants d’aquest
col·lectiu, que no és ni de bon tros el més nombrós.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>El tercer i últim tipus de
supervivents està marcat per la síndrome de Penèlope. (...) és la
intel·ligència emocional de qui es manté pacient davant l’absència. (...) Són
perfectament conscients de la necessitat personal i social del seu
testimoniatge. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">He llegit diversos relats de supervivents. Lectures dures d'experiències encara més dures i sovint difícils de comentar:</div><div style="text-align: justify;"><i>Els supervivents han viscut
una experiència traumàtica continuada que els ha deixat pèrdues en el camí,
sofriments impensables i marques profundes en el seu interior. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Hi ha qui inicia el relat des de dintre dels camps precisament perquè la memòria dels que es van quedar dintre no es perdi.</i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I és que:</div><div style="text-align: justify;"><i>El supervivent passa d’estar
sotmès a l’estrès de l’horror de manera constant i mantinguda als guetos, a les
deportacions, els camps de concentració, els camps d’extermini, a l’alliberament
sense cap procés, cap progressió. (...) De gestionar l’horror a gestionar la
llibertat. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>El supervivent ha de tornar a
aprendre a viure en societat, a conviure amb l’entorn. </i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">De la mateixa manera que es publica una relació de les diferents tipologies de presoners, també s'hi afegeix una referent a les famílies que suposadament en poden resultar de la unió entre parelles de supervivents.</div><div style="text-align: justify;">Entenc que es tracta d'una relació, que pot resultar molt discutible i opinable, però és la que ens ofereix l'autor:</div><div style="text-align: justify;"><b><i>La família víctima:</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>La família lluitadora:</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>La família atordida:</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Les famílies que ho
aconsegueixen:</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>La segona generació.</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>L’explicació epigenètica de
l’estigma:</i></b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b><i><br /></i></b></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="font-weight: bold; margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYKO0R5yf2-i0Th5MFtF-EymqbUJDvlBRdSteSl2fzhOV_MyW0rxUOHgHvgc_RzSyvsO0dNpZHDOi4EnG0XuXDSgTZP6A39U2xVLMMmfa-YZ2Mu8TeoJ6VHQLzzmuAnNbPnzcej8NlQEZd-nXpG3xHYsuP0h_etzMBNhcF0WJB6Im0qwagGNAdzzqfPYUz/s2000/IMG-20240203-WA0029.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2000" data-original-width="924" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYKO0R5yf2-i0Th5MFtF-EymqbUJDvlBRdSteSl2fzhOV_MyW0rxUOHgHvgc_RzSyvsO0dNpZHDOi4EnG0XuXDSgTZP6A39U2xVLMMmfa-YZ2Mu8TeoJ6VHQLzzmuAnNbPnzcej8NlQEZd-nXpG3xHYsuP0h_etzMBNhcF0WJB6Im0qwagGNAdzzqfPYUz/w296-h640/IMG-20240203-WA0029.jpg" width="296" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Febrer, 2024<br />Aïnsa</td></tr></tbody></table><br /><br /></div><div style="text-align: justify;">Una de les diferents lectures que tracten algun aspecte referent a l'Holocaust, que no ens deixarà indiferents.<br /><i style="font-weight: bold;"><br /></i></div><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p> </o:p></p>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p> </o:p></p>
<div style="text-align: right;">Els supervivents
dels camps nazis</div><div style="text-align: right;">David Serrano
Blanquer</div><div style="text-align: right;">143 pàgines</div><p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p></o:p></p>Carmehttp://www.blogger.com/profile/17166779591308743832noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-595602620123463503.post-40829283927440947932024-02-14T21:51:00.001+01:002024-02-14T21:51:17.066+01:00Un grill a l'autopista<div style="text-align: justify;">Vagi per endavant que em considero una admiradora de Bernardo Atxaga. Només lamento no ser capaç de llegir-lo en la seva llengua i és que amb l'euskera no aconsegueixo ni remotament aproximar-m'hi.</div><div style="text-align: justify;">En el llibre que avui m'ocupa, no hi ha cap relat extens, es tracta d'un recull de diferents programes de ràdio. Però millor que ens ho expliqui ell mateix:</div><div style="text-align: justify;"><i>“Un grill a l’autopista” va
començar a existir l’estiu del 2016, un dia que la periodista Maite Artola em
va proposar participar en el programa matinal que dirigia a la ràdio basca Euskadi
Irratia. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Així mateix, en vaig decidir el to: no
seria mai agre, sinó neutre o humorístic. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>En els gairebé tres anys que
van transcórrer fins a la meva última col·laboració, sempre em vaig atenir a la
mateixa pauta de treball. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I ja, a partir d'aquest punt, faig un recull de les seves intervencions, començant, és clar per la primera:</div><div style="text-align: justify;"><i>Començo avui, 12 de setembre
del 2016, dilluns, la sèrie de reflexions que, cedint a les circumstàncies, al
que vagin portant els dies, llegiré una setmana rere l’altra davant d’aquest
micròfon. </i></div><div style="text-align: justify;">I com podreu observar, és un inici potent, opinant vers els polítics. Unes reflexions que modestament podria fer meves:</div><div style="text-align: justify;"><i>Els polítics influeixen
directament en la vida pública, conformen un poder fàctic i les seves obres són
els seus amors; les obres públiques i les que no ho són tant. Doncs bé: tant
ells com els seus desinteressats o interessats seguidors es comporten com si el
món s’hagués creat ahir. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Gernika:</div><div style="text-align: justify;"><div><i>S’afirma, amb raó, que Gernika és un símbol. Però no oblidem que ho és per partida doble. D’una banda, representa la manera nazi de fer la guerra. </i></div><div><i>(...)</i></div><div><i>Però, d’altra banda, Gernika també és símbol de la pugna que es lliura entre la veritat i la mentida. Més exactament, de la pugna que es lliura entre la veritat i la mentida en tot conflicte bèl·lic. </i></div></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWkssSs83EHjpMvDJCFdcrtuJxWLakdQBVlLqVFqfn5ONE2AETmWSq8KRAmDr43rXgLpGvjn3g4ZqLyfbNWJoDmafLoUGFv285qnqlvnWhx3txlU2ywPDTJDcWfkZFDrEeSwYkHOy4mVyr3M6bBG9uehCw54FOUpCC-tGCym72jI9N-5IEfEUnJJzRzOlY/s924/Gernika5%204-10-2023.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="924" data-original-width="693" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWkssSs83EHjpMvDJCFdcrtuJxWLakdQBVlLqVFqfn5ONE2AETmWSq8KRAmDr43rXgLpGvjn3g4ZqLyfbNWJoDmafLoUGFv285qnqlvnWhx3txlU2ywPDTJDcWfkZFDrEeSwYkHOy4mVyr3M6bBG9uehCw54FOUpCC-tGCym72jI9N-5IEfEUnJJzRzOlY/w300-h400/Gernika5%204-10-2023.jpg" width="300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Gernika. Sala de Juntas<br />Octubre 2023</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;">Seguim. Ara amb una definició de la diversitat del Planeta, prenent com a exemple un petit espai de terra, potser més propera, potser considerada més pròpia?:</div><div style="text-align: justify;"><i>Per apreciar la complexitat
del planeta, del món físic, de la naturalesa, potser n’hi ha prou amb examinar
una petita franja de terreny. Només cal anar al bosc, delimitar-hi un metre
quadrat, i després visitar-lo cada dia, observar diàriament el que hi va
passant, quina herba hi ha brotat, quin insecte s’ha acostat, quin fong treu el
cap entre la fullaraca, quina planta hi ha florit. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>En privat, la gent parla del
que s’esdevé al seu voltant; està preocupada pel que està passant a la seva
porció de bosc. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">D'en Bernardo Atxaga també coneixem la seva aportació (brillant al meu entendre) com a poeta. L'Art, així en majúscules, no li és aliè:</div><div style="text-align: justify;"><i>L’art arriba als llocs més
recòndits del nostre interior. Procura una alegria d’una mena que cap altra
cosa és capaç de procurar. Si una educació equivocada sostreu aquesta alegria a
les pròximes generacions, la pèrdua serà enorme. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I per descomptat, no podia mancar una defensa aferrissada i crítica de la llengua:</div><div style="text-align: justify;"><i>Les celebracions al voltant de
la llengua, els pomposos “dies de l’eusquera” o les campanyes publicitàries que
pretenen promocionar-la, no n’afecten gens ni mica l’esdevenir. (...) a què cal
dedicar els diners, les idees, l’esforç, la crítica? </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Si volem que la nostra llengua
arribi a la seva utopia ens hem de centrar en un punt, concretament en la
traducció. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Com més es repeteixi una
paraula o una frase, més forta serà, més potent. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Si es continua convertint el que és difícil en molt difícil, i el que és molt difícil en impossible, la nostra llengua no té sortida. </i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Com deia en Raimon, un altre poeta conegut i estimat: <i>"Qui perd els orígens, perd la identitat":</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Als bascos se’ns retreu sovint
la nostra afició pel passat, que ens sentim més còmodes a les prades pretèrites.
Jo, en canvi, veig que vivim en el futur. És curiós, perquè la vida, la vida
pròpiament dita, resideix en el present. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Les interpretacions del que va
succeir al País Basc des del 1965 fins pràcticament ahir es contraposaran sense
parar com en un joc de cartes sinistre: davant d’una carta, una altra; davant
d’un assassinat, un altre; davant d’una tortura, una altra.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>“Els vells camins ajuden a
pensar.” (...) Al cap i a la fi, pensar, per als qui anem sumant anys, sovint
es parlar amb els qui són a l’altre món, deixar-se acompanyar pels morts.</i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDEOz0_UDn3GWLxCOY6YVgEecrS-A8BKZGMOuNuvo-5f34VNFFHJ-Zju3_NlHJOnBEhB7nhQRTTYEkUvnOKwAqCouN5tJQADV-cEeInT9UJoM1THY5wgVfPcWniq5MndLX5JCLJ-DqvhW2xybwQ48BqLCRHUPcMN538zXhGJJOgw-LxQNORTwq-JXetSgc/s1231/4%20octubre%203.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="924" data-original-width="1231" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDEOz0_UDn3GWLxCOY6YVgEecrS-A8BKZGMOuNuvo-5f34VNFFHJ-Zju3_NlHJOnBEhB7nhQRTTYEkUvnOKwAqCouN5tJQADV-cEeInT9UJoM1THY5wgVfPcWniq5MndLX5JCLJ-DqvhW2xybwQ48BqLCRHUPcMN538zXhGJJOgw-LxQNORTwq-JXetSgc/w400-h300/4%20octubre%203.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">País Basc<br />Octubre, 2023</td></tr></tbody></table><br /></div><div style="text-align: justify;">Una bona lectura, de les que fan rumiar i tornar i retornar a rellegir alguna frase, algun comentari, algun pensament, algun suggeriment...:</div><div style="text-align: justify;"><i>El monstre nia en nosaltres (...) Els éssers que duen el pus a dins en tenen prou amb qualsevol excusa per fer grup, i l’odi és el seu guia: s’internen al bosc com llops que busquen una presa.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Malgrat els avenços, malgrat
les sepultures, la vida tira endavant, la papallona continua volant, i la
nostra atenció l’hem de dirigir a aquest moviment. Qui sap el què ens portarà
el futur. Perquè la vida, igual que les papallones, avança a poc a poc, com si
titubegés, mai en línia recta, amunt i avall, de vegades a l’esquerra i de
vegades a la dreta, acostant-se, allunyant-se. A on es dirigeix la papallona,
la vida? Ai, no ho sé. (7 de maig de 2018) </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>En una societat sense igualtat, la llibertat d’expressió és un instrument més dels poderosos (...) Una brotxa per emblanquinar les parets del sistema.</i></div>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p> </o:p></p>
<div style="text-align: right;"><br /></div><div style="text-align: right;">Un grill a
l’autopista</div><div style="text-align: right;">Bernardo Atxaga</div><div style="text-align: right;">Traducció de Marta
Hernández Pibernat</div><div style="text-align: right;">434 pàgines</div><p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p></o:p></p>Carmehttp://www.blogger.com/profile/17166779591308743832noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-595602620123463503.post-2419453464250261912024-02-12T22:07:00.001+01:002024-02-12T22:07:06.463+01:00Qui no ha sentit mai unes ganes salvatges de cridar?<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiw-9s-UlSNFbbz4DzOjPXqofhcEnRBApGzPKBTxkWusCLlyzSIRJNDetpO0lMWQzbQPbuZb19lS6IudjNHxbYmG-IX5XwAsvwuBYxCnpT3PM1iVoCeQKs7rIwvSvC9TXPBUunKy2GRbifxs1aVXnvOKFEybs3_LOhkxyPSbx0YUINV4MalpBrXw5qS9dU/s2000/IMG-20231110-WA0010.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="924" data-original-width="2000" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiw-9s-UlSNFbbz4DzOjPXqofhcEnRBApGzPKBTxkWusCLlyzSIRJNDetpO0lMWQzbQPbuZb19lS6IudjNHxbYmG-IX5XwAsvwuBYxCnpT3PM1iVoCeQKs7rIwvSvC9TXPBUunKy2GRbifxs1aVXnvOKFEybs3_LOhkxyPSbx0YUINV4MalpBrXw5qS9dU/w640-h296/IMG-20231110-WA0010.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Espectacle de llum <br />Olot, 2023</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Un recull de contes que tenen en comú la ràbia, la mort, el sexe... que poden esclatar en un crit rabiós.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Però comencem: Ens trobem a l'any 1986:</div><div style="text-align: justify;"><i>Tot comença a la consulta d’un
psicòleg. Res més banal, o més gris en tot cas. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>El nen es diu Pau, és intel·ligent (o això diuen), té de tot i els professors
en canten les glòries, no molesta gens, té molta imaginació, juga amb soldadets
i fa unes coses... Té futur d’hipocondríac. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Estem coneixent, ni que sigui de manera un tant esbiaixada un dels protagonistes:</div><div style="text-align: justify;"><i>A mitjans dels vuitanta jo no
anava fent (...) La meva família, benestant com ningú, seguia les pautes
correctes de l’època ( o de totes les èpoques): feia diners, malbaratava diners,
s’apuntava a viatges programats a l’altra punta del món, comprava cotxes
immensos, portava el nen (jo) a l’escola... </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Per l’època que em van portar
al psicòleg perquè no m’agradava l’escola ni res (...) vaig decidir no
pertànyer més al món. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Un episodi de violència de la que esclata contra un mateix. Un cinturó, una ideologia...:</div><div style="text-align: justify;"><i>Després de l’explosió s’imposa
un silenci que no ho és gens de silenciós. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>El noi del cinturó bomba ha
desaparegut. Costa d’imaginar que un cos pugui desaparèixer sense deixar cap
rastre. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Els laments, pertot arreu.
(...) Una simple explosió i s’ho menja tot, el poc que tens i entens engolit
pel pou. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Desolació absoluta d'algú que ni tan sols té referència de la seva edat i s'ofereix, es dona, s'entrega, demanant a canvi... res no demana, ja no:</div><div style="text-align: justify;"><i>No sé on vaig néixer ni quina
edat tinc. Disset anys? Divuit potser? (...) He crescut aquí i allà, sobretot
al carrer. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Soc un home que només acumula
dies. Ella seia allà, a tocar de la porta posterior d’un pub infecte, entre dos
contenidors d’escombraries i envoltada de merda de cavall. Una deixalla. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Ella, la desconeguda,
l’expòsita, la composició maleïda, en contemplava des del seu racó de porqueria
sense fer res. Ni tan sols em va demanar almoina. </i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I fins aquí. Jo ho deixo, però vosaltres podeu seguir, només us cal fer-vos amb el llibre, on trobareu reflexions com aquestes que a mi m'han atrapat:</div><div style="text-align: justify;"><div><i>Corren tant com poden, amb els ulls desorbitats, buits de paraules. I quan corren, riuen.</i></div><div><i>I reprimeixen unes ganes salvatges de cridar. </i></div></div>
<div style="text-align: right;"><br /></div><div style="text-align: right;"><br /></div><div style="text-align: right;"><br /></div><div style="text-align: right;"><br /></div><div style="text-align: right;">Unes ganes salvatges
de cridar</div><div style="text-align: right;">Marc Vintró</div><div style="text-align: right;">213 pàgines</div><p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p></o:p></p>Carmehttp://www.blogger.com/profile/17166779591308743832noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-595602620123463503.post-35329399395725828362024-02-06T21:44:00.007+01:002024-02-06T21:45:42.915+01:00Alternatives a la presó?<div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmSIJbbVzVQANu-pFZYr82S-C4NbtLmathuAkxHIygeICFU1sPaUrrPZwJvE-7ywjpwCcS4sfBdWFotW8vJ02gGQMtdP6Ci8K5-uzzwJbj9Wd02hZ_iXOIrOMwtW_ac_ze0eEmulcFRTwCCk1kcIlZPkp1St38ttnCZ8M_eIf7sKTeOq-P8EepV6PZglcK/s1231/DSCN2687.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="924" data-original-width="1231" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmSIJbbVzVQANu-pFZYr82S-C4NbtLmathuAkxHIygeICFU1sPaUrrPZwJvE-7ywjpwCcS4sfBdWFotW8vJ02gGQMtdP6Ci8K5-uzzwJbj9Wd02hZ_iXOIrOMwtW_ac_ze0eEmulcFRTwCCk1kcIlZPkp1St38ttnCZ8M_eIf7sKTeOq-P8EepV6PZglcK/w400-h300/DSCN2687.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Barcelona, Juliol del 2017<br />Visita a La Model</td></tr></tbody></table><br /><span style="text-align: justify;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;">Vaig començar aquesta lectura, convençuda que en Folcault, que sempre s'ha mostrat molt crític a amb les presons hauria deixat unes pautes clares al respecte, tot i que ningú no les havia recollit, però, val a dir, que m'ha sorprès comprovar que en les seves reflexions no sembla aportar cap conclusió que ofereixi alguna alternativa a la presó.</div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: justify;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: justify;">De bon començament a la seva pregunta: "</span><i>Realment cal ser castigat?", </i>algunes de les reflexions que aporta, són:</div><div style="text-align: justify;"><i>Si admetem que la presó
serveix per a dues coses: en primer lloc, garantir de manera segura i contínua
la reclusió dels individus. (...) En segon lloc, el fet que, a penes escapats
d’aquesta presó tan meravellosament model, reincidissin deixava clar que la
funció correctiva de la presó, l’objectiu d’esmena que se’ns proposa a la
detenció, també havia fracassat. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Perquè, en realitat, quina és la funció de les presons?:</div><div style="text-align: justify;"><i>L’autopunició com a principi
de la correcció, la família com a agent de la correcció i com a agent de la
legalitat, el treball com a instrument essencial de la penalitat: aquests tres
grans mecanismes que van caracteritzar el funcionament de la presó al llarg del
segle XIX els veieu funcionar ara, encara i més que mai, en els centres
anomenats alternatius a la presó. (...) En qualsevol cas, les velles funcions carceràries
són el que ara s’intenta fer funcionar a partir de centres que ja no
s’assemblen exactament a la presó. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Imposar un deute a un
individu, suprimir-li un cert nombre de llibertats, com la de desplaçar-se,
torna a ser una altra vegada una certa manera de subjectar-lo. (...) Un
individu en llibertat condicional, aleshores, és un individu que està vigilat.
</i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I acaba la relació amb unes afirmacions contundents:</div><div style="text-align: justify;"><i>La presó, en el fons, és un
focus permanent d’il·legalismes intensos. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>És un lloc de violència física
i sexual, que és exercida sobre els reclusos pels mateixos reclusos i els
guàrdies.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>La presó ha estat una fàbrica
de delinqüents; la fabricació de la delinqüència a través de la presó no és un
fracàs de la presó, és el seu èxit, perquè estava feta per a això. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I arribem al nus de la qüestió, l'esperada resposta a l'enunciat del llibre: Alternatives?:</div><div style="text-align: justify;"><i>No hi ha alternatives a la
presó, o més aviat les alternatives a la presó que es proposen són precisament
maneres de fer garantir per altres i sobre una escala de població molt més
àmplia les velles funcions que es demanaven a la parella rústica i arcaica
“presó i delinqüència”. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Fer retrocedir la presó no és,
doncs, ni revolucionari ni potser ni tan sols progressista. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Només es pot plantejar, la
qüestió de la presó, i del seu paper, i de la seva desaparició possible, en els
termes d’una economia i d’una política, si voleu, d’una economia política dels
il·legalismes. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I, en el mateix volum, hi trobem un seguit de comentaris de diferents autors, que es refereixen al mateix tema i a la visió de Foulcault.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En faig un petit recull:</div><div style="text-align: justify;"><b><i>Pensar la nostra actualitat
penal amb Michel Foucault</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Sylvain Lafleur</i></b></div><div style="text-align: justify;"><i>És important recordar que
Foucault no s’oposa a l’existència de sancions, ja que no troba res
d’escandalós” al fet que uns individus siguin castigats si infringeixen unes
regles. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Recordem que la reclusió ha de
complir dues funcions:</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Una funció preventiva</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Una funció punitiva </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>En conseqüència, la reclusió no
tindria en absolut com a paper suprimir les infraccions, sinó més aviat tornar
dòcils alguns individus obligats a cometre incivilitats. </i></div><div style="text-align: justify;"><b><i><br /></i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>“Què és un il·legalisme?”</i></b></div><div style="text-align: justify;"><b><i>Conversa amb Anthony
Amicelle (Professor)</i></b></div><div style="text-align: justify;"><i>Existeixen tres distincions relatives
als il·legalismes en Foucault.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>La primera <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sobre les accions posades en relació amb una
pertinença de classe.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>La segona distinció tracta del
tipus de sanció.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>La tercera distinció tracta de
les instàncies i els processos de sanció dels il·legalismes. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAE7LU59Bz-sL6T8d_RRinplW6gfg9-fP7JFLKtlU_LXfxdul8FrJ5I3GnuqkrQAUThkDk-pFxeentq2Vb5VfrdyngPWZSm985zUN7HfEOR4hJV4jcf93_dFXBXX40CcB7iAqP8nKG9WUWzV2PVrA7K-mCqdiSIa_uCeIwHwKBvW3FwoOmh5VPAIwZLgMf/s1231/DSCN2695.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="924" data-original-width="1231" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAE7LU59Bz-sL6T8d_RRinplW6gfg9-fP7JFLKtlU_LXfxdul8FrJ5I3GnuqkrQAUThkDk-pFxeentq2Vb5VfrdyngPWZSm985zUN7HfEOR4hJV4jcf93_dFXBXX40CcB7iAqP8nKG9WUWzV2PVrA7K-mCqdiSIa_uCeIwHwKBvW3FwoOmh5VPAIwZLgMf/w400-h300/DSCN2695.JPG" width="400" /></a></div></div><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><o:p><br /></o:p></p><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><o:p><span style="font-family: inherit;">I adjunto <a href="https://cadenaser.com/audio/370RD010000001443652/">l'enllaç</a> que us durà a una interessant entrevista del <span style="background-color: white; color: #191c30; text-align: start;">17/01/2019 al aleshores Síndic de Greuges, en Rafael Ribó. </span></span></o:p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p> </o:p></p>
<div style="text-align: right;">Alternatives a la
presó?</div><div style="text-align: right;">Michel Foucault</div><div style="text-align: right;">Traducció d’Oriol
Valls</div><div style="text-align: right;">114 pàgines</div><p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p></o:p></p>Carmehttp://www.blogger.com/profile/17166779591308743832noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-595602620123463503.post-5349591870575528032024-02-04T22:02:00.000+01:002024-02-04T22:02:59.928+01:00Les cares<div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="font-style: italic; margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiidAgodqvKmP7D_z9Rhqfsf7WR2ma3azfj9wXek1U38ruH_95XZ23lmb2mIlG4h5rKdwpqCHIo02YEUds_iQLEepcbP0u7sKJ8kISaWaWQUDvYjrI_weyWz2lPuN97MaW9O_DpPKou00IdbcrPRw2b51E897H-0tYxu57F1-vr-P1FzU0T6yQrdQrguPCv/s1884/IMG_20240111_112100.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="912" data-original-width="1884" height="194" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiidAgodqvKmP7D_z9Rhqfsf7WR2ma3azfj9wXek1U38ruH_95XZ23lmb2mIlG4h5rKdwpqCHIo02YEUds_iQLEepcbP0u7sKJ8kISaWaWQUDvYjrI_weyWz2lPuN97MaW9O_DpPKou00IdbcrPRw2b51E897H-0tYxu57F1-vr-P1FzU0T6yQrdQrguPCv/w400-h194/IMG_20240111_112100.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Grafit a Sabadell</td></tr></tbody></table><br />Una lectura interessant i colpidora que no n'estic del tot segura que sabré reflectir en aquestes breus línies que hi dedico al bloc.</div><div style="text-align: justify;">Començaré per la conclusió a què he arribat després de llegir-la i és que es tracta del relat intens i apassionant d'un procés de psicopatia de la Lise, una escriptora de literatura infantil, la protagonista, que n'és la narradora:<i> </i></div><div style="text-align: justify;"><i>De dia, les cares canviaven
contínuament, com si es reflectissin en una superfície d’aigua inquieta. Com
era possible que aquell simple triangle format per ulls, nas i boca pogués
encabir tantíssimes variacions? Durant molt de temps havia evitat sortir al
carrer, perquè la multitud de cares l’espantava. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">La coneixem ja casada i amb fills. La seva posició econòmica és folgada, la qual cosa li permet tenir una mainadera que es faci càrrec dels petits i de la qual aviat sospitarà que manté relacions amb el seu marit:</div><div style="text-align: justify;"><i>La va sorprendre ser capaç de
tenir nens. Primer s’havia sentit decebuda, i després s’havia resignat. </i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ella se sent atrapada entre un munt de cares que l'observen i la fiscalitzen, fins que arriba al punt de pensar en treure's la vida, però de tal manera que abans deixarà avís al seu metge, tot fa pensar que cercant la salvació, mentre alerta a l'entorn proper del seu malestar:</div><div style="text-align: justify;"><i>De petita sempre havia fet el
que els adults esperaven d’ella. (...) Es prendria les pastilles i després
trucaria al doctor Jorgensen perquè s’assegurés que la ingressaven en un
hospital. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>El silenci de l’ambulància
encara durava. (...) La sala era gran, tenia el sostre alt, i els llits
semblaven barques de veles blanques bressolant-se suaument en un mar que ara
mateix estava en calma. </i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aconsegueix el seu propòsit i és ingressada per rebre tractament, però l'evidència de la resta de pacients li fa témer encara més pel seu equilibri mental: </div><div style="text-align: justify;"><i>Estic envoltada de bojos, va
pensar la Lise, i la voluntat de viure se li va inflar per dins com una flama
clara. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Estava miserablement sola i
indefensa en un món malvat, però mentre conservés l’enteniment hi havia
esperança. </i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Amb l'ajuda de fàrmacs i la seva voluntat sembla que va sortir-se'n, però segueix mantenint una percepció angoixant amb les visions de les cares que li parlen:</div><div style="text-align: justify;"><i>Tenia la sensació que havia
estat aquí molts anys i que ara era molt vella. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>-Només la puc ajudar si m’explica
què li diuen les veus -va dir el doctor amb to ofès-. Ha de col·laborar una
mica.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>-Vull que em deixin en pau -va
somicar-. Mai no he volgut cap altra cosa. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">No recolliré fil per randa totes les vicissituds que ella descriu. L'estada a l'hospital es va allargant, alhora que es pot percebre una millora considerable en el seu estat:</div><div style="text-align: justify;"><i>A poc a poc, els terrors es
van anar estirant per les petites costures de la rutina. (...) Tenia la sensació
que era allà de tota la vida i que no se n’aniria mai. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Li havien tret la corretja del
llit. (...) Menjava i bevia el que li donaven, perquè ara que estava boja ja no
hi posaven verí. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Va intentar pensar en els seus
fills, però n’havia oblidat les cares. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">La Lise, tot i que millora de manera ostensible, en el seu interior no ha fet més que assumir que pateix una malaltia mental amb la que li caldrà acostumar-se a conviure, si més no, d'alguna manera:</div><div style="text-align: justify;"><i>La Lise havia assumit la seva
nova realitat tan fràgil, tal com una capsa accepta que li posin una tapa que
només li encaixa si s’eixampla i s’hi esforça molt. </i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquest no és el final, però tampoc no sembla que puguem considerar-ho com a cap inici ni tan sols d'esperança.</div><div style="text-align: justify;">I és que:</div><div style="text-align: justify;"><i>L’amor es va estendre entre
ells, delicat com un retall de gasa tibant. La Lise sabia que no duraria. L’odi,
el ressentiment, la indiferència i l’egoisme tornarien, com vells amics fidels
a qui ningú pot convèncer que no són benvinguts. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I una dada final, demolidora:</div><div style="text-align: justify;"><i>La Tove, l’autora, es va suïcidar
l’any 1976, als cinquanta-vuit anys.</i></div><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p> </o:p></p>
<div style="text-align: right;">Les cares</div><div style="text-align: right;">Tove Ditlevsen</div><div style="text-align: right;">Traducció de Maria
Rosa Andreu</div><div style="text-align: right;">150 pàgines</div><p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p></o:p></p>Carmehttp://www.blogger.com/profile/17166779591308743832noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-595602620123463503.post-9794755442491701092024-02-01T21:57:00.001+01:002024-02-01T21:57:59.234+01:00El diablo en sus infiernos<div style="text-align: justify;">Vagi per endavant que no crec pas en l'existència del dimoni, però sí que hi crec en el mal, o potser fora més encertat dir en el per què del mal; en qualsevol de les seves manifestacions, sempre m'ha interessat i encuriosit.</div><div style="text-align: justify;">Se'm fa difícil d'entendre que es pugui infligir qualsevol dolor o turment a un altre, sigui humà o animal, i segurament gaudir-ne. Potser en aquest sentit podria considerar que soc un tant hipòcrita donat que mai ni m'he plantejat fer-me vegana o vegetariana i no consumir cap tipus d'animal.</div><div style="text-align: justify;">Bé, tot aquest preàmbul no és res més que una mena de presentació del llibre que volia comentar avui i que parla del diable, o més concretament de les diferents manifestacions del diable i de l'infern.</div><div style="text-align: justify;">Val a dir que la lectura, que ara compartiré a mode de breu resum, per si us vaga de llegir-lo, no ha estat més que un divertiment o entreteniment sense més transcendència.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAyoQXXi-H2p2gtz-GlqKDDi5j0kkZMaPpYAzL6Ii3NEhxkMiQ98hqc3wvKKqw3r8C48-mwqgzZX-1e876Kqdq7vrgONRUMCklPkgLqsL7xu0hGN7QsseIMWiAgSTWknNHfO524WX1cr5rV0mXv6c2nY14otuHoheWoibiilz-OOh5FNXLayJEtBCt2KtG/s924/IMG_20220602_094934.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="924" data-original-width="771" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAyoQXXi-H2p2gtz-GlqKDDi5j0kkZMaPpYAzL6Ii3NEhxkMiQ98hqc3wvKKqw3r8C48-mwqgzZX-1e876Kqdq7vrgONRUMCklPkgLqsL7xu0hGN7QsseIMWiAgSTWknNHfO524WX1cr5rV0mXv6c2nY14otuHoheWoibiilz-OOh5FNXLayJEtBCt2KtG/w334-h400/IMG_20220602_094934.jpg" width="334" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Grafit a Sabadell</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I ja callo, i deixo la paraula a l'autora:</div><div style="text-align: justify;"><i>A lo largo de estos catorce capítulos descubrimos
cómo el mal sigue teniendo múltiples formas y máscaras presentes en nuestro
imaginario colectivo. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><b><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><i>La inquisición y el pacto con el diablo:</i></span></b></div><div style="text-align: justify;"><i>Hasta la Baja Edad Media el demonio era una
entidad que se hallaba en el imaginario colectivo del viejo continente. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Además, el pacto con el demonio no se llevaba
acabo de manera pública, sino de forma íntima y generalmente en secreto. Era
uno de los que se denominaban delitos “ocultos”, como el aborto o el adulterio..</i></div><div style="text-align: justify;"><b><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><i><br /></i></span></b></div><div style="text-align: justify;"><b><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><i>“¡Ay de las bruxas que pactan con el mal!”:</i></span></b></div><div style="text-align: justify;"><i>La santidad femenina exigía<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>estándares muy altos de alcanzar. (…) De
pronto, la mujer, ahora Eva pecadora, dejaba de ser santa y, por ende, se
convertía en bruja. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Las fuerzas demoniacas se traducen en pecado (…)
Es oportuno indicar que en el Renacimiento no solo fue el cuerpo de la bruja
una preocupación y temor constante, también lo fue el cuerpo de la mujer, en
general. </i></div><div style="text-align: justify;"><b><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><i><br /></i></span></b></div><div style="text-align: justify;"><b><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><i>Demonios y espiritualidades femeninas. Una lectura
desde la antropología del género:</i></span></b></div><div style="text-align: justify;"><i>No encontraremos en la época mujer alguna (ya sea
beata, seglar o monja) que destacando por su espiritualidad no deba ser
dirigida por un confesor o director espiritual (poder de Iglesia) o no sea
castigada por lo contrario. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>La beata o religiosa posesa se transformaba así en
la prueba fehaciente de que Satanás caminaba por el mundo. </i></div><div style="text-align: justify;"><b><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><i><br /></i></span></b></div><div style="text-align: justify;"><b><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><i>Santa Teresa y el diablo:</i></span></b></div><div style="text-align: justify;"><i>Teresa siente una verdadera devoción por los
libros y el conocimiento que estos le aportan a su vida. Ella considera que las
palabras que hay en ellos escritas solo pueden generarle bien y ningún tipo de
peligro. El problema es que es algo que hace en soledad, potenciado su defensa de
la oración mental por encima de la vocal, y por la que en más de una ocasión
fue criticada. </i></div><div style="text-align: justify;"><b><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><i><br /></i></span></b></div><div style="text-align: justify;"><b><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><i>Acerca de la invisibilidad del demonio:</i></span></b></div><div style="text-align: justify;"><i>Sin la menor duda, la expresión más común de
invisibilidad es la que muestra al demonio perfectamente visible y la que pide
a un público cómplice que acepte la invisibilidad de lo que está viendo. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>El demonio, en su más pura sustancia, separado de
toda materialidad, era invisible como lo era Dios, salvo cuando deseaba
manifestar su presencia ante los hombres. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><b><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><i>De la mujer judía y su relación con el diablo:</i></span></b></div><div style="text-align: justify;"><i>El Santo Oficio vio en las mujeres conversas una amenaza
particular, ya que se las consideraba como las portadoras de la fe del judaísmo
después de la supuesta conversión al catolicismo. </i></div><div style="text-align: justify;"><b style="text-align: left;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><i><br /></i></span></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="text-align: left;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><i>Una aproximación
histórica:</i></span></b></div><div style="text-align: justify;"><i>El estudio del diablo, en muchas ocasiones se
descarta por considerarse un tema menor, residuo de una época pasada de
ignorancia. (…) El hombre no solo ha reflexionado sobre lo demoníaco, sino que
además ha intentado ponerle rostro a través de la iconografía. </i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Com he dit al començament, tota una curiositat.</div><p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p>
<div style="text-align: right;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">El diablo en sus infiernos</span></div><div style="text-align: right;">María Jesús Zamora Calvo (ED)</div><div style="text-align: right;">298 páginas</div>Carmehttp://www.blogger.com/profile/17166779591308743832noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-595602620123463503.post-25168496332977908272024-01-30T14:46:00.001+01:002024-01-30T14:46:53.937+01:00Fum d'estampa<div style="text-align: justify;"><span style="background-color: #fbfaf9; color: #121110; letter-spacing: -0.96px; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">Collblanc</span></span>, Barcelona... Anys 50. Postguerra, o com solia dir la meva mare: Misèria.</div><div style="text-align: justify;">Aquest és l'escenari que ens presenta Catalina, l'autora de la mà de <i>"La Brígida". </i>Un escenari que no m'és aliè perquè la mare també s'havia pintat més d'un cop la costura de les mitges que no tenia:</div><div style="text-align: justify;"><i>La Brígida (...) es pintés amb
llapis de les celles una ratlla negra de dalt a baix de la part posterior de
les cames, des de l’alçada del genoll fins al taló, fent-la coincidir
exactament amb el tou de la cama, per imitar la costura que imperava en la moda
de les mitges que no portava. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGTApoV7dQ-oX66epav_zZje0MsXTwaZLSJDiEy99sIRziAVwzwGmjiGLY6d2Tb6dj6fYKN6xcZV4-Z0ZdIVXmDQUCyCn_ZvOhljgU36l3mNeyxO4YA0sQq7dPY69xV3p7J228XQDW9pswQDzD07_2WtRdS081kJZr-XjD2wHpzVh6W1s31mDLuY4KNWOI/s4320/DSCN0354.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4320" data-original-width="3240" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGTApoV7dQ-oX66epav_zZje0MsXTwaZLSJDiEy99sIRziAVwzwGmjiGLY6d2Tb6dj6fYKN6xcZV4-Z0ZdIVXmDQUCyCn_ZvOhljgU36l3mNeyxO4YA0sQq7dPY69xV3p7J228XQDW9pswQDzD07_2WtRdS081kJZr-XjD2wHpzVh6W1s31mDLuY4KNWOI/w300-h400/DSCN0354.JPG" width="300" /></a></div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_XqrrohCEur2Teprd9FvIL4K1HnlqWiC1mUeqL8NqN57-qOKhjdb0RasDnLfenJwLjSjjNjraVHdLFeBnvUd8rinEcoFvp3ItNEnGYLOJBKp8y7nr2xaGWCApaLAHttMrzJ9gzWuE05-HXdDWiA0GrXG32B1D5kU4rOkvVw4-S0wlz4UHXYZ5uodCNqSF/s933/DSCN0355%20(1).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="933" data-original-width="700" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_XqrrohCEur2Teprd9FvIL4K1HnlqWiC1mUeqL8NqN57-qOKhjdb0RasDnLfenJwLjSjjNjraVHdLFeBnvUd8rinEcoFvp3ItNEnGYLOJBKp8y7nr2xaGWCApaLAHttMrzJ9gzWuE05-HXdDWiA0GrXG32B1D5kU4rOkvVw4-S0wlz4UHXYZ5uodCNqSF/w300-h400/DSCN0355%20(1).JPG" width="300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">2013 Barcelona<br />La font de la Plaça del Padró</td></tr></tbody></table><br /></div><div style="text-align: justify;">El germà de la Brígida, té el malnom de <i>"pincha olivas" </i>pel seu gust per rossegar olives que acostuma a dur entaforades a les butxaques dels bruts i esparracats pantalons:</div><div style="text-align: justify;"><i>El “pincha olivas” gaudia
escoltant totes les sapiències del Manuel, el fascinava aquell home que li
explicava les coses com ningú ho feia. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I ja hem presentat dos dels protagonistes d'aquesta història, però ja entendreu que n'hi ha molt més: l'escombriaire, la "secreta"...:</div><div style="text-align: justify;"><i>L’escombriaire s’havia
convertit en un ritual diari i la canalla el seguia durant el trajecte per tota
la llargada del carrer. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Un cotxe negre amb tres homes
dintre els va fer aixecar del terra per deixar-lo passar. El van veure
aturar-se davant la porta de l’escala del “pincha olivas”. Era estrany. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Que la policia s'interessés en qualsevol ciutadà sempre era motiu de neguit i alerta i més si la "visita" comportava haver de personar-se a comissaria o, com és el cas, perquè es tracta d'una aparent deserció del germà gran, a Capitania General: </div><div style="text-align: justify;"><i>Al segon dia de la visita de
la policia, pare i filla seguien les indicacions de l’inspector Cruz. Pujaven
al tramvia 57 que anava en direcció a la Barceloneta i els portava davant de
Capitania General. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Els dimarts la Brígida no
treballava al matí (...) Cada dimarts el convertien en el dia i el torn del
petit de la casa. Un cop net, li donava la roba que duria tota la setmana. Li
pentinava els rinxols i esmorzaven asseguts l’un al costat de l’altre per
parlar una estona. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Però el germà desaparegut, aparentment desertor, ha viscut una autèntica aventura i a hores d'ara resta amagat, totalment exhaust:</div><div style="text-align: justify;"><i>Heu patit un desmai. Heu
vingut a la Catedral i preguntàveu per mossèn Francesc. (...) La congregació
s’havia fundat l’any 1954, només feia dos anys, i s’ocupava de la sagristia de
la Catedral, a més de col·laborar en els actes litúrgics i de pietat. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Camuflat de paisà fins a la
cintura vaguejava sense rumb pels carrerons contigus a la Catedral. (...) Es
passejaven per la seva memòria els anys adolescents, aquells temps no gaire
remots en què, aliens a altres adversitats, els esforços per recuperar la
pilota emergien com a protagonistes. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Vestit de paisà, durant el
trajecte de nit per arribar a la Catedral, va ocupar el cap rumiant
l’estratègia a seguir. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I en aquesta trama d'autèntica novel·la negra, ens assabentem d'un assassinat i tota una enrevessada història difícil de resumir, però que en definitiva ha conduit a en Demetrio, que aquest és el nom del fugitiu, fins a un obscur personatge que l'ajudarà al mateix temps que la policia...:</div><div style="text-align: justify;"><i>La policia només havia saltat
el mur dos cops durant tota la setmana. (...) El Demetrio seguia endavant amb
el seu pla. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Tot plegat era ben estrany. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Tot seguia igual, res no canviava dins aquella vida regalada de sibarita avorrit que li havia proporcionat el senyor Maizel. (...) Després dels quinze dies transcorreguts des del primer moment en què es van conèixer, calia avançar en la realitat d’una futura llibertat.</i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">En general, es tracta d'una trama molt confosa, amb diferents connexions, que defujo de resumir, però hi ha un tema, un fil conductor de tot plegat que és el que a mi m'ha interessat especialment, i que em referia a l'inici: l'ambient miserable de la postguerra i molt en especial, als qui es consideraven del bàndol perdedor.</div><div style="text-align: justify;">Una mostra punyent és la història de l'Albert, un jove que de manera recurrent detenien amb qualsevol motiu, real o inventat i el retenien tancat mentre era sotmès a tot tipus de maltractaments:</div><div style="text-align: justify;"><i>Durant el cap de setmana,
l’Albert va ocupar una mena de calabós en solitari. (...) En el darrer arrest,
i van permetre tornar a casa quan es va desmentir l’arribada de Franco a
Barcelona, després d’etzibar-li uns dolorosos cops de peu per qualsevol part
del cos. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>El van llançar al carrer com
qui llença una bossa d’escombraries. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>No és vida tenir sempre la por
damunt per si et venen a buscar. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>La sortida de presó de l’Albert
havia estat demorada expressament per l’inspector Cruz. No tenia sentit la protecció
del Caudillo quan mai s’havia anunciat la seva presència. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p> </o:p></p>
<div style="text-align: right;">Fum d’estampa</div><div style="text-align: right;">Catalina
Navarro-Pont</div><div style="text-align: right;">505 pàgines</div><p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p></o:p></p>Carmehttp://www.blogger.com/profile/17166779591308743832noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-595602620123463503.post-4566697885132782122024-01-28T21:55:00.001+01:002024-01-28T21:55:30.530+01:00No siguis tu mateix<div style="text-align: justify;"><b><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEZkaeKQRQus9VqAFv567zEZEdeSuFrQQGs487Tm-7kkNFhhGiuY-V0M4g8pBs9VyOZpdJO8JERq302mIYggBL-smun0ykWijNVnRMeUPaZKPB6muNDhvec4Pp7E6_b9iVyJZ4lLacZQz-FhqN9Ya7xIMOpjusprhB187kADLB_bgG3UNukvAe-u4VrYis/s932/IMG_20181021_131447.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="932" data-original-width="700" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEZkaeKQRQus9VqAFv567zEZEdeSuFrQQGs487Tm-7kkNFhhGiuY-V0M4g8pBs9VyOZpdJO8JERq302mIYggBL-smun0ykWijNVnRMeUPaZKPB6muNDhvec4Pp7E6_b9iVyJZ4lLacZQz-FhqN9Ya7xIMOpjusprhB187kADLB_bgG3UNukvAe-u4VrYis/w300-h400/IMG_20181021_131447.jpg" width="300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jo mateixa?<br />O potser no<br /><br /></td></tr></tbody></table></b></div><div style="text-align: justify;">Vagi per endavant que es tracta d'un llibre que, de manera filosòfica, explica a partir d'un seguit d'exemples, de quina manera acabem pertanyent a una generació totalment exposada a un seguit de mètodes i discursos que parlen d'autosuperació, sovint d'una manera que ratlla en el ridícul, però que, lamentablement, pot arribar a influenciar-nos per poc que no ens mantinguem alerta.</div><div style="text-align: justify;">Veient-me un resum, que no serà mai com llegir el llibre de cap a peus.</div><div style="text-align: justify;">Heu sentir a parlar de la condició Millennial?:</div><div style="text-align: justify;"><i>Com a màxim, podem dir que la
condició millennial és el conjunt d’estratègies narratives que ens permeten
relacionar-nos amb la nostra condició socioeconòmica. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Formeu part del que s'ha donat en anomenar "Treballador feliç"?:</div><div style="text-align: justify;"><i>Les nostres feines ja no són
només feines. (...) Tot seguit detallen quines són aquestes recompenses
afectives que, aparentment, han de motivar els sol·licitants de feina: plans de
formació contínua; assegurances mèdiques privades; programes d’intercanvi per
aprendre idiomes i viatjar; inscripcions gratuïtes al gimnàs; cursos sobre
alimentació saludable, gestió de l’estrès, ergonomia i promoció de l’activitat
física; classes de meditació, relaxació i ioga; beques per assistir a cursos i
workshops d’especialització tècnica. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Al treballador se li reclama
un entusiasme holístic, i no només una dedicació plena i eficient durant la
jornada laboral. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>El treballador que es queda
pencant fins a les quatre de la matinada és un model heroic de compromís i
entrega. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>La conseqüència de tot això és
el cansament, la fatiga, la saturació d’un jo que és constantment administrat i
sempre insuficient: l’empresari de si mateix -que ara ho som tots- té davant
seu la tasca infinita de conquerir una felicitat obligatòria. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Els dispositius digitals o "apanyat com puguis tu mateix":</div><div style="text-align: justify;"><i>La llar digital, amb el seu
sistema de sensors, dispositius interconnectats i electrodomèstics
intel·ligents, reduirà la càrrega de treball domèstic o l’augmentarà? </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Es pressuposa que són els
individus els que han de prendre mesures pel seu compte, acceptant o no les
cookies, descarregant-se un servei de missatgeria degudament encriptat o
evitant penjar fotos personals de qualsevol mena.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>És un fet innegable que els
dispositius digitals han portat la nostra incapacitat per mantenir la
concentració a un nou nivell.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>No és pas estrany, doncs, que
de manera més o menys explícita els discursos a favor de la desconnexió digital
vagin de bracet amb la medicalització de l’atenció. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Els responsable del nostre
malestar digital no són els odiosos dispositius. Almenys no en si mateixos. </i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I arriba el torn d'un tema del qual ara mateix se'n parla molt i sovint, però que no sembla que hagi cap voluntat d'abordar realment el fons del problema:</div><div style="text-align: justify;"><i>En els últims anys, Instagram
s’ha omplert de comptes de mems tristos, que fan servir imatges
descontextualitzades de tota mena per abordar la depressió, l’ansietat i la
fatiga. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>És evident que no tots els
mems depressius són iguals. (...) No és el mateix compartir un mem que t’anima
a substituir els teus pensaments tòxics per pensaments constructius
-concentrant en una sola imatge l’esperit de la cultura de l’autoajuda-, que un
mem sobre precarietat econòmica que ens recorda els condicionaments socials de
la depressió. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>En la modernitat, el fet de
suïcidar-se es converteix en una qüestió socioeconòmica: matar-se és
desaprofitar el potencial productiu, i el suïcida, una mala inversió. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">És aquesta la solució a un problema tant extens i tant greu?:</div><div style="text-align: justify;"><i>Recargolant la idea estoica segons
la qual per ser feliços ens hem de preocupar només de les coses que depenen de
nosaltres, l’ètica de l’autoajuda afirma que tot depèn de nosaltres i
converteix tot el planeta en una expressió de la nostra voluntat. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>La felicitat i l’autorealització
ja no són la recompensa de l’èxit social, sinó la seva condició de
possibilitat. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Estem cansats, esgotats, farts, tips, cuits... Podem trobar diferents maneres d'expressar un estat d'ànim cada cop més freqüent:</div><div style="text-align: justify;"><i>La sensació d’esgotament físic
i mental és molt diferent de la que un experimenta després de fer exercici
físic. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Tot i que encara no som els vigorosos
soldats insomnes amb els quals somia el capital, sí que ens movem en una
estructura social que ens exigeix estar sempre disponibles, assequibles,
flexibles i preparats: ja no dormim, sinó que estem en “sleep mode”, en mode d’espera.
</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Els investigadors, que ja es
troben en una situació laboral molt precària, ara han de competir entre ells
per aconseguir finançament per als seus projectes. </i></div>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p> </o:p></p>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p> </o:p></p>
<div style="text-align: right;">No siguis tu mateix</div><div style="text-align: right;">Eudald Espluga</div><div style="text-align: right;">299 pàgines</div><p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p></o:p></p>Carmehttp://www.blogger.com/profile/17166779591308743832noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-595602620123463503.post-39208054941198646382024-01-24T22:07:00.000+01:002024-01-24T22:07:08.564+01:00Bajo una estrella cruel<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">L'autora Heda, filla de jueus acomodats, amb tota la seva família van ser deportats a Auschwitz</span><span style="font-family: inherit;"><span color="rgba(0, 0, 0, 0.87)" style="background-color: white; text-align: left; white-space-collapse: preserve;"> on el 1944 els seus pares varen ser assassinats.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span color="rgba(0, 0, 0, 0.87)" style="background-color: white; text-align: left; white-space-collapse: preserve;">Ella, després d'innombrables calamitats va poder fugir i es va refugiar a Praga on va restar fins al final de la guerra. Ho narra així:</span></span></div><div style="text-align: justify;"><i>Tres fuerzas modelaron el paisaje de mi vida. (…) La
primera fuerza fue Adolf Hitler; la segunda, Iósif Vissariónovich Stalin. (…)
El pajarillo, la tercera fuerza, me mantuvo con vida para poder contar esa
historia. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>La deportación en masa de los judíos de Praga
comenzó dos años después del inicio de la guerra, en otoño de 1941. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Si todo comienzo es duro, el comienzo de la
desgracia lo es todavía más. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">La seva història personal, que he apuntat més amunt, té tots els components d'una dramàtica novel·la d'aventures:</div><div style="text-align: justify;"><i>La gente me pregunta a menudo: “¿Cómo te las
arreglaste? ¡Sobrevivir a los campos! ¡Escapar!”.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Todo el mundo supone que morir es fácil pero que
la lucha por la vida requiere un esfuerzo sobrehumano. Por los general, es más
bien al revés. Tal vez no haya nada más difícil que esperar la muerte
pasivamente. Mantenerse con vida es sencillo y natural; no requiere ninguna
resolución particular.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Anochecía. (…) Hambrientas y agotadas, apenas
podíamos avanzar, congeladas hasta los huesos por un viento que se colaba entre
los harapos. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Si bé havia aconseguit fugir de l'horror dels camps, la seva situació no era ni de bon tros plàcida:</div><div style="text-align: justify;"><i>Ya no era una prisionera de un campo, una víctima
destinada a la destrucción, sino un ser humano, una mujer con un pasado y un
futuro. (…) Teníamos que volver a encontrar nuestro hogar, encontrar el lugar
al que pertenecíamos, y, para eso, no bastaba con regresar. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I és que el perill imminent no venia només dels militars; els seus propis conciutadans, esperonats per la por, lluny de prestar-li qualsevol ajuda acaben per resultar una amenaça per a la seva integritat:</div>
<span lang="ES" style="line-height: 107%;"><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: inherit;">Hasta ese momento, solo había tenido que enfrentarme al
sistema policial de un régimen fascista. Ahora tenía que enfrentarme a peligros
peores: el miedo y la indiferencia de la gente. </span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: inherit;">(...)</span></i></div></span><div style="text-align: justify;"><i>Mi fuga hacia la vida no había salido bien. (…) Aun
así, había sido un magnífico intento, a pesar del fracaso, a pesar de que ahora
sería más difícil morir. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">El desastre de la guerra arriba a la seva fi. Les calamitats difícilment:</div><div style="text-align: justify;"><i>La guerra se acabó de la misma manera que se acaba
el paso por un túnel. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Tras la retirada de los alemanes, por fin pude
salir a la calle sin miedo por primera vez en muchos años. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>A los dos meses de la Liberación, la gente ya
había dejado de vitorear y abrazarse. Ya no se regalaba la ropa y la comida,
sino que se vendía en el mercado negro. (…) Los inocentes se convirtieron en un
reproche viviente y una amenaza potencial para los culpables. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Conviene recordar dos cosas de la situación en la
Checoslovaquia de posguerra. (…) nadie dudaba de que seríamos capaces de
organizar nuestros asuntos de una manera totalmente diferente al modelo
totalitario. (…) el grado en que la afiliación al partido comunista determinaba
nuestras vidas, parecido a la pertenencia a una orden religiosa. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I amb plena consciència que faig un salt en el relat, no puc deixar de comentar una de les parts més crues i terribles de la història, no oblidem que certa, com és el de la detenció i posterior assassinat de Rudolf, el seu marit:</div><div style="text-align: justify;"><i>Desde mucho tiempo antes de decidirme a firmar la
solicitud de admisión en el partido comunista. (…) Toda la vida me había
resultado difícil identificarme con un movimiento. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Durante los años en que Rudolf trabajó en el
ministerio, fue incapaz de hacer ni un solo amigo entre los camaradas o sus
esposas, y creo que ese hecho ilustra la naturaleza de aquel tiempo. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(…)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Eran tiempos de guerra fría. El Telón de Acero nos
había separado del resto del mundo. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>En 1951, el ambiente en Praga era casi tan malo
como durante la guerra. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Hubo una serie de suicidios, algunos bastante
misteriosos, y otros muy comprensibles.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Anunciaron que mi marido había sido detenido y que
tenían permiso para llevar a cabo un registro de la casa. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Han transcurrido más de treinta años, y aquella
noche aún no se ha terminado. Continúa siendo como una pantalla en la que se
proyecta mi vida actual. Mido toda mi
felicidad y todas mis desgracias en función de ella. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Recibí el certificado de defunción dos años
después.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Es un documento singular.</i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><i>Fecha de defunción: 3 de diciembre de 1952</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Fecha de emisión: 5 de enero de 1955</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Ocupación del fallecido: secretario de Estado.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Causa del fallecimiento: asfixia por ahorcamiento.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Lugar de sepultura: _______________________________</i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiudvocv56y51s6yYhSQF9jyrqXSYcvbhKK4jnp3Uakf6wbUBzhCIV9ZrPX5Ng1XMHku9jduaAJ5yLHD6T5b7oRp02gaDkdtrA5FKwdcR3dq1fvZL9jHPfQBTPvW0vk4PapiwFpemvZ7Zc5W9sYhBHC-t9GWcWTHgaNQRyOvB6BOugbWrDvoSvSksnF2myp/s1470/Albert.%20La%20Vall%20d'en%20Bas.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="679" data-original-width="1470" height="185" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiudvocv56y51s6yYhSQF9jyrqXSYcvbhKK4jnp3Uakf6wbUBzhCIV9ZrPX5Ng1XMHku9jduaAJ5yLHD6T5b7oRp02gaDkdtrA5FKwdcR3dq1fvZL9jHPfQBTPvW0vk4PapiwFpemvZ7Zc5W9sYhBHC-t9GWcWTHgaNQRyOvB6BOugbWrDvoSvSksnF2myp/w400-h185/Albert.%20La%20Vall%20d'en%20Bas.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">S'amaga el sol a la Vall d'En Bas</td></tr></tbody></table><br />Haureu observat que no hi consta el lloc de l'enterrament. Van haver de passar vint anys per esbrinar-ho. Al llibre està tot relatat, però jo m'estimo més acabar aquí, només amb un paràgraf a mode conclusió del mal son:</div><div style="text-align: justify;"><span lang="ES"><i>A raíz de la revisión de los juicios, se degradó a
tres ministros. Se condenó a dos de los peores torturadores de la prisión de
Ruzynè a breves penas de cárcel. Un año
después, se les concedió la amnistía y se les colocó en puestos de trabajo bien
remunerados. </i></span></div>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p>
<div style="text-align: right;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Bajo una estrella cruel</span></div><div style="text-align: right;">Heda Margolius Kvály</div><div style="text-align: right;">Traducción de Luis Álvarez Mayo</div><div style="text-align: right;">276 páginas</div>Carmehttp://www.blogger.com/profile/17166779591308743832noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-595602620123463503.post-62278385610932079262024-01-21T21:12:00.000+01:002024-01-21T21:12:20.524+01:00Aterratge<div style="text-align: justify;"><span style="text-align: justify;">D'entrada pensem que ens trobem amb el relat d'un accident d'aviació que sortosament no ha ocasionat víctimes.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: justify;">Però, per si això no fos prou, hi ha molt més en tot plegat.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: justify;">Va ser un accident, però enguany s'ha convertit en una atracció turística que visiten les restes de l'avió. Lamentable? Segons jo, molt i és que:</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: justify;"><i>Un avió que no vola no és un avió, és una obra d’art. </i></span></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="text-align: justify;"><br /></span></i></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: justify;">Els passatgers hi diuen la seva:</span></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="text-align: justify;">Mira que acabar-se el món quan
començava a refer-me. </span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="text-align: justify;">(...)</span></i></div><div style="text-align: justify;"><i>Si es confirma que no som
davant la fi del món sinó d’un simulacre, crec que buscaré un pis nou. Una casa
pròpia. Em cal un terrat amb el cel per sostre. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I l'escriptora també hi intervé:</div><div style="text-align: justify;"><i>No puc seguir narrant la seva
peripècia a la meva manera.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Li cediré la paraula.</i></div><div style="text-align: justify;"><b><i><br /></i></b></div><div style="text-align: justify;">Però veiem la narració del vertader protagonista de tot plegat: El Pilot:</div><div style="text-align: justify;"><div><i>Em vaig fer pilot militar perquè el meu pare, que havia estat pilot durant la Segona Guerra Mundial, em va introduir al món de l’aviació des de ben jove. </i></div><div><i>(...)</i></div><div><i>No vaig prendre la decisió de ser<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pilot militar: sempre vaig donar per fet que ho seria. </i></div><div><i>(...)</i></div></div><div style="text-align: justify;"><i>Vaig arribar a Islàndia el
juny del 1973, per fer de tinent de Marina a la base aèria i naval de Keflavik.
Tenia vint-i-cinc anys.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Jo m’havia format com a pilot
d’avió i durant dos anys havia fet d’instructor de vol al centre de comandament
de Meridian, Mississipí. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>La navegació és
responsabilitat del pilot, tot i que el copilot l’ha d’assistir tant om calgui.
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="mso-spacerun: yes;">(...)</span></i></div><div style="text-align: justify;"><div><i>L’accident em va afectar de diverses maneres. Just després, vaig estar molt agraït que ningú hagués resultat ferit greu. </i></div><div><i>(...)</i></div><div><i>Em va alleujar que l’informe d’investigació d’accidents exonerés la tripulació de qualsevol errada, i em vaig sentir molt satisfet quan l’exèrcit em va atorgar una medalla per haver tret el màxim partit d’una mala confluència de circumstancies aeronàutiques. </i></div></div><div style="text-align: justify;"><i><span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span></i></div><div style="text-align: justify;"><span style="mso-spacerun: yes;">I l'accident:</span></div><div style="text-align: justify;"><i>Un descens sense visibilitat
ni motors en un terreny muntanyós no és una experiència que recomani a ningú,
el desenllaç tràgic és massa probable. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Cada accident sembla
excepcional quan n’ets el protagonista. S’han estavellat més avions militars
americans a Islàndia que a qualsevol altre lloc del planeta. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I el que es va acabar convertint en una "atracció" turística:</div><div style="text-align: justify;"><i>Els tècnics van recuperar
motors, ràdios, instruments i seients, però van deixar allà el fuselatge de la
nau, amb l’excusa que era irreparable. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>L’esquelet del C-117D ha
servit com a magatzem d’un pagès, com a pràctica de blanc de caçadors, com a escenari
d’anuncis, videoclips i pel·lícules. Com a lloc on replegar-me per poder tornar
a volar. </i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I reprenc les observacions de l'escriptora. Ella també té la seva pròpia història. Veient-me un petit tast:</div><div style="text-align: justify;"><i>M’havia aprimat, menjava per
inèrcia i vivia per inèrcia. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>El dolor no se supera i dels
dolors no se’n surt reforçat ni millor. Potser ni tan sols se’n surt. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>El virus que ho ha capgirat
tot no es rendeix ni ara que ja hi ha vacunes. Ens hem acostumat a mascaretes,
protocols, normes absurdes. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnxUtVGAPNk457ElSlSlcdCC8O-PnhpHoKXPuVHwnPMkl02Sw0l8S2FWVPuWpaHMjx8y8182SkZ4W3UBy1Ni-kCGov2EQH-rqnKIUJgHqYIQjoc3i6mUJJ42npb-YRFebvsBjQYLfbJv368xaUS6oIQs-dbZpQU0XKyvmqXZz1Fh4ex75mX2lIJLEmeYng/s800/DSCN0017.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnxUtVGAPNk457ElSlSlcdCC8O-PnhpHoKXPuVHwnPMkl02Sw0l8S2FWVPuWpaHMjx8y8182SkZ4W3UBy1Ni-kCGov2EQH-rqnKIUJgHqYIQjoc3i6mUJJ42npb-YRFebvsBjQYLfbJv368xaUS6oIQs-dbZpQU0XKyvmqXZz1Fh4ex75mX2lIJLEmeYng/w400-h300/DSCN0017.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Només són núvols</td></tr></tbody></table><br /></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I fins aquí:</div><div style="text-align: justify;"><i>Vegem-nos abans que ens morim,
ens diem amb coneguts llunyans com si fos una exageració. I ens creiem que
estem exagerant. I riem. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>És incert el futur:¿qui sap
què passarà? Però també és incert el passat: ¿qui sap què va passar? Ho apunta
un professor apòcrif creat per un poeta. Qui sap què passarà, què va passar. Qui
sap què passa. </i></div><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p> </o:p></p>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p> </o:p></p>
<div style="text-align: right;">Aterratge</div><div style="text-align: right;">Eva Piquer</div><div style="text-align: right;">155 pàgines</div><p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p></o:p></p>Carmehttp://www.blogger.com/profile/17166779591308743832noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-595602620123463503.post-25319255946147618362024-01-20T21:51:00.001+01:002024-01-22T09:40:56.075+01:00Dolor/Dolors...<div style="text-align: justify;">No em puc ni imaginar el què ha de suposar viure en directe un atac terrorista, ja no penso en resultar ferida o que algú proper a tu hi surti. De mort ni en penso.</div><div style="text-align: justify;">De manera suposo que inevitable, en llegir els primers paràgrafs d'aquesta història, m'ha tornat a venir el record de l'atemptat a Les Rambles de Barcelona, de l'aparent fugida dels terroristes pel Mercat de la Boqueria. </div><div style="text-align: justify;">De tot l'horror que es va patir i tota l'angoixa amb què ho vàrem seguir des de lluny, i ja ni m'hi puc acostar al que haurien de patir els qui es van trobar a prop.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnsh75XOZdENS6XrfHS_oBBQ1JjSK4tcQtTkQ9GpA-wujqxK1neJVNdIuoMjGEA2B6m59IKX3zxCcEInmEPSCuO2i-yjDQZD2xNOCcYSgkC_NsP1WXkUZIdifmZkWkU07QZRR3D-S4AVWlEVco4wAeQFKLuwgM98QqokKa7Wgby-EH5RQR4bKsVyomyHUd/s4320/DSCN0330.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3240" data-original-width="4320" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnsh75XOZdENS6XrfHS_oBBQ1JjSK4tcQtTkQ9GpA-wujqxK1neJVNdIuoMjGEA2B6m59IKX3zxCcEInmEPSCuO2i-yjDQZD2xNOCcYSgkC_NsP1WXkUZIdifmZkWkU07QZRR3D-S4AVWlEVco4wAeQFKLuwgM98QqokKa7Wgby-EH5RQR4bKsVyomyHUd/w400-h300/DSCN0330.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Barcelona 2013<br />Mercat de la Boqueria</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;">En aquest cas, la protagonista va patir de manera directa les conseqüències físiques d'un atac d'aquest tipus.</div><div style="text-align: justify;">I sóc conscient que he parlat del tema físic perquè psíquicament entenc que ha de ser inenarrable: </div><div style="text-align: justify;"><i>En Miqui li ha preguntat:
“Recordes quin dia és avui?” (...) Perquè ella mai l’havia oblidat, i per tant
no es tractava d’un record, sinó d’estar absolutament dins d’aquell instant
incandescent, de la fractura cada vegada més evident. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Havia parit dos fills, però no
havia reconegut el dolor quan se li havia revelat amb tota la seva força
perforant-li el melic. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Feia exactament deu anys, quan
la intensa ona expansiva de l’explosió de l’autobús que tenia al costat l’havia
projectat del seu cotxe fins a fer-la estavellar damunt l’asfalt. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I, de manera inevitable, la situació de la mare té conseqüències en la resta de la família. Possiblement els més perjudicats, els fills:</div><div style="text-align: justify;"><i>L’Omer li havia pres l’atenció
dels pares, i després ja ho sap, aquell anys terrible. (...) Quan havia reprès
la seva vida, hi havia trobat una nena diferent, tancada i gairebé hostil,
enganxada al seu pare i la mirava com acusant-la. </i></div><div style="text-align: justify;"><b><i>(...)</i></b></div><div style="text-align: justify;"><i>Feia poc, en un rar moment de
lucidesa, la seva mare li havia dit: “Em vau abandonar i l’espai que vau deixar
el van ocupar unes criatures estranyes, es van adonar que al meu voltant hi
havia un espai lliure i s’hi van ficar”</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>És difícil ser una mare depenent, contradiu l’essència de la maternitat. I encara ho és més ser una mare necessitada d’atencions. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Però d'una o altra manera la vida ha de continuar. Res no s'atura i segurament és el millor que pot passar, és a dir, que el temps amb els entrebancs propis, vagi fent camí:</div><div style="text-align: justify;"><i>Que difícil va ser la criança
de l’Omer! (...) Era com si des del moment d’arribar al món l’Omer hagués
decidit que res seria com abans, ni les nits ni els dies, fins i tot
l’insignificant ritual domèstic de fer un pastís topava amb infinits obstacles.
</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>La sensació d’un temps infinit
bufa al seu voltant amb la brisa nocturna, no té ni idea de quina hora marca el
rellotge, el seu temps és diferent, es troba en un altre país, a la part
interior de l’esfera terrestre, on s’acumulen els anys.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Han de recuperar tants anys. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="font-style: italic; margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXmja8Q479VYBCn2aZeD1pSzQjABOgxF1i1NVG7TNcSrtN04J7XtMfIvJfwjcUfOFhiqRl6U7N_d7Zr-U2C4Ux3kgI7ApzFmIJoNSbtm7BJU0sovPfwnOdu3UlPiYtu5O3i90CQ_Gvv5M38vsMmxNbwanivz7igC7QxHhressgU92C8xq7T1M_7DtUUfy5/s4320/DSCN0331.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3240" data-original-width="4320" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXmja8Q479VYBCn2aZeD1pSzQjABOgxF1i1NVG7TNcSrtN04J7XtMfIvJfwjcUfOFhiqRl6U7N_d7Zr-U2C4Ux3kgI7ApzFmIJoNSbtm7BJU0sovPfwnOdu3UlPiYtu5O3i90CQ_Gvv5M38vsMmxNbwanivz7igC7QxHhressgU92C8xq7T1M_7DtUUfy5/w400-h300/DSCN0331.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Barcelona, 2013<br />Mercat de la Boqueria</td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="font-style: italic; margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3WeJDapfVTmfuUbkSr720MEUeu3uFFUWQ6zmby0ey1ekSX-x4iXKqoUuhkZR-uKmZWyYWkHIBTDKcy_z_Pl5EsB-wktPd5Ea_JlbfKqKsr3430bJNmE-RyLcvbkCqdJMcwgFlAtLWaVq2sjEtmKH6_WDtjHONqiBBA6oOLvX2-anFH3A2QWTVQ4D3NUbs/s4320/DSCN0332.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3240" data-original-width="4320" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3WeJDapfVTmfuUbkSr720MEUeu3uFFUWQ6zmby0ey1ekSX-x4iXKqoUuhkZR-uKmZWyYWkHIBTDKcy_z_Pl5EsB-wktPd5Ea_JlbfKqKsr3430bJNmE-RyLcvbkCqdJMcwgFlAtLWaVq2sjEtmKH6_WDtjHONqiBBA6oOLvX2-anFH3A2QWTVQ4D3NUbs/w400-h300/DSCN0332.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Barcelona, 2013<br />Mercat de la Boqueria</td></tr></tbody></table><br /><span style="text-align: right;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: right;">La Zeruya Shalev, l'autora, va resultar ferida de gravetat a raó d'un atac terrorista a Jerusalem. En parla, entre moltes altres coses, <a href="https://maromconnect.com/zeruya-shalev-entrevista-dolor/">en aquesta entrevista.</a></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: right;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: right;">I què millor que acabar amb una reflexió dura, però necessària de la protagonista:</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: right;"><i style="text-align: justify;">Creiem que tenim la casa neta quan cada dia llencem la brossa al contenidor d’escombraries, creiem que tenim el cos net quan cada dia ens dutxem, però la desferra realment perillosa se’ns acumula sota la pell i no hi ha manera d’eliminar-la, perquè fins i tot quan l’escopim, no desapareix, sinó que es multiplica (...) perquè cada ésser humà és un minúscul univers que va acumulant deixalles, també quan ens rentem i perfumem, quan ens posem vestits bonics per anar a un restaurant, a un teatre, o a l’òpera, quan parlem educadament i quan fem l’amor, es tracta de dos munts d’escombraries que a la primera de canvi es posaran de manifest. </i></span></div>
<div style="text-align: right;"><br /></div><div style="text-align: right;"><br /></div><div style="text-align: right;"><br /></div><div style="text-align: right;">Dolor</div><div style="text-align: right;">Zeruya Shalev</div><div style="text-align: right;">Traducció: Roser
Lluch i Oms</div><div style="text-align: right;">350 pàgines</div><div style="text-align: right;"><br /></div><p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p></o:p></p>Carmehttp://www.blogger.com/profile/17166779591308743832noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-595602620123463503.post-35610896429555082282024-01-18T22:01:00.001+01:002024-01-18T22:01:40.684+01:00Victoriosa<div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="font-style: italic; margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxWJr_4chpHxW6H31v6syZJ3L0Me-P08ovLa5Y-ZmOXX1eYCzHJjtaAZQX1HFdXPHTiY_swaw0aQWNuz2YemHdIrZSKETs65TUYeyuRcOb-QSbKKhz5sNbYxD5nahIMESCwJnCTPROQElnqWWpycE4JooWB6W1TAQVoIecX5vu5NsdraKTofIRm6daFeR4/s1167/IMG_20240111_112114.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="912" data-original-width="1167" height="313" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxWJr_4chpHxW6H31v6syZJ3L0Me-P08ovLa5Y-ZmOXX1eYCzHJjtaAZQX1HFdXPHTiY_swaw0aQWNuz2YemHdIrZSKETs65TUYeyuRcOb-QSbKKhz5sNbYxD5nahIMESCwJnCTPROQElnqWWpycE4JooWB6W1TAQVoIecX5vu5NsdraKTofIRm6daFeR4/w400-h313/IMG_20240111_112114.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Grafit a Sabadell</td></tr></tbody></table><br />Les comptades ocasions en què a casa meva es comentava alguna cosa de la Guerra Civil, recordo molt que el meu pare, que escassament acostumava a participar d'aquests records, parlava amb menyspreu de les dones de la zona republicana a la que ell pertanyia, que van actuar com a milicianes.</div><div style="text-align: justify;">Ell, que era molt masclista, no acceptava que les dones participessin de cap "activitat" de les que ell considerava pròpia d'homes, però en aquest cas, el que més m'havia copsar sempre era que, en situació de combat, les considerava com a més radicals, violentes i intolerants que els homes.</div><div style="text-align: justify;">Mai no vaig saber si parlava amb fonament perquè havia conegut algun cas, però en llegir aquest llibre m'ha tornat a venir a la memòria aquells comentaris seus.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Però m'endinso en el relat en què, la protagonista/narradora és experta en psicologia especialitzada en la les actuacions i formes de matar en combat.</div><div style="text-align: justify;">I la coneixem, en el moment que rememora com va conèixer el que seria l'amor de la seva vida i el pare, no reconegut, del seu fill:</div><div style="text-align: justify;"><i>La primera vegada que el vaig
veure, feia vint-i-cinc anys -va ser durant les maniobres del seu batalló al
Golan-, ja vaig saber que arribaria fins aquí si no el mataven abans. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>M’havia posat guapa per ell,
m’havia pintat els llavis d’un color que gairebé no es notava, m’havia posat un
perfum juvenil i agradable, primaveral. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Érem al despatx del cap de
l’estat major, el mapa de l’Orient Mitjà ens observava, allà no hi entrava la
intimitat. </i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Recullo unes afirmacions que m'han deixat glaçada, no tant per llegir-les en una obra de ficció, sinó pensant que es tracta de veritats que s'estan reproduint dia a dia en determinats països i determinades situacions:</div><div style="text-align: justify;"><div><i>Un dels punts culminants del meu servei militar va ser el re-disseny de les simulacions de captivitats a les unitats d’elit. </i></div><div><i>(...)</i></div><div><i>L’objectiu de l’exèrcit és entrenar la majoria dels tous de manera que matin. </i></div><div><i>(...)</i></div><div><i>Disparar des d’un tanc no té res a veure amb fer foc a curta distància, com a la infanteria. (...) Quan no viem la cara de l’enemic, quan no l’ensumem, quan no pensem en la seva humanitat, és molt més fàcil. Des dels avions, els tancs i els canons gairebé no hi ha cap obstacle psicològic. Amb els míssils és facilíssim, pràcticament un videojoc. </i></div><div><i>(...)</i></div><div><i>El procés de matar, com també el fet de ser un blanc a eliminar, produeix una cicatriu profunda a la psique, llevat dels casos excepcionals que han nascut per ser combatents.</i></div><div><i>(...) </i></div><div><i>Totes les batalles d’Israel -combats, enfrontaments, accidents als entrenaments i atemptats terroristes- es repliquen a la meva consulta. </i></div></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>No pots ser un líder<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>militar sense conduir individus a la mort. </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">I, deixant de banda moltes altres consideracions, totes en el mateix sentit, m'aturo un moment per recollir unes afirmacions que fan referència a la consciència:</div><div style="text-align: justify;"><i>La consciencia és un
dispositiu bastant senzill. Com més gran sigui la vostra autoritat, com més a
prop estigueu dels vostres soldats, més us obeiran i amb més eficàcia mataran.
(...) Si sou febles i dubteu, no us faran cas. (...) No n’hi ha prou amb donar
l’ordre de matar, heu d’alliberar els soldats dels càrrecs de consciència.
Després vindrà l’estat amb els ministres, la bandera, l’himne i tota la
parafernàlia per justificar que hagin matat. Sou els salvavides <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>psicològics dels vostres sodats. Sense aquest
salvavides són simples assassins. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Vull que a l’hora de la
veritat, enmig de la batalla, quan s’ensorri el món que els envolta, recordin
el que els vaig dir, sense hipocresies ni falsedats, i sàpiguen matar. </i></div><div style="text-align: justify;"><i>(...)</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Sense consciència no podria haver-hi societat humana -vaig dir-.</i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ja he dit quina era la feina de la protagonista/narradora, en la qual era molt ben considerada, però les coses canvien, o es matisen quan es tracta del propi fill. Veiem:</div><div style="text-align: justify;"><div><i>Vaig acompanyar en Xaüli a l’oficina de reclutament amb alguns dels seus bons amics. (...) Jo estava orgullosa d’ell, d’haver-lo criat tota sola, així, obert i amb bon cor, i em preocupava el que li passaria.</i></div><div><i>(...)</i></div><div><i>Els primers dies de la instrucció bàsica, en Xaüli trucava gairebé cada vespre. </i></div><div><i>(...)</i></div><div><i>Hauria preferit que aprofités el temps lliure per descansar o anar a comprar alguna cosa a la cantina. (...) Fins que va deixar de trucar.</i></div><div><i>(...)</i></div><div><div><i>Es pot ser molt freda i professional, dura fins i tot, però quan es tracta del propi fill el qui té problemes, les coses canvien i és molt humà:</i></div><div><i>Em van venir al cap idees delirants sobre com ajudar-lo a fugir, imatges del mar i d’una barca al fons de la qual l’amagaria. </i></div></div><div><i><br /></i></div><div>I és que:</div></div><div style="text-align: justify;"><i>¿Quin valor té tot el què has
après, em vaig preguntar, de què serveixen els anys que has passat a l’exèrcit
si no saps com salvar el teu fill? </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;">Adjunto l'enllaç a una interessant entrevista amb l'autor:</div><div style="text-align: center;"><a href="https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mes-324/yishai-sarid-ens-presenta-la-novella-victoriosa/video/6202271/"><span style="color: #2b00fe;">https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mes-324/yishai-sarid-ens-presenta-la-novella-victoriosa/video/6202271/</span></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><p class="MsoNoSpacing"><o:p></o:p></p></div><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p> </o:p></p>
<p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p> </o:p></p>
<div style="text-align: right;">Victoriosa</div><div style="text-align: right;">Yishai Sarid</div><div style="text-align: right;">Traduït per Roser
Lluch</div><div style="text-align: right;">245 pàgines</div><p align="right" class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;"><o:p></o:p></p>Carmehttp://www.blogger.com/profile/17166779591308743832noreply@blogger.com0