dimarts, 29 de desembre de 2015

Una història en fotografies.

Una encantadora història la que ens relata Jonathan Coe, en la que a través d'un recull de fotografies coneixem, entre d'altres coses, la vida de la protagonista, Rosamond.

Rosamond, que patia una greu malaltia cardíaca que no es va voler operar, és trobada per la seva metgessa morta amb una gravadora funcionant i el tocadiscs en marxa. Al seu voltant tot de cintes i àlbums de fotos. Tot i que no se'n troben proves fefaents, tot fa sospitar que la mort no li ha esdevingut de manera natural, sinó que ella mateixa se l'ha provocat.

Vivia tota sola des de que va morir la seva companya, tenia 73 anys, era lesbiana, soltera i sense fills, però amb un gran secret.

El relat el composen 20 fotografies amb escenes de la vida de la protagonista i està adreçat a Imogen, una noia in-vident i pràcticament desconeguda i il·localitzable, a la qual li narra les imatges i la història que s'hi amaga en cada una de les fotografies, amb la recomanació que li siguin lliurades.

A partir d'aquestes breus i en aparença insuficients dades es va trenant a més de la vida de la pròpia protagonista, la de Imogen i els seus orígens. Es desvetllaran greus secrets que impliquen tota la família.

Una de les hereves, neboda de la difunta, es farà amb les fotografies i les gravacions i gairebé de manera reverencial anirà esbrinant una història que la deixarà commoguda i l'esperonarà a complir la voluntat de la Rosamond cercant a Imogen amb totes les seves forces.

Malgrat que el relat sembla començar pel final si tenim en compte la mort de la que podríem considerar la protagonista, el final, que no desvetllaré, no deixarà de sorprendre'ns més que per l'inesperat, per la crueltat dels esdeveniments.

M'ha agradat la forma original de plantejar el relat. Molts tenim desat el algun calaix o àlbum un munt de fotografies en les quals hi apareixen persones que ens són desconegudes. No acostumo a revisar-les, però el mateix que m'ocorre quan viatjo en qualsevol mitjà públic, o senzillament m'assec en un banc mirant la gent que passa, algun cop que me les he mirades no he pogut resistir-me a la temptació de fabular històries. D'això justament tracta aquest llibre, només que les històries no són cabòries, sinó relats verídics.

Una foto no es mucha cosa, la verdad. Sólo puede capturar un momento entre millones de momentos de la vida de una persona, o de la vida de una casa. 
(...)
Dicen que un instante y la eternidad se confunden cuando experimentas una emoción intensa.
(...)
Es una de esas veces en las que la foto, la propia foto, dice muchas más cosas que las palabras que se me ocurren para describirla.
(...)
Por difícil que haya sido estos últimos días ajustar las palabras a las imágenes, tratar de encontrar las palabras que te ayudarían a imaginar colores, edificios, caras… (…) Pero al final resulta que debo decirte lo más difícil de todo, y sencillamente no sé por dónde empezar.





dissabte, 19 de desembre de 2015

LÍNIES DE FALLA

Una història de Nancy Huston, que tot i que pot semblar enrevessada, està molt ben travada i ens relata la vida de quatre generacions, narrada des de la perspectiva de quatre infants als sis anys.

A més de la relació familiar, el fil conductor rau en uns fets històrics dels infants que van ser segrestats per les SS nazis i entregats a famílies alemanyes.

La història comença pel que podríem considerar el final, és a dir, des de l'any 2.004 i amb en Sol, com a protagonista i arribem a la resolució amb el relat de la petita Kristina o Erra, que serà la besàvia de'n Sol, també de sis anys a l'any 1.944 o 1.945, segons es miri.

El títol del llibre en castellà és "Marcas de nacimiento", que al meu entendre reflecteix millor l'esperit de la història, ja que tots quatre infants tenen una curiosa piga que els identifica com a família, en alguna part del seu cos.

Sol, 2004 Un nen canadenc de sis anys repel·lent, aviciat per la mare, carca, pedant... Té la piga característica de la família, però com que a la mare li resulta desagradable i troba que no l'afavoreix, decideix fer-li operar, la qual cosa li comporta tota una sèrie de complicacions.

El pare treballa a Silicon Valley en el desenvolupament d’un robot guerrer. La mare ha decidit quedar-se de mestressa de casa especialment per tenir cura del fill.

Randall, 1982 El pare és dramaturg amb molt poca feina i es cuida de la casa, mentre la mare fa conferències sobre el Mal. Segons la qualifica el fill ella és la guanyapà de la família.

D'alguna manera, a partir d'aquest moment sembla que s'hagi de començar a desvetllar el misteri de l'origen de la família a raó d'unes investigacions de la mare gairebé de forma casual, però aquesta es queda invàlida a conseqüència d’un accident de cotxe i tot torna a quedar en suspens.

Sadie, 1962 En general té una imatge molt negativa de si mateixa, es descriu com maldestra i amb mot poc talent, a excepció de la lectura: segons ella mateixa reconeix es podria dir que té una fal·lera en millorar en aquest aspecte.

Kristina? Erra? 1944 o 1945? L'origen de la història, la petita que va ser apartada dels seus veritables pares, fins el punt que no s'arriba a saber amb exactitud la seva data de naixement, ni per descomptat els seu nom autèntic.

Quan finalment ens endinsem en la seva història se'ns aniran revelant totes les claus de la història d'aquesta saga familiar.

Tot i que és conscient de les diferències físiques amb la germana gran, la veritable filla del matrimoni, amb la qual manté una relació un tant tensa, ella trigarà força a assabentar-se que en realitat no és filla de la família amb què ha conviscut des dels tres anys aproximadament, desconeix el seu autèntic orígen i fins i tot el seu nom. De gairebé tot plegat en té coneixement primer perquè a la casa arriba un altre nen pretesament orfe, però també robat com ella, i també perquè la seva germana, li ho etziba amb la intenció de causar-li el més gran dolor possible.

Finalment, o en l'inici segons el miri, arribarà el moment en què la zona d'Alemanya on viu la família queda sota la tutela dels americans que se'n faran càrrec de la petita i del "germà" amb el que ha establert una relació molt profunda, i també són separats. A ella, en no trobar la manera de retornar-la amb la seva autèntica família a Ucraïna, li és donada en adopció a una nova família al Canadà.

I és a partir d'aquest moment que comença la veritable història d'aquestes quatre generacions, marcades per aquest secret.

Les llàgrimes són una cosa misteriosa. (...) Quan plorem cada raó per plorar n'entrena una altra i ens costa aturar-ho.