Un recull de contes breus on, segons els crítics, en Sergi Pàmies ens mostra les seves vivències més personals. No gosaria afirmar que sigui així, ni tampoc el contrari, però he trobat una lectura força entretinguda, sense anar més lluny.
DIES HISTÒRICS:
No he fet mai un pacte d'aquesta mena, suposo que a la meva època teníem altres problemes i, per descomptat, altres propòsits, però és un plantejament que he llegit més d'un cop. Tampoc no ho acabo d'entendre, però de ben segur resulta un bon recurs per començar una història:
Franco s’ha mort. Tenim quinze
anys. L’escola ha tancat com a mesura de dol oficial. (...) Algú proposa un
pacte: l’últim dia de l’últim any del segle XX, a les dotze de la nit, ens
retrobarem a l’estrella central de la plaça de Catalunya.
No costa gaire d'entendre que el resultat acostumi a ser el mateix, és a dir, l'oblit, o, fins i tot, la vergonya:
Cap dels que vam fer el jurament compareix al lloc i l’hora acordats.
(...) Hipòtesi: ningú no va comparèixer a la cita perquè teníem quaranta anys,
l’edat idònia per saber que les promeses d’adolescència no es compleixen mai.
(...)
Ara que en tenim seixanta, també sentim l’impuls de mentir i dir que hi vam
anar (i si algú hi va anar, s’ho calla per no semblar massa ingenu).
LA TÀCTICA DE L'ESTRUÇ:
Qui, en una nit d'insomni, no ha sentit un estrany soroll que podria ser d'una porta que s'obre o unes passes que volen ser sigil·loses.
Ai, la imaginació que ens pot empènyer a sensacions angoixants... O potser certament, havia entrat algú a casa?:
L’insomni és espiral. T’engoleix
i t’escup fins que perds la consciència d’estar despert, adormit o en els
llimbs.
(...)
Nyic. L’oïda detecta un grinyol
que se surt de la gamma de sorolls habituals.
(...)
Fins que, cloc, reconec el so
d’un cop de la porta d’entrada.
(...)
Amb un gest insegur, trec el cap
de sota l’edredó i respiro profundament.
DÍPTIC BIVITEL·LI:
L'autor ens diu que aquest conte és autobiogràfic. Igual no ens podem creure, però per poc que coneguem la part més pública de la seva vida, intuïm que alguna cosa certa hi pot haver. Llegim:
El protagonista sóc jo, encara
que sigui un jo tan jove que, si me’l trobés al supermercat, no el
reconeixeria.
(...)
És el primer estiu després de la
separació. Els bessons, que tot just estrenen majoria d’edat, m’han proposat de
fer un viatge plegats.
(...)
Acostumats a que tot se centri en
afers domèstics, la pèrdua d’autoritat, sumada a la majoria d’edat acabada
d’estrenar, ens permet assajar formes abstractes de relació.
He estat breu, potser massa i tot, però dels sis relats que conformen el llibre, aquests tres són els que, per diferents raons, m'han semblat més divertits o curiosos.
Una interessant i possiblement esclaridora entrevista amb l'autor, la trobareu clicant aquí.
A les dues seran les
tres
Sergi Pàmies
133 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada