La vida de l'altre

No soc lectora habitual de novel·la negra, no m'interessa gaire, però aquest cop hi vaig accedir en veure que es tractava no tant d'un relat dels habituals "de lladres i serenos" com solíem dir, sinó que anava una mica més enllà i que conflueix en l'àmbit de la filosofia. Val a dir que no m'ha decebut gens.

I és que amb un començament tant potent, qualsevol no s'hi enganxa:

"Jo no vaig néixer. Mai no vaig ser infant ni tampoc adolescent. No tinc passat, el meu passat es d'un altre. En realitat, jo vaig començar a existir el dia que aquell desgraciat li va engegar un tret entre cella i cella al vell armador".

I ara ja tractaré d'entrar plenament a la confosa i enrevessada història que m'ocupa. 

En Àlvaro Stein, un multimilionari ha desaparegut de manera gairebé misteriosa. D'ell se'n sap que patia un càncer terminal.

De fet, el donen per mort:

En principi, la mort de Stein semblava una bona noticia, era el que tots desitjaven, el que necessitaven per desencallar aquella enutjosa situació d’espera.

Però no és que el relat comenci pel final. Aquest serà només el principi de dues històries

La de l'Àlvaro Stein:

L’Álvaro Stein tampoc no havia fet res per merèixer la fortuna que l’havia acompanyat des de l’instant que va veure la llum per primer cop.

(...)

De la mateixa manera que tenia una fe cega en la seva bona salut, l’Álvaro Stein també creia d’una forma arbitrària en la seva longevitat.

I la de Thomas Barcley:

Un cop mort l’Álvaro Stein i abans d’enviar-me a Costa Rica, em van tenir ingressat en una clínica, una mena de centre de repòs propietat de la Duisenberg Insurances.

(...)

El Thomas Barcley havia decidit ser feliç i, segons la seva experiència (...) evitar qualsevol dependència afectiva era una de les normes ineludible per tal d’aconseguir-ho.

I és que, amb un estrany i complicat gir de la història, mogut per uns poc creïbles mètodes de supervivència, un suposat equip mèdic a Stein li ha assegurat una nova vida, basada en una tècnica de renovació total del cos, lliure de malalties.

De fet, la garantia és que la seva ment se sotmetrà a una innovadora màquina que recollirà tot el seu pensament i memòria per reincorporar-li convenientment actualitzada tant bon punt s'hagi resolt el seu canvi de personalitat.

Previ pagament d'una substanciosa quantitat en metàl·lic, per suposat:

La seva mort, senyor Stein, com la de qualsevol altre, és inevitable. Nosaltres no disposem de cap cura per a la seva malaltia. (...) El que nosaltres li oferim és una altra vida després de la mort.

(...)

En compliment del pacte que havíem signat, la companyia es va encarregar dels aspectes pràctics de la meva fuga.

(...)

Des d’un principi vaig saber que la companyia em mantenia vigilat perquè així constava en les clàusules del contracte.

De fet, el que li han ofert és en resum:

Aquests darrers anys hem estat treballant en la creació d’un software capaç d’emmagatzemar de manera estructurada tota la informació d’un cervell humà i, potser encara més important, d'un hardware capaç de tornar-la a implantar.

(...)

l'objectiu seria que, en el moment de la seva mort, aquest individu disposés d'un clon jove i sa, amb un cervell immaculat on poder traspassar la seva ment d'una manera similar a com se suposa que les ànimes es mudaven d’un cos a l’altre. (...) Se li faria una primera clonació en néixer, una altra als deu anys, una altra als vint, i així cada deu anys una nova clonació fins al dia de la seva mort. La còpia de seguretat de la seva ment se li podria fer també periòdicament, cada sis mesos, per exemple. 

Recordem que suposadament, en Àlvaro és mort. I ara pren entrada en el relat en Thomas. Sense cap record anterior que no sigui el que ja he resumit, però... en realitat en Thomas és en Àlvaro?:

Ara ho veia clar. (...)Perquè la persona que cercava no estava dins la panoràmica, sinó en el punt vista. Era jo mateix. 

(...)

Què significava que jo era l’altre? Quin altre?.

(...)

Havia acceptat totes les clàusules i condicions i havia signat aquell contracte grotesc.

(...)

Feia un temps que tenia aquell malestar. No sabia com definir-lo. Potser més que un malestar era un malser. No estava còmode amb el meu paper de Thomas Barcley, ni amb la seva manera de fer ni tan sols amb la seva manera de pensar

I jo vaig acabant. Perquè la història es retorça i exprimeix fins a límits que encara que sembli mentida, acaben resultant versemblants:

No, no era un problema de diners. Ni tampoc de valor. Era un problema de voluntat. No es volia morir. Tan sols volia saber. Volia saber qui era jo en realitat. Feia sis mesos no en tenia cap dubte.

(...)

I ara aquella inquietud no em deixava viure. I tanmateix, un cop descoberta, no hi volia renunciar. Al contrari, volia endinsar-m’hi, saber-ne més. 

En Thomas té dubtes i estranyesa? L'empresa té respostes per a tot:

Al principi de la seva nova vida en Thomas Barcley havia estat plenament convençut que era l’armador.

(...)

A la fi, tant li feia com hagués mort l’Álvaro Stein, això formava part del passat, el que comptava era que el Thomas Barcley era viu i ben viu, ell era el present i el futur. (...) El Thomas havia estat quatre anys sense pensar gaire més en l’Álvaro Stein.

(...)

I ara aquella inquietud no em deixava viure. I tanmateix, un cop descoberta, no hi volia renunciar. Al contrari, volia endinsar-m’hi, saber-ne més.

(...)

La reencarnació és un concepte tan antic com la humanitat.

(...)

El més habitual és no saber res de les existències passades o futures. 

A Mallorca
Maig 2017

Però una incògnita s'obre a la ment de qui coneixem com a Thomas. O potser és l'Álvaro?

I si no és cap dels dos, qui és?. Qui som tots plegats?:

Tot en mi era mentida (...) No era ni l’un ni l’altre. No era l’Álvaro Stein, això era evident, perquè ho era el vell de la cadira de rodes, però tampoc era el Thomas Barcley, perquè en Thomas Barcley no era ningú, tan sols un ninot.

(...)

Al cap i a la fi, vaig dir-me, qui més qui menys tothom s’enganya creient-se ser algú que no és. De fet, tothom s’enganya creient-se ser algú.

(...)

Per molt que conservi la seva estructura biològica, un home no és avui el mateix que era ahir; tampoc una persona és la mateixa encara que conservi la consciència de ser i d’haver estat. 

 

 

La vida de l’altre

Gabriel Marat

427 pàgines