COGITACIONS

Diu Soft Català en el seu diccionari de sinònims: 

cogitació: argument, argumentació, especulació, lògica, mètode, noesi, noètica, pensament, raciocini, raonament, reflexió.

I diu l'autor, en Joandomènec, biòleg català, catedràtic de la Universitat de Barcelona. en la introducció:

Hom pot interpretar el món en tota la seva varietat des de la filosofia, la religió, la història, les arts.. i així ho han fet des de temps immemorial els éssers humans. Jo sóc científic.

(...)

Des de fa més de tres dècades he escrit articles i llibres de divulgació sobre medi ambient.

(...)

Ara ja no exerceixo, però com a professor universitari ni com a recercaire jubilat, catedràtic emèrit amb poques obligacions. (...) Hi ha uns temes principals (la recerca, l’ensenyament, la cultura, el medi ambient) que han estat els principals de la meva ocupació a l’hora d’escriure per al gran públic.

Val a dir que pràcticament tot el contingut del llibre es pot considerar com a molt personal i al mateix temps que ens fa avinents algun dels seus interessos, tal com avança en el títol, cogita i ens fa partícips respecte els temes que l'ocupen:

Soc un lector compulsiu, i posseeixo una biblioteca no pas petita.

(...)

Acostumo a llegir més d’un llibre alhora, sovint quatre o més, i és rara la publicació que llegeixo d’una tirada: o no tinc el temps per fer-ho, i haig de dosificar-ne la lectura, o aquest espigolar ensems dues o més publicacions ho impedeix. 

(...)

La divulgació científica en articles als mitjans l’he feta bàsicament en català. (...) El resum, que segurament és d’aplicació també a molts col·legues científics, és aquest: publico ciència en anglès, no-ficció en català i les traduccions en castellà.

I ja, sense més, m'endinso en el contingut més específic dels temes que l'ocupen:

Tots ens vàrem sentir afectats per les destrosses que els talibans, l’Estat Islàmic, l’ISLI, l’ISIS, el Daeix o qui fos que s’amagava sota aquelles sigles i noms van infligir a museus d’història i d’art. (...) Sembla que això d’anorrear la cultura, religiosa o no, dels pobles conquerits no és una exclusiva dels fanàtics actuals, siguin polítics, religiosos o de qualssevol altre mena.

(...)

Aquesta actitud hostil envers tot allò que no fos cristià continuà al llarg dels segles posteriors, i és ben evident que perdura actualment. La història és plena d’episodis violents, molt d’ells desencadenats per guerres de religió entre partidaris de credos diferents (cristians, jueus, musulmans, etc.) o entre adeptes de variants d’un mateix credo.

La ciència com a quelcom reservat, espès, inabastable... o, potser hi ha alguna manera de fer-la en certa mesura assequible:

Cal explicar a la societat en quina recerca (i amb quins resultats d’aquesta) inverteix el ciutadà els seus impostos. (...) I, també, cal divulgar la ciència per poder sadollar adientment la set de coneixement dels ciutadans curiosos i amb ganes de conèixer com funciona el món, els nostre cos, etc. 

Fer de manera que la divulgació sigui assequible, mai no ha de suposar el caure en falsedats:

Enguany, les noticies estrafolàries i suposades que eren comunes en els mitjans el Dia dels Innocents han passat amb més pena que glòria: poques i poc celebrades. (...) Em sembla que això passa perquè les “Fake News”, les noticies falses, apareixen ara tot l’any en els mitjans i no cal concentrar-les en un sol dia.

Tot i que, malauradament algun cop sembla que ens complaem en destacar algunes (massa) noticies sense cap interès didàctic:

Com més estrafolària és una cosa, més noticiable és.

(...)

I és que els mitjans solen donar més espai als conspiranoics que als experts racionals, del camp que sigui.

El mateix autor ens assenyala un mínim de tres supòsits que ens caldria prendre en consideració, tant els autors de les notícies, com els mateixos consumidors d'aquestes.

Assenyala tres elements fonamentals a tenir en compte i hi afegeix un quart no menys significatiu:

I què hi podem fer per evitar les conseqüències d’aquesta desinformació gens innocent? Jo crec que hi ha tres elements que cal posar en valor de manera conjunta i general:

(...)  

Els científics  de les universitats, els centres de recerca. (....) Han de ser reconeguts per la societat com a experts en els seus camps respectius.

(...)

Els descobriments científics en general i les beceroles de la ciència en tots els àmbits han de ser adientment divulgats a la societat.

(...)

Els mitjans de comunicació, de tota mena, han de comptar entre el seu personal amb periodistes i comunicadors experts en ciència que puguin sedassar el gra de la palla i evitar les ficades de pota.

(...)

Podem afegir un quart element: precaució.

Em permeto fer un salt per entrar de ple en les conclusions. Valuoses i interessants com tot el recull de consideracions que he enumerat un tant resumides.

Es tracta d'unes reflexions, que salvant les distàncies, és possible que ens les haguem fet alguns de nosaltres en referència a la mort:

No em preocupa gaire la mort, si no és que ve precedida d’un període llarg de malaltia física o mental, dolor o pèrdua de consciència.

(...)

Segons que diuen, sortim d’aquest món com hi vàrem entrar, nus i sense acompanyament material de valor (sentimental o altre), a diferència dels antics egipcis i altres ciutadans del món del passat, de cultures diverses, acompanyats en les seves tombes d’ofrenes variades i de tresors, en abundància i valor compassats amb la importància que tingueren en vida.

(...)

La memòria de nosaltres perviurà un cert temps (no gaire, un parell de generacions a tot estirar) en el reduït cercle familiar i d’amics i coneguts, en el cercle professional ,més ampli, i, si som personatges il·lustres de les ciències, les arts, la política, etc. (que no és el meu cas), la nostra memòria i la de la nostra activitat perdurarà, 

 

Cogitacions

Joandomènec Ros

208 pàgines