dijous, 29 d’octubre del 2020
Las cosas
dimecres, 28 d’octubre del 2020
La filla del gudari
«Gudari» té aquests significats: Gudari (guerrer en basc, plural basc: gudariak) pot referir-se a:
- un soldat de l'Eusko Gudarostea, la denominació utilitzada per l'exèrcit del Govern basc durant la Guerra Civil Espanyola;
- la revista Gudari, una publicació de l'Eusko Gudarostea durant la Guerra Civil Espanyola;
- Eusko gudariak (Guerrers bascos), cançó popular basca;
- Gudari Eguna (Dia del Soldat Basc), commemoració reivindicada per l'esquerra abertzale cada 27 de setembre.
Abans de Nadal l’Elvira va caure malalta. Un refredat amb febre alta la clavà al llit una setmana. (...) Se li declarà una pulmonia i a finals de l’any 1991 era morta i enterrada. Abans de morir em va confiar el senatxo dels seus tresors.
¿N’hi ha prou amb els sentiments, per orientar-se en la confusió? ¿És suficient per determinar qui mata en legítima defensa i qui mata pel fanatisme?
divendres, 23 d’octubre del 2020
Notícies del Paradís
dimecres, 21 d’octubre del 2020
El ferrocarril subterrani
ALACANT. El "Ferrocarril subterrani" (Underground Railroad) era una metàfora, el nom en clau amb què es coneixia al segle XIX la xarxa de resistència dels esclaus negres arribats a les grans plantacions dels estats confederats del sud, una xarxa de solidaritat que va permetre crear rutes secretes i cases de seguretat, per les quals, en la dècada que va de 1850 a 1860, s’estima que van passar vora 100.000 persones que fugien cap als "estats lliures" del nord i el Canadà, on la província d’Ontàrio va esdevindre "terra promesa".
26/02/2018 - https://alicanteplaza.es/el-ferrocarril-subterrani-fa-de-la-metafora-realitat-sobre-rails-de-la-ma-de-colson-whitehead
He volgut encapçalar aquesta entrada amb un aclariment que jo he cercat un cop llegida la història i davant la incomprensió que em va despertar mentre llegia.
dimarts, 20 d’octubre del 2020
El fill de l'italià
Si em permeteu, començaré aquesta entrada amb el que en Rafel Nadal, ha considerat deixar-ho pel final i que no és res més que un aclariment referent a la història que ens explica:
Aquesta novel·la es basa en fets reals i s’inspira en la vida d’en Narcís Barceló i en l’epopeia d’en Ciro Orefice i un miler de mariners italians que el 1943 es van refugiar al port de Maó i als balnearis de Caldes de Malavella després de l’enfrontament del cuirassat “Roma”, bombardejat per la Luffwaffe alemanya en venjança per l’armistici signat entre Itàlia i els països aliats.
Un argument força senzill, però eficaç el que ens proposa l'autor per "El fill de l'italià", en què el Mateu, un home adult, amb la vida resolta, feliçment casat i amb dues filles, decideix investigar sobre el seu origen. La mare acaba de morir, l'hi han arribat alguns indicis que el porten a cercar el seu pare:
I la història d'en Ciro, el mariner italià que sembla va ser el pare, comença amb una batalla en un vaixell; el Roma:
dilluns, 19 d’octubre del 2020
La Casa Alemana
divendres, 16 d’octubre del 2020
Vida privada
dijous, 15 d’octubre del 2020
Espietes i tafaners
Hi ha coses que se saben, quan dues persones s’observen d’amagat.
dilluns, 12 d’octubre del 2020
Entre ellos
(...)
Mi madre y yo nos hemos pasado la semana esperando con emoción su llegada.
(...)
Toda su vida era esto. En la carretera y sin grades preocupaciones.
(...)
El acto de reflexionar sobre la vida de mi madre es un acto de amor. (…) En la década de los años treinta, después de casarse, vivían sencilla y exclusivamente el uno para el otro, y al día. Bebían un poco, vivían en la carretera (dada la profesión de viajante de mi padre). Se divertían, y les parecía que no tenían gran cosa que recordar, y no lo hacían.
(...)
Mi madre era guapa, tenía el pelo negro y era menuda y de formas turgentes, divertida, ingeniosa, habladora….
La muerte comienza mucho tiempo antes de cuando acontece. Y aún en la muerte hay vida que ha de apurarse.
(...)
Un hijo único capta muchas cosas, y posiblemente más si sus padres tienen cierta edad. (…) La edad de mis padres no era la normal para tener un primer hijo.
(...)
Para sorpresa de todos, mi madre quedó encinta en el verano de 1943. Y cambió el curso de todo. (…) Después de quince años, mis padres habían decidido que no tendrían hijos.
(...)
Mi madre era gritona, pegona, ceñuda y malhumorada. De pronto había tenido un hijo. De pronto estaba demasiado sola en una ciudad extraña. (…) Mis padres me querían, me protegían.
Suposo que la notícia de l'embaràs els devia agafar una mica com allò que se sol dir: "amb el pas canviat" perquè ja no hi contaven:
El acto de reflexionar sobre la vida de mi madre es un acto de amor. (…) En la década de los años treinta, después de casarse, vivían sencilla y exclusivamente el uno para el otro, y al día. Bebían un poco, vivían en la carretera (dada la profesión de viajante de mi padre). Se divertían, y les parecía que no tenían gran cosa que recordar, y no lo hacían.
En su vida no hubo ningún brillo especial, nada merecedor de fama. Nada heroico. Ningún logro notable del que pudiera enorgullecerse.