M'agrada aquesta introducció:
Proveïda d’una carpeta amb retalls de premsa guardats sobre
aquesta qüestió, alguns llibres que l’han desenrotllat i els meus vuitanta anys
repicats, he començat aquest opuscle, amb pretensió d’assaig al balneari Prats
de Caldes de Malavella.
I encara més la continuació:
La vellesa és una experiència individual, intransferible. No
hi ha dues persones que la visquin igual ni a la mateixa edat.
(...)
Mentre tenim projectes, podem ser vells però no decrèpits. L’aventura d’envellir s’acaba quan s’ha perdut la il·lusió i la curiositat.
I segueixo amb algunes de les reflexions de la Teresa, que va escriure el 2002 i amb les que coincideixo:
En termes econòmics, confondre les xacres de l’edat amb
problemes de salut genera i justifica malversació de diners públics. Les
multinacionals farmacèutiques s’hi llepen els dits i l’Administració pública no
pot invertir en serveis essencial com els que requereixen l’increment de
persones desemparades o en situació precària per raó d’edat, prematurament
jubilades per exigències de la competitivitat a les empreses privades i
públiques que volen personal amb una presència agradable.
És clar que tot dependrà de com entenguem la vida i el progressiu declivi ja no només de l'aspecte físic, sinó que algun cop també potser que les capacitats intel·lectuals i cognitives també s'hi vegin afectades i aquest aspecte sí que m'amoïna.
La Teresa, igual que alguns metges, diferencien entre la malaltia i les xacres pròpies del desgast, com algunes molèsties a les articulacions o la pèrdua de densitat òssia.
L’aventura d’envellir és individual, com ho és l’estil de
vida de cada persona, escollit en funció del gust, les necessitats, l’ambient
de l’entorn i les amistats efímeres o estables.
(...)
Un home i una dona envelliran amb les característiques
pròpies de cadascú, que incloent la salut física i mental, el tarannà personal,
l’autosuficiència econòmica, el grau d’educació... Mentre foren joves i en la
primera maduresa, les diferències no actuaven com a element de confrontació,
d’irritabilitat, de malfiança o de cobdícia, de gelosia o covardia que solen
manifestar-se en l’ancianitat.
Molt s'ha parlat del deteriorament o la mort de les neurones del cervell, i tot i que és un tema que, com ja he dit més amunt, em preocupa, val a dir que tampoc no estic gaire al dia dels possibles avenços de la ciència en aquest aspecte:
El cervell mana, orienta, impulsa o frena altres funcions de l’organisme. (...) El cervell dirigeix el mecanisme del cos i en rep les respostes i aquestes poden ser estimulants o depressives.
(...)
Les neurones del cervell humà es regeneren? Si és així,
s’obre la gran esperança en el món de la geriatria: evitar o curar malalties
com l’Alzheimer.
La Teresa Pàmies, com ella mateixa havia comentat era una "feminista de pedra picada". així es poden entendre millor les afirmacions que fa quan diferencia entre la manera d'envellir d'una dona i un home:
A diferència de la dona que envelleix o es queda sola, l’home
es troba desproveït d’allò que li feien els altres, la dona en aquest cas. No li
han ensenyat, o no ha volgut aprendre a ser autosuficient en la seva quotidianitat
domèstica.
(...)
Això de “fer l’amor” és pedant i fatxendós, una expressió
que no ha arrelat entre les dones i els homes d’edat “avançada” o provecta.
(...)
En envellir, la dona aprèn a destriar el gra de la palla en
matèria de sexe. Em malfio de les enquestes sobre la vida sexual.
I si m'ha agradat el començament, no puc estar més d'acord amb aquests vuit consells i miraré d'aplicar-me'ls:
Aprenent a envellir: Vuit recomanacions (Full editat al
balneari.)
1- Cuidaràs
la teva aparença cada dia. Arregla’t bé com per anar a una festa. ¿Quina festa
més gran que la vida?
2- No
et tanquis a casa ni a la teva habitació. Res de jugar a l’enclaustrat o al
presoner voluntari. Sortiràs al camp a passejar. L’aigua estancada es podreix i
la màquina que no s’utilitza es rovella.
3- Una
estona de gimnàstica, una caminada raonable, dins o fora de la casa... Contra
la mandra, la diligència.
4- Evitaràs
gestos i actitud de vell desanimat. El cap baix, l’esquena inclinada,
arrossegant els peus...NO¡ Que les persones t’elogiïn quan passis...
5- No
parlaràs de la teva vellesa, ni et queixaràs dels teus mals. Acabaràs trobant-te
més vell, més malalt del que ets en realitat, i et deixaran de banda.
6- Cultivar
l’optimisme sobre totes les coses. Al mal temps, bona cara. La vellesa no és
qüestió d’anys, però sí d’estat d’ànim.
7- No
ets un paràsit ni una branca trencada voluntàriament de l’arbre de la vida.
8- Espavila’t
tu mateix en tot el que puguis i ajuda els altres.
L’aventura d’envellir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada