La filla del gudari

«Gudari» té aquests significats: Gudari (guerrer en basc, plural basc: gudariak) pot referir-se a:

• un soldat de l'Eusko Gudarostea, la denominació utilitzada per l'exèrcit del Govern basc durant la Guerra Civil Espanyola;
• la revista Gudari, una publicació de l'Eusko Gudarostea durant la Guerra Civil Espanyola;
• Eusko gudariak (Guerrers bascos), cançó popular basca;
• Gudari Eguna (Dia del Soldat Basc), commemoració reivindicada per l'esquerra abertzale cada 27 de setembre.

                                              Viquipèdia

Un relat de recerca d'un suposat pare militant destacat de la banda ETA (un gudari), amb suspens típic de novel·la negra, però fonamentalment amb valoracions de l'escriptora respecte del que es va anomenar "El conflicte basc".

La protagonista secundària és la Elvira, la que coneixerem com a tieta de la Roser, però que en realitat aviat descobrirem que és la seva mare.

Una d'aquelles històries vull creure que antigues, en que la vergonya de ser mare soltera sovint s'amagava sota l'aparença d'una tieta o, fins i tot, com a germana, mentre els pares/avis se'n feien càrrec de la criatura fruit del que ells/es consideraven "pecat":

Les mans de l’Elvira havien fet prodigis, però no havien amanyagat mai el cos d’un home, ni tan sols del xicot basc que un matí de bombardeig a Figueres l’acollí sota una flassada militar i, tractant de treure-li del cos l’esglai que la sacsejava, li acaronava els cabells, li escalfava els genolls glaçats i, tendrament, entre manyagues, mots incoherents i esbufecs amb flaire de sofre, la deixà prenys. 

La història comença el 1991 quan la Roser ja adulta, un bon dia rep una notificació d'una notaria de Donostia, convocant-la  per la lectura del testament fet pel seu desconegut pare on la nomena hereva d'una important quantitat de diners:

La lectura del testament va durar un parell d’hores. (...( El testament de José María Azaldegui Garamendia em feia hereva d’una fortuna considerable (...) Com més coses descobria més en volia descobrir. 

(...)

A casa no en vaig sentir parlar mai, del refugi basc, però sí de La Sellera, on l’àvia i la seva família tenien parents.

(...)

Jo no era una persona àvida de diners. (...) Vivíem en un pis de lloguer al carrer d’Aribau. No ens va entrar mai la dèria de la segona residència. 

(...)

Tanmateix jo no era una dona trista, ni frustrada sexualment. Havia estat casada, més ben dit: Malcasada. Vaig conèixer un home quan tenia vint anys. Segons la tieta no em convenia. No volia casar-se, sinó dur-me al llit. (...) La cosa no funcionà perquè vaig descobrir que el sexe amb un mascle em repugna. 

Al viatge, la tieta s'ha entossudit a acompanyar-la, per disgust dels representants del bufet que s'estimaven més entendre's amb la Roser, i que no li permeten l'entrada a la lectura del testament.

Estranyament la tieta sembla conèixer més coses de les que en realitat manifesta, mentre la Roser comença a veure's atrapada en una estranya xarxa que evidencia que només volen la seva col·laboració per fer-se amb uns diners fruit, pel que acaba sospitant, de l'extorsió:

El pare existí: els milions també, però no eren seus; per tant, no podien ser meus...

Cada cop més desencisada amb la xarxa que tracta d'entabanar-la, comença a vacil·lar respecte a tot el que representa la causa de la banda terrorista, en sentir-se d'alguna manera implicada en ser filla d'un membre aparentment tant destacat, tot i que la realitat era tota una altra:

Foren temps miserables, aquells. Al meu pare li van fer xantatge amb l’amenaça de publicar les seves “traïcions” en plural, si no acceptava la missió que li tenien assignada: crear una empresa legal a Veneçuela per administrar les finances de l’organització.

(...)

L’any 1942 eren tan nombrosos els detinguts o investigats per presumpta activitat subversiva que els consells de guerra funcionaven a ple rendiment, de nit i de dia, festius i feiners. Els acusats no tenien temps d’avisar els familiars o no volien fer-ho per no complicar-los la vida.

(...)

Els nous etarres tenien altres característiques i altres objectius. I no eren tan intel·ligents com els seus predecessors.

(...)

Si les famílies dels presos etarres s’organitzaven per alliberar-los o millorar les seves condicions, també s’associaven els familiars dels morts o mutilats, dels segrestats i dels extorquits pels terroristes.

La Roser indaga, exigeix explicacions, reclama còpies de documents i els notaris amb els seus acòlits es van posant cada cop més nerviosos, fins el punt de pressionar-la segrestant per bé que un tant fictíciament, la seva tieta/mare:

Així eludien l’explicació que jo exigia. Me la van donar dos dies més tard, després de la desaparició de l’Elvira, segrestada vint-i-quatre hores mentre passejava pel Monte Urgull a dos quarts de dues de la tarda. 

L'Elvira mantindrà el seu secret en silenci fins després de la mort:

Abans de Nadal l’Elvira va caure malalta. Un refredat amb febre alta la clavà al llit una setmana. (...) Se li declarà una pulmonia i a finals de l’any 1991 era morta i enterrada. Abans de morir em va confiar el senatxo dels seus tresors.

¿N’hi ha prou amb els sentiments, per orientar-se en la confusió? ¿És suficient per determinar qui mata en legítima defensa i qui mata pel fanatisme? 

La filla del gudari 

224 pàgines

Teresa Pàmies

Pamplona 

Agost 2016