Començo amb el resum de la història que ens fa la mateixa autora:
Un puesto militar
en tiempo de paz es un lugar monótono. (…) Hay en el Sur un fuerte donde, hace
pocos años, se cometió un asesinato. Los participantes de esta tragedia fueron:
dos oficiales, un soldado, dos mujeres, un filipino y un caballo.
Alguna cosa m'han explicat el meu germà i els amics que van fer la mili, i en major o menor grau, tots acabaven comptant les mateixes coses, la mateixa absurditat.
També sóc conscient que hi havia un grup, ignoro com de nombrós que estaven encantats amb el que deien la "disciplina militar", però que quan els demanaves que aprofundissin més, el que comptaven eren només bajanades.
De la mateixa manera, recordo que havia, "pares de família", que defensaven el servei militar perquè era el lloc on els joves es feien homes, que ja em diràs...
A les noies també ens va arribar el torn d'una pseudo mili que l'anomenaven Servei Social, em sembla recordar, que era obligatòria per accedir al D.N.I. i que jo em vaig negar a fer, raó per la qual el Document me'l van fer gairebé als 20 anys i perquè van establir una mena d'amnistia i no havia de pagar la multa perceptiva.
Però bé, m'estic desviant del tema de la història, del drama, els personatges principals del qual són:
Leonora Penderton
era el blanco de las murmuraciones de las damas del puesto. (…) Cuando se casó
con el capitán era virgen. Cuatro noches después de su boda seguía siendo
virgen, y a la quinta noche su estado cambió apenas lo suficiente para dejarla
intrigada. El resto sería difícil de contar. (…) La verdad es que la mujer del
capitán era un poco débil mental.
(...)
El soldado
Williams había visto efectivamente a la señora Penderton cuando se alejó de la
chimenea y subió a bañarse. Y era la primera vez que aquel muchacho veía a una
mujer desnuda. (…) le habían enseñado que las mujeres llevaban en su cuerpo una
enfermedad maligna y contagiosa que dejaba a los hombres ciegos, lisiados y
condenados al infierno.
Aquest soldat, desvagat (recordeu que ens han dit que estan en temps de pau), s'encaterina de la senyora i ansiós per tornar-la a veure despullada, s'hi acosta cada dia a la casa del capità:
El soldado iba
todas las tardes, acercándose por el lado del bosque, y observaba todo lo que
pasaba en casa del capitán.
(...)
La señora Langdon
estaba sentada muy quieta y rígida junto al fuego, y hacia punto de media. Tenía
el rostro mortalmente pálido y los labios algo hinchados y agrietados.
Però mentre ell observa la senyora, el capità l'observa ell, tot i que s'autoenganyava dient-se que l'odiava quan en realitat, el desitjava:
El capitán Penderton, que había llevado una vida severa y exenta de emociones, no se preguntaba la razón de aquel odio. (Por Williams)
(...)
El capitán Penderton cumplió treinta y cinco años aquel otoño. A pesar de su relativa juventud, iban a ascenderle pronto a comandante.
I Leonora, al seu torn tenia com a amant el millor amic del seu marit, un home també casat, però que a raó de la mort de la seva petita filleta, la seva dona semblava haver perdut la raó.
El cert és que aquesta relació era coneguda per tota la guarnició i fins i tot semblava que acceptada.
En definitiva aquesta enrevessada obra escrita el 1941, però que l'autora va situar als 30, del que tracta és d'uns dels temes més tabús entre militars, a banda de "l'honor" que se'ls suposa, com són l'homosexualitat i les relacions infidels, i en el seu moment va resultar un colossal escàndol, que jo imagino que fins i tot avui dia possiblement també es produiria.
Reflejos en un ojo dorado
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada