 |
| Grafit a Sabadell |
Entre un crit d'atenció i una crida gairebé dramàtica, aquest llibre, cerca fer-nos reaccionar davant la crisi climàtica.
Comencem amb una reflexió:
Els humans som la principal
amenaça del planeta. No es tracta de salvar-lo, ja hi era abans que nosaltres
hi arribéssim i la Terra seguirà girant encara que desapareguem.
Sabem que considerant dades macros, els humans podríem dir que acabem d'arribar al món. Tot i això, ens comportem com si tot el que ens envolta fos no només nostre, sinó que és infinit. La realitat de les dades ens hauria de fer reflexionar...
L’estiu del 2022, dues
terceres parts d’Europa han patit l’alerta per la sequera, ha estat l’estiu més
càlid i sec des que se’n tenen registres.
(...)
Hem basat la nostra civilització
en un ús desproporcionat d’energia a partir de combustibles fòssils, com si no
tinguéssim fi i com si no provoquessin cap impacte negatiu. Estem utilitzant
una Terra i mitja.
(...)
Els més afectats per la crisi
climàtica són els pobres i les generacions futures.
L'autor segueix desgranant tots els aspectes, en què al seu entendre, és urgent incidir:
Els boscos també són un lloc
especial per retrobar-se amb un mateix, per pensar en solitud, per regenerar
l’ànima.
(...)
La lluita contra l’emergència
climàtica no s’hauria de reduir a una qüestió de gasos; també cal que ens
replantegem la nostra actual forma de vida.
(...)
No es pot parlar de boscos
sense considerar altres éssers vius que depenen en gran mesura d’aquests
ecosistemes: els humans.
És més que evident que la nostra salut també en depèn del medi ambient i que la crisi climàtica ens afecta i de seguir com fins ara, potser acabarà afectant-nos de manera irreversible:
Els efectes de la crisi
climàtica en la salut humana es poden classificar en tres categories:
L’increment de les
temperatures
Els factors ambientals
La pèrdua de la biodiversitat.
Unes dades que ens fan estremir:
Al nostre planeta hi tenim uns
mil milions de porcs, mil milions d’ovelles, mil cinc-cents milions de vaques,
cent setanta-cinc milions de búfals i dinou mil milions de pollastres.
(...)
Què passa amb els oceans?
D’una banda, tenim la
contaminació.
(...)
D’altra banda, els humans
portem dècades sobreexplotant els mars i els rius.
Ja fa temps que es comenta que la propera gran crisi (diguem-ne guerra mundial) serà com a conseqüència de la lluita pel domini de l'aigua:
La crisi climàtica no només és
una amenaça per al planeta i per a la salut, sinó que també és una amenaça per
a la pau i una oportunitat per a la solidaritat.
(...)
Estem patint incendis
colossals que resulten inextingibles. Són els incendis de sisena generació,
capaços de generar condicions climàtiques pròpies.
(...)
Els boscos filtren i netegen
l’aigua, amorten el vessament dels forts xàfecs (que d’altra manera
erosionaries el sòl) i eviten el desplaçament dels bancs dels rius quan creixen. (...) La desforestació ocasiona
un augment en la probabilitat d’inundacions.
(...)
De mitjana, el consum d’un
ciutadà d’un país ric és entre vuit i deu vegades superior que el d’un ciutadà
d’un país en desenvolupament.
I ja pràcticament arribo al final d'aquest recull d'idees, amb una crida als polítics responsables de les ciutats:
Els arbres a la ciutat aporten
ombra , indispensable en les ciutats de clima mediterrani. (...) Ajuden a
reduir la temperatura ambient i absorbeixen CO2
(...)
Els espais verds de les
ciutats són menys importants que els grans boscos a l’hora de limitar l’escalfament
global, però tenen un paper enorme per protegir les comunitats humanes dels
pitjors efectes del canvi climàtic.
A mode de conclusió:
En realitat, tot el que es comenta en aquest llibre no deixen de ser obvietats, però està bé que algú les posi negre sobre
blanc, tot i que molt em temo que poca incidència tindrà a l’hora de canviar les
coses, si com a societat, no ens plantem, però de forma ferma i majoritària, no pas només de manera testimonial.
Planta’t
Dr. Josep Santacreu
Pròleg de Fèlix
Finkbeiner
Il·lustracions de
Sofia Santacreu
278 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada