Nosaltres som ara i aquí. Una filosofia de la vida.

Fa força anys que vaig llegir "El  món de Sofia" d'aquest mateix autor. Val a dir que em va semblar una manera amable i entenedora d'introduir-se a la filosofia.

Aquest cop m'he decidit per explorar el que l'autor subtitula com a "Una filosofia de la vida" i tal com esperava, tampoc no m'ha decebut.

Escrit en mode d'una carta adreçada als seus sis nets ens repta a tenir cura de la civilització, però sense deixar de banda el planeta. Us convido a revisar un breu resum, alhora que us encoratjo a llegir el llibre:

Diu en Jostein:

No és el primer cop que escric una carta literària. Uns quants dels meus llibres tenen aquesta forma, tot i que s’adrecen a receptors ficticis.

Aprofitem el breu temps que, en el millor dels casos, romanem en aquest món:

Comparat amb tot el temps que en realitat no som en aquest món, la vida d’una persona és curta.

(...)

Sempre m’ha agradat fer llargues passejades pel bosc, sobretot quan tinc un problema que he de resoldre.

El futur, com serà. Podem assegurar que hi haurà futur?:

Si fos possible saber alguna cosa del futur, hauria de ser, òbviament, de manera “extrasensorial”. Perquè el temps només avança en una direcció. Els físics són incapaços d’explicar-ne correctament el perquè, però el temps només viatja endavant.

Algú ha vist un fantasma?:

No tothom que assegura que ha vist un fantasma menteix.

(...)

Dissuadir algú de tenir una creença o una superstició gairebé és com dissuadir-lo d’enamorar-se, de tenir amistats o de meravellar-se davant de la natura. Hi ha poques coses tan humanes com aquests sentiments. I poques coses són més humanes que tenir una creença.

Ets dels o les que sempre ho volen tot resolt a l'instant? Doncs... paciència:

L’univers no té res que sigui “ara mateix”. Tot a l’univers són coses que estan passant, que estan tenint lloc, i que passen a la velocitat de la llum.

(...)

Cadascú de nosaltres estem fent una breu visita al món i només deixem enrere uns quants rastres momentanis, com les anelles que dibuixa un peix quan salta per un llac tranquil de muntanya.

(...)

No sabem exactament com es va originar la vida, potser va néixer a l’oceà, però també és possible que els components de la vida arribessin a la Terra com a conseqüència de col·lisions amb altres objectes astronòmics. Com a mínim és plausible que bona part de l’aigua de la Terra arribés aquí d’aquesta manera, d’una font exterior. 

Potser fa anys que ens plantegem dubtes en referència al planeta. Potser segles? Quan de temps fa?:

Les preguntes filosòfiques són les mateixes, independentment de quan es fan? La meva resposta és sí i no.

(...)

Els humans no deixaran mai de preguntar-se per la pròpia existència.

(...)

La qüestió filosòfica més important del nostre temps, però, és sens dubte aquesta: “Com podem conservar la civilització humana i els fonaments mateixos de la vida a la Terra?

(...)

Els humans de la Terra no vivim simultàniament. La raça humana no viu tota alhora. (...) I els que viuran aquí després de nosaltres també són els nostres semblants. 

Com va començar tot? Hipotèticament, és clar:

Hi havia una vegada el caos, i d’aquest caos va sorgir el món ordenat o cosmos. Però en qualsevol moment, el món pot tornar a caure en el caos. 

(...)

Quan era peti, pensava: potser hi ha alguna nena o algun nen que m’estan mirant ara mateix? Això va ser abans d’entendre que a l’espai no hi ha “ara”. I abans d’adonar-me que també és poc probable que hi hagi “nenes” o “nens”, allà.

(...)

Òbviament, no tenim coneixement que hi hagi vida en altres llocs de l’univers i, en absència de proves, abans que res és qüestió de probabilitat.

(...)

És impressionant la quantitat de coses que sabem del món que no sabíem cent anys enrere. (...) l’altra categoria de preguntes consisteix en qüestions filosòfiques que no tenen respostes definitives i mai no en tindran, però que, tanmateix, poden ser crucials perquè la gent hi reflexioni. 

Febrer 2023
Caldes de Montbui

Acabarem amb una pregunta d'aquelles per rumiar-hi una bona estona. No cal respondre-la, o potser sí?:

Som aquí, vivint junts durant uns breus segons còsmics, i alguns obtenim el màxim plaer d’inflar l’ego davant dels altres. Com si la mort no existís. Com si les estrelles no existissin. Com si la pobresa i la misèria no existissin.

Quins són els valors més importants de la vida? 

 

Nosaltres som ara i aquí

Jostein Gaarder

Traducció de Mar Vidal

186 pàgines