Fragments (d'un pergamí...)

Malgrat el títol, val a dir que aquesta suposada trobada d'un pergamí, és quelcom fictici, però que l'autor utilitza per reflexionar, alhora que ens convida a fer-ho també a nosaltres, sobre l'amistat, el mal, la mort.. 

Una lectura curiosa i interessant de la què en destacaré alguns paràgrafs per si us poden ser d'utilitat.

Castell de Dénia 
Març 2023

Comencem per l'amistat:

L’origen de l’amistat és insoldable. Pot néixer d’una casualitat efímera i apoderar-se de la nostra consciència com un vent de tempesta o una melodia.

(...)

Els infants poden tenir amistats ardoroses d’una gran vehemència. L’adolescència es caracteritza per la fidelitat infrangible. 

I segueix amb una reflexió, al meu parer molt interessant, referent a la raça:

És indubtable que la puresa de la raça és una fantasia racista. En tots els grups ètnics es poden produir mescles genètiques. No obstant això, hi ha soques i clústers que es transmeten d’una generació a l’altra. (...) Quina obra mestra, quin poema, quina troballa topològica ha servit per evitar la fam o ha fet més suportable la injustícia?

Què podem considerar que és el mal? Hi ha una sola concepció? Quin paper hi adopten les religions?:

El mal no té una existència autònoma. És senzillament l’absència, la provació del bé, de la mateixa manera que la foscor és l’absència de llum.

(...) 

Arreu del planeta, les religions i les mitologies coincideixen en les seves narratives d’una transgressió o error primer (harmatia), d’una catàstrofe, d’algun tipus de rebel·lió, que va portar el mal i la ruïna al nostre món. Els infortunis són diversos: la poma d’Eva, la caixa de Pandora, la mort d’una bèstia totèmica als relats amerindis, però les conseqüències són les irremeiables insinuacions del mal en la innocència i la benedicció pastoral primigènia.

I ja que hem parlat de religió, sembla oportú incorporar quelcom respecte a l'ateisme, en tant que referit al dubte de l'existència de Déu:

La paraula “ateu” és tan antiga com Plató i Eurípides.

(...)

Acceptant que fins ara no s’ha trobat cap prova satisfactòria de l’existència de Déu, y encara menys conclusiva, quina prova podem concebre de la Seva inexistència? 

(...)

Si no hi ha cap prova lògica ni teològica de l’existència de Déu, tampoc no n’hi ha cap de la seva inexistència. El repte d’Epicarn perviu. 

Un tema recurrent, que es resol de manera indefectible per a cada un de nosaltres:

El descobriment més transcendental de la història de la humanitat és el de la mort (...) El descobriment que tota existència, tota vida, és el pròleg d’una mort certa. El nounat és prou vell per morir.

(...)

Vides vegetals que s’allarguen sense cap propòsit social. Fins i tot la masturbació s’asseca i malda, en va, per ressuscitar algun record murri.

I totalment relacionat i respectable, l'opció del suïcidi:

El suïcidi encarna la llibertat i la subscriu. No tenim capacitat de decisió en néixer, però podem reivindicar l’autonomia del nostre jo, el nostre “autocontrol”, una expressió ben explícita, a l’hora de triar la manera i el moment de la nostra mort. 

Tots temes esquius i en certa mesura inquietants, però que, ens agradi o no, formen part de la nostra existència.

 

Fragments

(d’un pergamí malmès pel foc)

George Steiner

Traducció de Josefina Caball

79 pàgines