PERPLEXITAT

Coneguem quelcom de l'autor consultant la Wiquipèdia: 

"Jordi Graupera i Garcia-Milà és un periodista, doctor en filosofia i professor universitari català." 

Per poc que acostumem a rumiar/rumiar-nos, forçosament en algun moment apareixerà la perplexitat. De viure, de procrear, de morir, del no-res.

Aquest llibre en parla de tot això, però no creieu pas que ens ho posa fàcil ni assequible. Tot i això, ajuda a reflexionar i això sempre pot ser positiu i engrescador:

Com ens defineix el mateix autor el concepte/idea de "Perplexitat"?:

"La perplexitat és aquell moment en què et trobes incapaç d’imaginar-te un món en què el teu adversari polític està defensant les seves posicions de bona fe."

(...)

"En la perplexitat hi ha un dolor. Un dolor sord, un mal que no vol soroll. És clar que després això es pot transformar políticament en esperança."

I deixant de banda els exemples en què ens parla de grans líders polítics i religiosos, he triat centrar-me en els aspectes més personals de l'autor:

El cap de setmana abans que morís el meu avi Francesc gran part de la família era a casa. (...) Tenia un cuidador peruà.

(...)

Diuen els psicòlegs que hi ha un instant en què el subconscient se t’obre i et deixa veure amb claredat les coses que t’amagues a tu mateix.

Qui no ha reaccionar amb perplexitat davant d'alguna situació especialment colpidora?:

Era la mare i no era la mare. El tumor se li estava menjant la personalitat.

(...)

No recordo què vaig dir al funeral, però sí que hi havia una gentada.

(...)

El dolor és addictiu. El plaer que havia sentit acomiadant el dol em va espantar.

(...)

Per això vaig decidir marxar. (...) L’estiu següent me’n vaig anar a Guinea Equatorial uns mesos, on vaig fer de professor de primària a Ebebiyín, un poble a la frontera amb el Camerun.

Amb la mateixa perplexitat, es poden viure situacions que d'alguna manera, resulten profundament aclaparadores:

La mort de la meva mare m’havia sumit en una sensació permanent d’intempèrie.

(...)

Fumava entre quinze i vint porros al dia. No gaire carregats, potser, però anava fumat constantment. (...) Amb els mesos, vaig anar fumant menys i sentint menys dolor.

(...)

L’avorriment sempre ha estat el meu gran enemic. Em domina tant que no em deixa treballar ni gaudir de les coses normals de la vida.

 

Entre els nombrosos records que va desgranant, ens fa participes d'un que pot resultar entre commovedor i d'alguna manera també sorprenent:

La primera dona despullada que vaig veure a la vida va ser la meva àvia Teresina.

(...)

Simplement, compartíem habitació i ella es preparava per dormir sense donar cap importància a la impudícia del ritual. (...) Era molt petita, feia menys de metre i mig. Per dormir es treia una faixa de color sorra de platja, d’un teixit aspre i elàstic.

(....)

Era un cos que ja havia fet totes les tasques de la vida. (...) Tenia els peus deformats per les sabates de dona presumida que s’havia calçat durant els anys que no duia faixa.

I arribats a aquest punt, només recollir algunes idees que poden semblar deslligades, però que inciten a la reflexió, la benaurada reflexió personal i que, potser, ens pot deixar deixar perplexos:

El desig i la voluntat de domini són càstigs, i això vol dir que el Gènesi els naturalitza, en el sentit que els fa inevitables. Però també que són el fruit del pecat i del mal. (...) Saber la veritat implica dolor i treball, en diu el Gènesi, i també que hi hagi unes forces que ens sotmeten: voler dominar qui estimes i estimar qui et vol dominar.

(...)

La llibertat, en el context de la religió nord-americana, vol dir estar sol amb Déu. En la realitat social això es tradueix en solitud, en el sentit més interior.

I fins aquí: 

Si alguna cosa m’havien ensenyat tots els anys d’estudiar filosofia i política era que aquesta idea de llibertat i aquesta idea de racionalitat no són una cosa que estiguem segurs que existeix, fora de les nostres intuïcions més pedestres.

 Escriure és revelar tots els secrets 

i posar totes les perplexitats a la vista, també les inconscients.

(...)

En el cor de la perplexitat hi ha la incomoditat 

davant d’un contradicció, 

davant d’un absurd. 

Amb aquest enllaç, podeu accedir a una interessant entrevista a l'autor des de la revista Núvol.

 

La perplexitat:

Harlem, Brooklyn, Queens

Jordi Graupera

398 pàgines