Un títol un tant desconcertant, i és que el primer que em va suscitar, jo que sóc força arrauxada, va ser qüestionar-me si els sentiments es poden arxivar.
L'autor, ens raona els seus arguments.
I el resultat?
Tenim una primera pista, poc convincent en el meu cas, del per què de l'arxiu:
Aquest és el veritable propòsit de l’arxiu.
Existir i mantenir un ordre.
Res de particular:
Tots els meus dies són iguals, tant els feiners
com els diumenges o festius. Fins i tot oblidaria el meu aniversari, si no fos
perquè algun conegut m’envia una postal.
(...)
La vida que tinc ara és només una de moltes
possibles, de la mateixa manera que aquest món és només un dels molts
possibles.
I alguna cosa més coneixem des del moment que l'autor comença a burxar en el seu passat. Sabem que li agrada estar sol, però aquest aspecte no justifica la necessitat, o ja podem dir-li obsessió per classificar i arxivar sentiments:
No recordo que m’haguessin de portar mai a coll. (...)
El meu únic confident era jo mateix, amb qui mantenia un diàleg constant i
silenciós, com si parlés amb algú altre.
(...)
Estava molt sol, però només em sentia sol quan estava
amb altres persones. (...) Però casa meva podia ser qualsevol lloc, sempre que
estigués tot sol.
(...)
On més còmode em trobava era a classe o a la gran
sala de lectura de la biblioteca, junt amb els altres i, tanmateix, sol,
concentrat mentre escoltava, llegia o redactava un treball.
Mica en mica anirem descobrint la veritable obsessió o, potser el veritable problema que l'ha dut a aquesta situació i que no és altra que la Franciska:
Els últims articles fan referència al càncer de mama de la Franziska. Durant la malaltia no en va dir res.
(...)
Cada vegada que una de les relacions de la Franziska es trencava, ella afirmava que l’amor s’havia acabat, que no necessitava un home per ser feliç.
(...)
Fa dies que jugo amb la idea de contactar amb la Franziska.
(...)
Li he d’escriure a la Franziska avui, demà no
tindré forces per fer-ho.
I sembla que la vida, la seva vida, queda relegada al record i a l'absurda idea de confegir un arxiu de sentiments, bé, potser fora millor dir dels seus sentiments:
Malgrat que teníem les persianes abaixades tot el
dia, l’aire de l’arxiu era sufocant i tòrrid. (...) La meva nova companya i jo
ens vam passar setmanes asseguts l’un davant de l’altra en una de les taules
grans, revisant papers.
(...)
La relació entre la
Franziska i el futbolista també es va acabar en aquella època, quan ell la va
enxampar amb un altre home.
(...)
Busco el fitxer del cantant amb qui la Franziska
va estar després del futbolista i també el llenço a la paperera.
Hi ha alguna espurna de realitat en aquest món seu tan obsessionat, però només és un petit miratge que no el durà a res:
Si l’arxiu és el meu món, puc dissenyar-lo a la
meva manera i canviar-lo com a mi m’agradi i em sembli convenient. (...) Si llenço
el feixisme, per tant, conseqüentment també hauria d’eliminar l’antifeixisme
del sistema.
(...)
Haig de tenir en compte el context i les
conseqüències que pot tenir la meva neteja. Déu tampoc no va crear el món en un
sol dia.
I inesperadament, noticies de la Franciska. Certes?:
L’endemà m’arriba un correu electrònic de la
Franziska. No és gaire llarg, només diu que li agradaria veure’m.
(...)
Haig de refrenar l’impuls de respondre-li de
seguida.
(...)
Feia temps que vivia a la casa. Em trobava més bé,
però cada cop estava més aïllat.
(...)
Dos dies abans de la cita, porto el cotxe al
taller.
(...)
En els darrers dies he mirat cinc vegades el mapa
per trobar la millor manera d’arribar a casa de la Franziska.
Ens quedarem amb el dubte. Si més no jo me n'he quedat:
Ens fem un petó, però sento que estic besant
l’espai. Miro el rellotge, són les dues.
(...)
És increïble que la Franziska recordi tantes
coses. (...) Les passejades s’han convertit en una part fixa de la meva rutina
diària i tinc ganes de sortir a fer un tomb, però no goso sortir de casa per
por de perdre’m la trucada de la Franziska.
(...)
La Franziska truca l’endemà. Aquesta vegada em
pregunta moltes coses. (...) ¿Què vol de mi? ¿Què vol sentir? ¿Per què li
interesso?
Perquè el temps segueix avançant, però no així la seva percepció de la realitat:
Durant les últimes setmanes he reflexionat més que
mai sobre la meva vida.
(...)
La Franziska és entremig de les prestatgeries.
(...)
“Això que tens al fitxer no sóc jo" -diu.
(...)
La Franziska no m’ha tornat a trucar, i no l’hi
puc retreure. (...) Sento que m’ha fet fora de la seva vida per segona vegada.
Creixem junts, som un organisme,
un ésser de vuit
potes,
que s’enfonsa en les profunditats,
cada vegada més avall.
L’arxiu dels sentiments
Peter Stamm
Traducció de Marina Bornas Montaña
133 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada