Un silenci públic

A Dènia
Agost del 2023

Una situació complicada. Un pare alcohòlic i una família que o bé tracta d'ignorar el problema tot negant-lo, o bé el minimitza, malgrat que el patiment resulta evident.

Coneixem la família en el moment en què, suposadament, el pare ha patit un vessament cerebral: 

Quan el metge ens ha dit que ha estat un vessament i que les pròximes hores seran decisives, ens hem quedat en silenci. Ni plors, ni mans tremoloses, ni abraçades fent pinya, callades.

(...)

Vaig néixer en una família salvatge, en la qual la meva mare insistia que no em mentiria encara que la veritat fos terrorífica i el meu pare reivindicava el seu dret a odiar lliurement tothom que volgués.

(...)

El meu pare era un borratxo.

I a partir d'aquí el relat es centra en la història familiar sempre marcada per l'alcoholisme:

El meu pare és molt més jove del que jo soc ara, encara ben plantat, però en aquell moment ja és massa tard per a tot.

(...)

Els meus pares i la meitat de la família paterna treballen a l’empresa de ceràmiques que duu el nom i els cognoms de la meva àvia, i que és meitat magatzem i meitat botiga. 

Quin paper adopta la parella?:

La mare és l’única que no té taula al despatx, perquè és l’encarregada de la botiga.

(...)

La mare no només passa hores, sinó fins i tot dies amb cada client.

I els fills? Quina mena de vida és la seva?

El suïcidi pot durar tota la vida.

(...)

El silenci no existeix, és parlar cap endins. (...) Parlar, al contrari, és posar-se en perill.

(...)

L’estiu serà la meva època més fràgil. (...) L’avorriment em fa mal. (...) Fora de l’escola no tinc amics, i tan sols tinc cosins. Els amics de l’escola estan de vacances.

(...)

L’estiu em posa malalta.

Quines reflexions els turmenten o els assalten o els fan créixer?:

Què voldria que fes el pare perfecte?

Què fan els pares perfectes?

Anar a la guerra?

Renunciar a la guerra?

Hi ha coses pitjors que la mort.

Però hi ha coses que no es poden amagar:

Ha deixat de portar vi a casa. Vol fer creure a la mare que no beu, que són imaginacions seves.

(...)

Des que ha deixat de beure davant nostre, el pare va a bars de la perifèria. En torna cada cop més d’hora, però cada cop més borratxo.

(...)

Beu al carrer. A casa només ve a dormir; és igual a quina hora obri la porta, matí, tarda o nit, sempre ve a dormir.

(...)

El pare aguanta el cap de setmana bevent cervesa.

(...)

Tot i que estic acostumada a veure’l borratxo, fa temps que no el veig beure. L’efecte tranquil·litzador que la cervesa li provoca al cos és evident.

La vida segueix amb alts i baixos. Normal, com cal, però en el cas d'una persona alcohòlica, hi ha un fet que no canvia: Segueix bevent i massa sovint segueix enganyant-se i creient que enganya a tothom. I encara més greu: Segueix fent mal al seu entorn:

L’han ingressat en una clínica de Pamplona. És molt cara.

(...)

Aniré cada setmana a Pamplona a veure el meu pare. Són visites curtes, administratives.

(...)

S’oblida de tot. Ho confon tot.

No pot crear nous records.

(...)

Es caga a sobre. Hi ha coses pitjors que la mort.

(...)

El meu pare ha patit un segon ictus.

I en aquest cas, arriba l'inevitable en un cos tant i tant maltractat i deteriorat:

Està desapareixent encara que els cables s’entestin a subjectar-lo a aquest món, està desapareixent. Té els ulls tancats.

(...)

Va morir ahir, a les onze de la nit, amb la mare i l’oncle Jose al costat.

(...)

S’ha mort als seixanta-quatre anys, sense ni una cana.

I, el després...:

Han estat les primeres festes de Nadal sense el pare, tot i que, quan el pare estava viu, per ser gramaticalment correcta, no podia dir que el Nadal fos amb el meu pare. Tot i que respirava, no hi era. (...) La mare està bé. (...) La mort del meu pare ens ha acostat.

I un cop més les mentides, fins i tot més enllà de la mort. Per inconsciència, per ignorància, per vergonya? Ves a saber!:

No ha parlat mai amb les seves amigues de l’alcoholisme del pare. La versió oficial és que es va morir d’un ictus. 

 

 Com es pot negar una evidència tan patent? 

Doncs, n'hi ha que ho neguen. 

I se'n surten? 

No pas, però sembla que els agrada viure enganyats i fent mal al seu entorn. 

N'hi ha que s'arriben a creure les seves pròpies mentides? 

Entra dins del possible.

 

 

Materials de construcció

Eider Rodríguez

Traducció de Pau Joan Hernàndez

242 pàgines