Assaig general

Grafit a Sabadell

D'alguna manera, si haig de creure els comentaris documentats que he llegit, La Milena, torna a reflectir un tant les seves vivències personals en aquesta historia.

Sense entrar en aquestes consideracions, em centro en les meves impressions, que segons el començament del llibre, considerava que seria una lectura agradable i fins i tot un punt divertida. 

Veieu-ne:

Romeu i Julieta s’haurien acabat separant, ho sap tothom. Dos adolescents apassionats i malcriats, dos nens de casa bona somiadors i il·lusos no haurien tolerat que el seu amor s’afeblís i es transformés en una amistat, una germandat, una associació o com es digui ara, tampoc haurien acceptat tenir una relació oberta ni haurien permès que entressin terceres persones a la partida, tot i que eren joves, no eren ximples, en l’amor només existeix un nombre, ni el dos, ni l’u, ni el tres, ni el quatre, ni el cinc. 

I a partir d'aquí, ens trobem amb una descripció força acurada respecte l'ofici d'escriptor i les dificultats amb què s'enfronten:

Els escriptors sentim com una ofensa personal que el nostre llibre no estigui a tot arreu.

(...)

Tenir un bon editor és una cosa semblant a tenir un bon amant: et dona gairebé tot el que necessites, gairebé sempre hi és i et coneix gairebé perfectament.

(...)

Tots els escriptors creiem, almenys durant cinc minuts, que hem escrit una obra mestra.

(...)

Escriure bé no és suficient. (...) Res és suficient, res és garantia. 

No hi he escrit mai res que hagi pensat que pugui ser publicable, però sí que hi estic totalment d'acord amb aquest comentari de l'autora:

Finalment, on millor estan els llibres és a casa de cadascú.

I ja, un petit recull de tot el que m'ha semblat més significatiu o curiós.

I començo per aquests comentaris del Petit Príncep, un relat que sempre m'ha encantat, que, tal com ella mateixa comenta, també m'he sentit identificada amb el protagonista, que he regalat als meus fills i més tard als meus nets. I que, val a dir, que mai no he tingut aquesta impressió que ens comenta la Milena:

El Petit Príncep es mor al final del llibre. Ho vaig descobrir trenta anys després d’haver-lo llegit per primera vegada.

(...) 

M’hi vaig reconèixer en tres dels quatre grans temes del llibre: la solitud, l’amor i la tristesa. (...) Han passat uns quants anys des de la traumàtica experiència del teatre i fa unes setmanes vaig tenir ganes de tornar a llegir “El Petit Príncep”.

Ser feliç. El gran objectiu empaitat per tothom i sempre (considero) mal definit:

Ser feliç no és tan difícil, no calen tantes coses, no calen tantes persones, ni tant d’èxit, ni tants viatges, ni tants llibres.

(...)

Per ser feliç no cal escriure una obra mestra ni que algú es desperti al teu costat i et suporti cada dia de la teva vida.

L'autora, un cop més, fa una mirada enrere. Molt enrere, fins a la guarderia:

És el primer dia de guarderia. (...) Alguns nens ploren, jo no, soc una nena valenta i obedient. Soc una malcriada, però m’han ensenyat a comportar-me amb decència. 

(...)

Tinc quatre anys. Per primera vegada a la vida, d’una manera confusa i excitant, sento que al meu costat, amb uns pantalons curts de color beix, s’hi asseu l’alteritat,, l’aventura, el desconegut, el futur, la salvació i la mort.

I defugint les referències més personals i familiars que vessa l'autora, arribem al punt culminant, al qui dona títol al llibre:

Mai havia assistit a un assaig general i em va fer tanta il·lusió que em vaig vestir com hauria de vestir-me i gairebé mai em vesteixo.

(...)

El públic d’un assaig general és la gent que ens aprecia, que està de la nostra banda. No són els crítics ni la premsa, ni els productors, ni la gent guapa, són els que desitgen que les coses ens vagin bé de veritat, els que ens encoratgen i celebren els nostres triomfs i els que continuaran sent aquí quan tot vagi malament. Aquest és el públic, el d’un assaig general i també el de la vida, els altres, els ressentits, els puritans, els envejosos, els miserables i els covards mai estan convidats a un assaig general.

Ha estat una lectura agradable.

 

 

Assaig general

Milena Busquets

157 pàgines