Penediments

Potser tothom ens penedim d'alguna cosa que hem o hem deixar de dir, o de fer, o ves a saber de què, però penedir-se de poc serveix. O almenys així ho penso jo.

L'Andrea Mayo, en realitat l'alter ego de la Flavia Company, ens presenta un recull de penediments: Potser només és un recull de contes, o potser va una mica més enllà? 

Serem els lectors qui ho decidim.

Barcelona
Santa Maria del Mar

Una temptació vers el desconegut, ens ha impulsat a respondre a un anunci. Pot ser una aventura emocionant i profitosa, però... i si tot resulta una estafa? De res no ens servirà penedir-nos quan estem perduts de manera irremissible: 

Havia trobat l’oferta en un diari. Un anunci discret en un racó, es necessita personal, jornada completa, s’inclou habitatge i menjar, interessats truqueu. Un telèfon i un nom, Míster Zou.

(...)

Sobrevivíem a base de llaunes de conserva que, com és obvi, els gossos no havien pogut obrir. (...) Va passar una setmana. (...) quedava ben clar que érem conillets d’Índies.

(...)

Estic ideant la manera d’accedir a la llanxa quan vingui a portar els següents blancs sobre els quals practicaran punteria. (...) De vegades també em pregunto quin sentit té tornar. (...) Sento un soroll. 

Un fill esperat, allò que en diuen "buscat", vivim una mena d'encanteri, no podem deixar de mirar aquest cosset menut i tant perfecte, i com tanca els punys, i com somriu mentre dorm... i com plora a tothora, i ara aquests mals de panxa...:

Un fill és un error?

Parir per defecte, és un error. Parir perquè has cardat, és un error. Parir perquè toca, perquè et pressionen, perquè és el suposat destí de la dona, perquè una dona que no és mare és zero, perquè cal fabricar un hereu, això és un error. Parir com les vaques, això és un error, tenir fills d’homes que no ens agraden, això és un error. Parir per donar sentit a la vida, això és un error. Parir per no estar sola o perquè et cuidin de gran, això és un error. Parir per immortalitzar-te, això és un error. Parir pel simple fet d’haver-te quedat prenyada, això és un error. Digue’m, no hi ets en aquesta llista? Parir per tenir una segona oportunitat, això és un error. L’error no és el fill sinó haver-lo parit per qualsevol d’aquestes causes.

Penedir-se de la vida viscuda per creure que un cop morts pot haver-hi una altra de més plaent, ha estat, i segurament ho segueix sent, una opció per algú.

Un penediment que, potser, només potser, serà hipòcrita:  

Tot allò que no es diu, s’amaga. I el que s’amaga és com si no existís, per bé i per mal. (...) La mama s’ha mort sense saber la veritat.

(...)

Ja és això, la vida, no ho creus’ Vinga a preparar-se per assumir que s’acaba i patapam, quan més o menys ho entens, s’acaba.

(...)

ANNA: Tu creus que hi ha alguna cosa després?

ROSA: Dona, alguna cosa hi hauria d’haver. Si no, quin sentit tindria tot això?

Moltes vegades em costa troba el sentit de la meva vida. (...) T’aixeques, et dutxes, et mates una mica fent-te el primer cigarro, fas un esmorzar...(...) I quan vols pensar què faràs aquell dia ja ets a casa a punt d’anar a dormir perquè estàs rebentada.

Una entrevista molt interessant a l'autora la podreu recuperar clicant aquí.

 

 

Penediments

Andrea Mayo

177 pàgines