L'autor, Francisco González Ledesma, aquest cop s'oculta sota el pseudònim de Enrique Moriel, tot i que a la mateixa contraportada ja ens desvetlla el seu autèntic nom.
Proposada pel Club de Lectura ha resultat un llibre sense cap interès, amb un argument poc consistent de dues històries paral·leles que volen ser complementàries, però que no fan més que treure tot l'interès l'una vers l'altra, donat que d'alguna manera van aclarint el suspens que al meu entendre, hauria pogut salvar una mica el relat.
En general pateix d'una pobresa d'idioma, que potser és conseqüència de la traducció al català, però ni que així fora penso que l'autor hauria de posar més interès en el que es publica en el seu nom. M'ha cridat especialment l'atenció que els protagonistes pocs cops parlen i és que en general "xiuxiuegen".
En general pateix d'una pobresa d'idioma, que potser és conseqüència de la traducció al català, però ni que així fora penso que l'autor hauria de posar més interès en el que es publica en el seu nom. M'ha cridat especialment l'atenció que els protagonistes pocs cops parlen i és que en general "xiuxiuegen".
Al que he dit, cal afegir que l'autor, ignoro si en un intent de voler demostrar la seva cultura o el que ha investigat, va introduint, molts cops de manera molt forçada, unes dades que no tenen cap importància pel desenvolupament de la història, ni aporten cap dada d'interès: és més, sovint fa referència a fets àmpliament coneguts. Fins i tot arriba a adjuntar uns plànols que no venen a tomb de res.
És molt evident que aquesta lectura no m'ha aportat res ni m'ha evocat cap record malgrat que la història es desenvolupa en el Raval, el que va ser el meu barri a Barcelona; tot i així potser perquè hi he fet un veritable esforç per trobar algun punt una mica rellevant afegiré unes petites línies d'un episodi en què un suposat fill de diable manté una conversa amb la Marta, que està investigant la història de la seva família, i que m'han semblat si més no, menys tedioses i obvies que la resta:
-Marta, li demano que examini els símbols amb una mica d'atenció. En primer lloc, Déu, o el Creador, es presenta amb tres cares, i cap d'aquestes no encaixa. No aconsegueixo veure quina relació lògica hi ha entre un Pare cruel i venjatiu i un Fill sofert i castigat. Ni quina relació tenen tots dos amb un Esperit Sant de qui ningú no sap res i que es presenta ell mateix com un misteri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada