diumenge, 6 d’abril de 2014

Sobre la violència

Hannah Arendt publicava aquest llibre el 1969/1970, però les seves reflexions a l'entorn de la violència en el comportament humà les podem considerar de total actualitat.

Pràcticament  cada  dia  ens  trobem  amb  notícies  referides a  actes de violència, tant en l'àmbit privat com públic, i em refereixo aquí a les morts i/o agressions del que s'ha donat a qualificar com a "violència masclista, domèstica o de gènere", i més d'un cop m'he demanat sinó són simplement violència. En el mateix sentit s'adjectiven diferents models de violències: "d'estat, armada, grupal"...fins i tot verbals. Aquestes persones que agredeixen als qui consideren inferiors o més febles són per damunt de tot violentes per naturalesa i l'adjectiu que els incorporem potser ve a clarificar l'àmbit en el qual han exercit la seva brutalitat, però sens dubte formen part d'un únic gènere; el de violent.

És un lloc comú dir que sovint la violència sorgeix de la ràbia, i certament la ràbia pot ser irracional i patològica, però de la mateixa manera que ho pot ser qualsevol altre sentiment humà.

El professor Adolf Tobeña, entre d'altres estudis, va publicar el 2001 "Anatomía de la agresividad humana". En aquesta obra aporta diverses claus al respecte:

Pero no es necesario causar lesiones físicas para conducirse de manera agresiva: con producir merma, molestias o perjudicios de cualquier tipo en los demás ya es suficiente.
(...)
Hay  indivíduos, no obstante, que emiten salidas agresivas con gran frecuencia: se enzarzan en disputas en cadena y circulan con aires amenazantes o disruptivos de manera casi continua. (...) Y lo hacen además a lo largo de todo el periplo vital.

Detesto la violència i els insults de qualsevol tipus, considero que és l'únic argument que saben esgrimir els mediocres, però com podem defensar-nos? N'hi ha prou amb el menyspreu? És possible aïllar-los?

Un home sol, sense el suport d’altres, mai no té prou poder per fer ús de la violència amb èxit. 

La millor eina sens dubte és l'educació i amb educació no em refereixo només a instrucció, perquè dins aquest ampli grup dels violents també hi podem trobar a persones amb un bon currículum acadèmic, amb molts "estudis", però amb poca o escassa educació.

I què dir de la coneguda frase que "la violència genera violència"?. Sens dubte és certa, però dissortadament podem trobar molts agitadors gairebé professionals que pretenen atiar l'odi i fan proclames incendiàries, i que davant les respostes pacífiques i conciliadores semblen encendre's encara més, o sigui que la seva violència els genera més violència a ells mateixos.

Esqueixar la màscara de la hipocresia del rostre de l’enemic, desemmascarar-lo juntament amb les manipulacions recargolades i les intrigues que li permeten de dominar sense emprar mitjans violents, ço és, incitar a l’acció per tal que la veritat pugui sortir a la llum encara que sigui a risc del propi extermini. 
(...)
Actualment [l'any 1970] hauríem d’afegir la forma més recent, i segons com la més terrible, d’aquesta dominació: la burocràcia o el domini d’un enrevessat sistema de càrrecs oficials en què cap home –ara ja ni un ni els millors, ni els pocs ni els molts- pot ser considerat responsable, i que podria ser anomenat amb propietat com el domini de Ningú. 
(...)
Poder, fortalesa, força, autoritat, violència: totes aquestes paraules només designen els mitjans a través dels quals l’home domina l’home; es consideren sinònimes perquè podrien tenir la mateixa funció. 

I acabo amb una frase també de Hannah, que ens pot ajudar a reflexionar al respecte de l'ús de la violència:

La pràctica de la violència, com tota acció, canvia el món, però el més probable és que sigui a canvi d’un món més violent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada