diumenge, 30 de març de 2014

Joan Vinyoli

Encara les paraules

 

ABANS QUE NEIXI L'ALBA


...mentre che'l danno e la vergogna dura...
MICHELANGIOLO, Rime, 247
És bo de tenir llàgrimes a punt, tancades
per si tot d'una mor
algú que estimes o llegeixes
un vers o penses en el joc
perdut

         o be, de nit, abans

que neixi l'alba, algun lladruc
esquinça el dur silenci.

          I vénen els records

de tantes culpes que no has
mai expiat

          i veus el derrotat

exèrcit dels homes
arrossegant els peus feixugament
per les planúries fangoses
sota la pluja, mentre xiulen
els trens.
Que tot és dur, cruel, sense pietat
i sempre el mal i la vergonya duren.

Joan Vinyoli 


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada