Montevideo

M'ha costat molt decidir-me a escriure alguna cosa referent a aquesta confosa lectura que no sigui el típic "m'ha agradat" o tot el contrari, però el cert és que m'ha agradat, malgrat no sabria com classificar-la.

Un tomb per diferents països, potser sense haver sortit mai de casa?

Una porta condemnada que no duu enlloc?

Unes referències literàries o un senzill divertiment de l'autor?

Tot això, i segurament molt més és el que penso que he experimentat amb aquesta lectura intrigant.

Comencem per París. Què ha significat aquesta bella capital pel relator de la novel·la?

Para mí, París, en aquella primera estancia de dos años, fue sólo un lugar donde ejercí exclusivamente de vendedor de droga y, durante un breve periodo de tres meses que pasó volando, fui un consumidor habitual de ácido lisérgico, de LSD. (…) Mi mundo en París se redujo a un modesto espacio en el que reinaban los traficantes de poca monta y algunas fiestas de vez en cuando con decaídos exiliados españoles. 

Aviat el trobem instal·lat a Portugal, concretament a Cascais:

Estuve tres años sin escribir nada, absolutamente nada, a la deriva. Nada más dejar de escribir, empezaron a pasarme cosas, eso fue bien raro. 

I en arribar a Montevideo, probablement, ens caldrà una breu pausa, donat que és aquí on tot comença. O potser fora millor afirmar que és on acabarà:

Hay un cuento formidable de Julio Cortázar en el que el cuarto de al lado de una habitación de hotel juega un papel fundamental.

(…)

Hacía años que deseaba pisar el territorio de aquel cuento de ficción, ver el armario, la puerta que estaba detrás del armario, la para mí mítica puerta condenada, intentar averiguar qué pasaba.

El nostre protagonista segueix viatjant, però amb la imatge de l'habitació condemnada de Montevideo. O més explícitament, de la referència que en Cortázar va fer un dia en una de les seves històries.

I reprendrem les seves cabòries:

De Cortázar conocía algunos de sus cuentos. (…) Y poca cosa más. No era un fanático de Cortázar, aunque tampoco un detractor.

(...)

De hecho, iba a irme de Montevideo sin una explicación plausible de los hechos del Esplendor. 

Ho deixaré en la incertesa de si troba o no l'habitació, i si és el cas, si és capaç d'obrir aquesta suposada sortida secreta sobre la que tant ha divagat i en la que tant ha somniat.

I encara més, si la sortida el conduirà a algun lloc irreal, fantàstic, inimaginable. O serà potser una sortida a l'avorriment i la quotidianitat...

Bellver de Cerdanya
Octubre del 2021

 

Montevideo

Enrique Vila-Matas

300 páginas