Casserres Setembre 2023 |
Som a l'any 1967 i el nostre protagonista, en Adam Walker és un jove estudiant de la Universitat de Columbia, activista crític amb la guerra del Vietnam i àvid per fer-se un lloc en el mon literari.
El coneixem en un festa, on... Bé, millor que ho expliqui ell:
No recordo què hi feia jo,
allà. Algú em devia demanar que l’hi acompanyés, però qui era aquesta persona
fa temps que se me n’ha anat del cap. Ni tan sols recordo on es feia la festa.
Ha conegut en Born, un professor amb aparença i maneres sofisticades i la seva parella, la Margot:
Vaig suposar que no els
tornaria a veure. En Born feia set mesos que feia classes a Columbia, i com que
no ens havíem creuat en tot aquell temps, semblava poc probable que ara
l’hagués de trobar.
(...)
La idea de diversió d’en Born
no tenia, lamentablement, res a veure amb la meva, i en aquell moment de la
vida jo no estava prou preparat per a la mena de joc al qual volia
arrossegar-me. No, no era verge. (...) Volia desesperadament que la revista
funcionés, i mentre ell volgués donar-hi suport, jo estava disposat a suportar
qualsevol molèstia i qualsevol incomoditat.
La relació amb ambdós s'intensifica d'una manera que volent semblar professional, té un pòsit fosc que es podria considerar eròtic o senzillament obscè, on l'amfitrió li ofereix la seva dona i on ella tot i que no sembla disgustar-li la proposta, tampoc no té opció de negar-s'hi.
Una situació un tant insòlita, potser més pròpia d'una època en què l'LSD es trobava força present en determinats cercles socials?:
La Margot no em va preguntar mai res de mi. No tenia curiositat per saber coses del meu passat, no li importaven les meves opinions sobre literatura o sobre política i no li interessava el que estudiava.
La Margot sense maquillatge era més tova i més terrenal.
Sembla que estem parlant d'una relació de poder en tot l'ampli sentit de la paraula:
En Born només tenia trenta-sis
anys, però ja era una ànima esgotada, una desferra humana.
(...)
En Born m’havia guanyat. M’havia ensenyat una part de mi mateix que em repugnava, i per primer cop a la vida vaig saber què era odiar algú.
En un capítol que fa referència a la seva vida més íntima en Adam, després d'un recorregut per la seva vida, on rememora la mort del seu germà. (la guerra, sempre present de manera més o menys explícita) ens sorprèn amb una relació incestuosa, no sabem ben bé si real o imaginada, amb la seva germana
Tenies dotze anys. Als tretze,
vas deixar de creure en Déu. Als catorze, vas passar el primer dels tres estius
consecutius treballant al supermercat del teu pare (...) Al quinze, et vas enamorar
d’una noia que es deia Patty French. Aquell mateix anys vas dir a la teva
germana que series poeta. Als setze, la Gwyn va marxar de casa i tu et vas
exiliar interiorment.
(...)
Tu i la teva germana sempre
heu parlat, heu mantingut un diàleg complex i continuo des de que éreu ben
petits, i aquesta voluntat de compartir pensaments i idees és potser el que
millor defineix la vostra amistat.
(...)
La conversa continua tot
l’estiu. Parleu de llibres i pel·lícules i de la guerra, parleu de les feines
que feu i dels plans de futur que teniu, parleu del passat i del present, i
també parleu d’en Born. La Gwyn sap que pateixes.
(...)
Cada any des de la mort del
vostre germà, tu i la teva germana hau celebrat el seu aniversari. Només
vosaltres dos, sense pares, ni parents, ni altres convidats.
Primer Pas: Parleu de l’Andy
en passat.
Segon Pas: En parleu en
present.
Tercer Pas: Parleu del futur.
(...)
Aquesta és la simple veritat
de l’assumpte: no teniu vergonya del que sentiu. Tu estimes la teva germana.
(...)
Ja no hi ha normes. El gran
experiment va ser un esdeveniment únic, però ara que tots dos teniu més de vint
anys, les restriccions del vostre joc adolescent ja no regeixen, i feu sexe
cada dia durant els trenta-quatre dies següents, fins al dia que te’n vas a
París.
Casserres Setembre 2023 |
No he comentat res de l'estrany episodi d'una agressió brutal amb conseqüències fatals protagonitzat per en Born.
Ocupa bona part de la novel·la, però no ha estat el què ha despertat més el meu interès, que he centrat més en la vida de l'Adam i la relació amb la seva germana i les constants al·lusions més o menys directes que fan referència a la guerra del Vietnam i que sens dubte van suposar un fort impacte en la vida quotidiana dels joves de l'època:
Espionatge. Matrimoni. Memòries que es transformen en novel·les. Era com una criatura, una criatura desesperada que s’inventava coses sobre la marxa, dient tot el que se li acudia i convertint-ho en una ficció que servia els seus propòsits en qualsevol moment.
(...)
El verí del Vietnam, les llàgrimes del Vietnam, la sang del Vietnam. Estàvem tots bojos, ¿oi?. Tots sonats per culpa d’una guerra que detestàvem i que no podíem aturar.
Invisible
Paul Auster
Traducció d’Albert
Nolla
255 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada