Els fets s'hi narren des de la visió i els records d'en Sebastià Martí Roura, un fotògraf amb galeria a Girona.
Però coneixem el què ens relata en Gironella, l'autor del llibre:
En Tià era un home de mitjana
edat, gros, cepat i apersonat. A peu dret, impressionava, feia respecte.
(...)
En Sebastià Martí Roura havia
estat un fotògraf amb galeria pròpia a Girona, que ara regentava el seu fill,
i, en certa manera, havia seguit l’estela d’en Valentí Fargnoli, de qui va ser
l’ajudant abans de l’esclat de la guerra civil.
En Sebastià i en Valentí eren antics coneguts, però avui es desvetllarà un secret que ha estat guardat gelosament al llarg de molts anys. Es troba dipositat en una capsa i el seu contingut, com no podria ser d'altra manera, és un recull de fotografies:
Són fotografies que en Fargnoli
no va publicar mai. (...) les guardava ben amagades. Eren els seus secrets,
deia.
(...)
De fet, el motiu d’aquella visita després de tants anys era justament aquell: desfer-se de les fotos compromeses que l’havien acompanyat tota la vida.
(...)
Un silenci sepulcral va envair l’estança. (...) En Martí Roura encara no deia res. S’havia posat dret per agafar el feix que li havia allargat i, sense seure, es mirava les fotos, una a una, passant-se-les d’una mà a l’altra.
Però abans de desvetllar el secret, coneixerem una part de la fascinant i emocionant història del fotògraf, nascut a Girona, però que comença a Barcelona, a les primeries del segle XX:
Aleshores a Girona s’hi estava més segur que a Barcelona. Tot Catalunya era un polvorí a la primeria del segles XX.
(...)
Va ser en aquell instant que
es va aixecar una cridòria entre la gernació que maldava per encarar la sortida
natural pel portal de l’Àngel.(...) Un toro que s’havia deslligat corria
desbocat per la vora del riu.
(...)
En Fargnoli ho havia vist tot
des de l’altra banda de la ribera. (...) En Fargnoli hi havia anat com tantes
altres vegades, a proveir-se de bromur.
A banda de comentar la trajectòria d'aquest excel·lent fotògraf, mitjançant la llarga i relaxada conversa entre els dos antics coneguts, l'autor incideix en l'ambient general de l'època:
Les idees anarquistes havien arrelat
entre la població obrera arribada d’arreu a Catalunya per trobar millors
condicions de vida, i alguns activistes les havien portat fins a les últimes
conseqüències: la violència extrema que esclatava aquí i allà deixava molt
sovint una petjada de mort entre les víctimes civils.
(...)
En Morral era un anarquista
amb educació autodidacta, un il·lustrat d’orígens burgesos amb formació
intel·lectual.
(...)
Al juliol del 1900 va esclatar
a Barcelona i a altres ciutats industrials de Catalunya una revolta per
protestar contra la decisió del Govern espanyol de fer una lleva per reclutar
soldats que serien enviats a la guerra.
(...)
La notícia de l’afusellament
de Ferrer i Guàrdia va agafar en Fargnoli enmig de l’oceà.
La casualitat fa que en Fargnoli i en Morral coincideixin en l'allotjament a Madrid, comparteixen uns vins i s'acomiaden. Aparentment, tots dos hi havien anat atrets pel casament del rei Alfons XII. L'un per mirar d'obtenir algunes fotografies i l'altre, aparentment per pura curiositat.
Aquesta mateixa casualitat fa que en Fargnoli faci una fotografia en el moment just en què algú hi llença un ram de flors a la carrossa dels nuvis.
Ja és prou coneguda la història d'aquell ram llençat per membres del grup d'en Morral, que contenia una bomba, que va ocasionar nombroses víctimes entre el públic i el seguici, mentre que els nuvis van sortir indemnes:
La història d'en Morral, va acabar amb el seu suïcidi i en Fargnoli es va trobar amb unes fotografies que podien resultar compromeses per ell, per la qual cosa, i sempre segons el relat d'en Gironella, va decidir desar-les sense compartir-les amb ningú:
Dos dies després, en Mateu
Morral havia estat identificat a Torrejón d’Ardoz com a autor material de
l’atemptat. No hi havia hagut ni confessió ni judici, perquè, segons les
informacions oficials, s’havia suïcidat en el moment de ser arrestat.
(...)
El perill venia per totes
bandes i la primera reacció d’en Fargnoli va ser destruir les fotografies i les
plaques, i així eliminar proves.
(...)
Les fotografies compromeses
van quedar amagades a partir d’aquell dia al taller de l’Adolf, en un soterrani.
 |
| Fotografia de Valentí Fargnoli al 1911 Manllevada de "Pedres de Girona" |
En definitiva:
S’han de saber escoltar les històries que hi ha darrere les persones que surten a les fotos. Si es coneix el relat que acompanya la foto, es pot tenir una visió completa del nostre temps.
Podeu trobar una interessant informació referent al seu llegat artístic clicant l'enllaç.
El fabricant de
records
Martí Gironell
288 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada