Tot i tenir una llarga llista de lectures per comentar, he decidit saltar-me la llista i parlar-vos d'un petit llibret que acabo de llegir i que per la seva senzillesa i contundència m'ha resultat especialment atractiu i útil i és que, qui no s'ha sentit en algun moment inexplicablement trist o sense ànims i s'ha amoïnat i/o ha amoïnat a aquelles persones més properes amb qui us relacioneu.
Penso que sentir-se trist, sense estar necessàriament deprimit no és difícil, només cal que burxem lleugerament en la nostra ment, que donem una ullada a totes les penes i dolors que envolten el món, que copsem la incomprensió, o que, senzillament, ens tanquem sorrudament en el nostre silent i eixordador pensament.
L'edició que comento, traduïda al català, és del 2006.
I sense més, cedeixo la paraula a George Steiner en un recull, que tractaré no fer massa llarg i feixuc del que he estimat que són les idees principals de l'autor:
Primer unes consideracions respecte el pensament:
El pensament duu a dins seu un
llegat de culpa. (...) Quan intentem pensar sobre el pensament, l’objecte de la
nostra indagació s’interioritza i es dissemina en el curs del procés.
(...)
La respiració la podem retenir
durant uns moments. (...) Una autèntica interrupció del batec del pensament,
exactament igual com la interrupció del nostre batec fisiològic, és la mort.
I ja entrem de ple en els 10 punts a què es refereix el títol:
1
Podem pensar en o sobre
qualsevol cosa. (...) El pensament pot suposar, imaginar, ajuntar, jugar amb
qualsevol cosa (no hi ha res de més seriós i, en alguns aspectes, de més
enigmàtic que jugar)
(...)
Comporta el domini de l’home
sobre la natura i, llevat de restriccions com ara la malaltia i les
pertorbacions mentals, sobre el seu propi ésser. Subscriure la llibertat
radical de suïcidar-se, de conduir el pensament a un final lliure i voluntari
planificat en el temps. D’on ve, doncs, aquesta tristesa ineludible?
2
El pensament no està sotmès a
control. Mentre dormim, i presumiblement, mentre estem inconscients, el
pensament continua fluint. Només rares vegades en tenim el control.
(...)
Els actes del pensament es
troben subjectes, en qualsevol moment, a intromissions. (...) Una bona part del
gruix del record i de l’oblit se situa en els límits desdibuixats del pensament
voluntari.
3
No hi ha cap altre ésser humà que pugui pensar per mi.
(...)
No hi ha ningú que pugui
assumir la meva mort. Puc morir amb l’altre, però mai “per” l’altre. (...) El
pensament és l’única possessió segura que tenim.
(...)
Els nostres pensaments han
estat pensats, són pensats, seran pensats milions i milions de vegades per
altres. Són d’una banalitat infinita, estan molt vistos.
4
Pensar és acostar-se a
l’objectiu, fregar la meta.
(...)
Reinventem el passat i somniem
el futur.
(...)
Pensar és un dispensi gairebé
increïble. El consum escandalós en grau màxim. (...) Sembla possible considerar
que, en el que anomenem “pensar” hi ha uns components d’energia neuroquímica i
electromagnètica.
5
El pensament que més temem els
règims totalitaris és l’anàrquic, el festiu, el malgastador. La utopia de la
censura consisteix a llegir no solament el text sinó també els pensaments en
què s’inspira o que amaga.
6
“No tinc paraules per
expressar-ho”, diu l’amant, l’home dominat pel dolor, però també el poeta i el
filòsof.
(...)
L’eros humà està emparentat
amb la tristesa fins a la mort.
7
Com ja hem vist , hi ha dos
processos que els éssers humans no poden aturar per temps que visquin: respirar
i pensar.
(...)
El vidre, sigui finestra o
mirall, mai no és immaculat. Té rascades, punts cecs, corbes. Ni la visió a
través d’ell, ni el reflex des d’ell poden ser perfectament translúcids. Hi ha
impureses i distorsions.
8
Els éssers humans més units,
més sincers, continuen sent uns desconeguts, més o menys totals, més o menys
declarats, l’un per a l’altre. L’acte d’amor també és l’acte d’un actor. L’ambigüitat
és inherent a la paraula.
9
Com diminutes espores, els
pensaments es disseminen a dins i a fora per milions. Només en sobreviu i
fructifica una fracció minúscula.
(...)
Tots vivim dins d’una marea i
un magma incessants d’actes de pensaments, però només hi ha una part molt
restringida de l’espècie que demostra “que sap pensar”.
10
“Pensem en” el món en comptes
de “pensar” el món, en una mena d’acte especular d’autisme transcendental.
(...)
El zero, el nostre ésser reduït
al buit, és per a la majoria de nosaltres “impensable” tant en el sentit
emocional com lògic de la paraula.
Deu raons
(possibles)
de la tristesa del
pensament
George Steiner
Traducció de Roser
Berdagué
69 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada