Una vila jueva, que no només es salvés de l'holocaust sinó que ni tan sols n'havien sentit a parlar mai, seria un fet totalment insòlit.
Aquest és el fil conductor del relat que avui m'ocupa.
Tot succeeix en una petita comunitat, Kreskol, que encara viu sota els paràmetres del segle passat, donat que ha viscut aïllada de la resta del món durant dècades.
Està molt clar que fins ara he enumerat la part positiva, però d'altra banda també han quedat ancorats en una forma de vida on no han accedit a cap dels avenços tècnics que els podrien fer la vida més còmoda (o no), com per exemple l'electricitat.
Però quan els coneixem, un problema que va més enllà de l'àmbit domèstic, els té trasbalsats:
Evidentment, els Lindauer
no eren la primera parella que es divorciava a la nostra petita vila.
(...)
Ningú sap del cert què va
passar entre marit i muller durant els vuit mesos següents, només que cap dels
dos semblava gaire content. Hi havia d’haver una explicació.
I és que això no és tot, el pitjor és que la Pesha Lindauer, l'esposa, ha fugit bosc enllà i ara, s'han vist forçats a enviar en Yankel Lewinkopf, un jove que ningú té en massa consideració, a tractar de trobar-la i dur-la de nou al redós de la vila:
Pocs vilatans s’endinsaven
mai gaire en el bosc que hi havia més enllà de les muralles.
I aquí comença en realitat tot plegat, quan ja són tres els conveïns que han marxat del poble:
Com que al cap de dues
setmanes ni la Pesha ni l’Ishmael ni en Yankel havien tornat al poble, la
majoria dels que coneixien i estimaven el trio van començar a caure en la
desesperació.
I de manera sorprenent, en Yankel, el noi que tothom menystenia, retorna i no ho fa sol, l'acompanya un desconegut i un sorprenent desplegament de mitjans, entre els quals un helicòpter.
Potser ha estat el Messies qui l'ha retornat?:
El Messies havia vingut
volant a Kreskol!
No, rabí Sokolow -va dir en
Yankel a tots els que s’havien reunit a la plaça del poble. (...) El Messies va
venir fa molts anys (...) Es deia David Ben-Gurion.
A partir d'aquest moment, els fets es precipiten, les informacions els arriben i tothom queda astorat. Els vilatans per la magnitud de les novetats i els estranys, per la possibilitat de fer un bon negoci:
Ja fa molts anys, Alemanya
va desencadenar una guerra espantosa amb la intenció de destruir tots i
cadascun dels jueus d’Europa.
I va estar a punt de
sortir-li bé. Van arrasar totes les viles jueves de Polònia, totes excepte una.
(...)
La nostra estimada vila de
Kreskol va ser l’única que va sobreviure a la carnisseria.
Coneixerem l'aventura d'en Yankel, que ara m'estalvio, fins a arribar a passades les primeres setmanes on tot son sorpreses i confusions:
Aquelles primeres setmanes fugaces al pic de l’estiu van ser una cosa que no havíem viscut mai; fins i tot el més escèptic amb els afectes que acabaria tenint el nostre redescobriment de cop i volta es van relaxar.
(...)
Durant tot aquell estiu es van anar aixecant torres d’alta tensió per connectar la vila amb la central elèctrica més propera, que era a un seixanta-cinc quilòmetres de distància.
Però, ai las, els vilatans han seguit emprant la seva pròpia moneda. i les autoritats foranies, amb els comerciants aviat hi han vist una font de riquesa, car es tracta de monedes d'or i, és clar, els comminen a canviar-les ja que en l'actualitat aquestes monedes no són útils per negociar:
És molt possible que el canvi de moneda sigui el primer pas d’un camí que ens durà coses encara més sinistres.
(...)
No he acabat mai d’entendre la relació entre el canvi de moneda i l’Holocaust. Però suposo que, per a en Katznelson, la jistòria de l’Holocaust era la visió d’un futur que va estar a punt de ser el de Kreskol.
(...)
A la vila hi havia una mica més de tres-cents habitatges, més un centenar de locals comercials.
I, tanmateix, en tot aquell dia només trenta persones van anar a bescanviar monedes.
Com era d'esperar:
Van aparèixer dos Kreskols separats. Un es va enriquir. L’altre es va empobrir.
Com no, davant la novetat, els visitants... que ara anomenem de manera un tant despectiva "els guiris":
Els visitants no deixaven
d’arribar a la plaça del mercat per deixar-s’hi els diners, i els mercaders,
hostalers i artesans de la vila no tenien cap intenció de quedar-se de braços
plegats davant d’aquell cop de sort com feien els jueus de la branca Katzelson.
(...)
Ningú sabia regatejar ni negociar amb aquells preus delirants, infladíssims. I ara que els turistes ens havien abandonat... I bé, de què havia servit tot plegat? Què n’havien tret, d’aquells mals de panxa i aquells neguits?
Però encara hi mancava una altra de les "novetats" del progrés recentment descobert. I no és altra que: "Les revistes del cor":
Quan la història de la
Pesha va arribar a les pàgines del “Pregoner”, va ser com si un gran dic cedís,
i tot Kreskol va quedar negat per una torrentada de queixes reprimides.
(...)
Se’n parlava tothora, de la
Pesha,
(...)
Els atacs de fúria de
l’Ishmael per força havien de venir d’alguna banda, i segurament era la Pesha
qui els havia atiat.
I evitant un munt de petites històries, fent un salt, arribo al lamentable, tot i que esperat desenllaç:
Tothom va desconfiar de la versió d’en Yankel des del principi.
(...)
El nom de la vila seria esborrat dels llibres d’història, si no era per esmentar-lo com una estafa.
(...)
El resultat evident de la nostra investigació és que aquesta vila és una estafa.
Però no us perdeu la totalitat del relat, segur que us ho passeu bé i també que en algun moment us faci arronsar el nas, pensant en algun paral·lelisme actual.
Tot i saber que tot plegat és una invenció de l'autor, a mi m'ha passat.
La vila perduda
Max Gross
Traducció de Ferran
Ràfols Gesa
522 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada