Quan el coneixem, el nostre protagonista principal és un senzill vigilant de sala de museu.
La seva vocació oculta sempre ha estat la de treballar com a investigador privat. Un somni un tant insòlit que, contra tot pronòstic, ell s'entestarà a tractar de fer realitat.
Per sorpresa del propi protagonista, el seu primer encàrrec resulta quelcom intrigant i fins a cert punt insòlit i, per fer-lo més intrigant si cal, li arriba per mitjà de la Dora, una intermediària, suposadament advocada, que no sap o no vol informar-lo de la identitat del client:
Era dilluns vespre quan vaig
rebre la trucada de la Dora. Va presentar-se com a advocada.
(...)
Durant un període d’un any a
comptar des de l’endemà de la signatura del contracte, jo hauria d’investigar
la vida d’una persona, la identitat de la qual em seria comunicada amb
posterioritat al meu compromís formal, sotmès a clàusules draconianes de
confidencialitat.
(...)
Només havia “d’investigar la
vida” del subjecte. I, un cop finalitzat el període d’un any, lliurar per
escrit un informe exhaustiu.
Bon començament, d'aquells que "enganxen".
I el que segueix m'ha semblat igualment encoratjador. De fet, avançant en la història ja se'ns desvetlla el nom de la persona a investigar, així com la població on s'hi troba:
Un cop tramitada l’excedència
del museu, vaig considerar que el primer que havia de fer era conèixer el poble
on vivia l’Orson Mur.
Santa Marta té una població
aproximada de 2.300 habitants.
(...)
Ara calia decidir com podia
investigar la vida d’Orson Mur amb la discreció que hom atribueix a l’ofici de
detectiu.
Per tal de no allargar-me massa, faig un salt i m'avanço als esdeveniments:
L’Orson era algú nou per a mi,
però jo mateix també ho era. M’havia dibuixat una identitat concreta i ara era
el moment d’exercir-la per primer cop.
(...)
Gairebé dos mesos més tard de
parlar amb l’Orson per primer cop, m’instal·lava en el meu nou domicili.
L'autor ens presenta diferents personatges, que alhora volen ser una mena d'homenatge a persones reals que d'alguna manera l'han inspirat:
Mossèn Riera, la Maria de l'estanc, la Mar, la Diana,, l'enterramorts...
Tots i cadascun tindran un paper més o menys intens en el desenvolupament de la investigació de la vida de l'Orson Mur, del qual, quan més coses coneixem, menys interessant, en el sentit conflictiu, el trobem:
Acabo sabent que els divendres
l’Orson dina a La Perla. Em faig el topadís i li proposo de dinar junts i al
final els divendres sempre dinem plegats.
De fet, la història sembla donar un tomb i de qui coneixem més intimitats és del propi investigador:
Em sobta la gent que no
llegeix. M’inquieta com algú pot renunciar a aquest plaer tan intens. Suposo
que als aficionats a caminar per la muntanya o
trens elèctrics els hi passa el mateix. Suposo que tothom que té una
passió pensa que la seva és la millor.
(...)
Hi ha dies que no surto de
casa ni per esmorzar. Dies de rebregament. De mandra absoluta. No em dutxo i
vagarejo pel pis.
(...)
I seguir la rutina d’anar a
veure la mare un cop al mes. (...) Un ritual que serveix per diferenciar.me del
cabró del meu germà que no hi va mai.
I la vida senzilla i austera del petit poble va conquerint el nostre protagonista. Ja poc l'importa la missió que l'ha dut allà i se sent completament integrat en el seu paper no d'investigador, sinó, més aviat d'estudiós de poesia que compleix un encàrrec per a una editorial:
M’estava aficionant a investigar vides. M’agradava cada cop més.
(...)
Sempre m’han interessat les vides complexes que s’escapen de l’habitual.
(...)
I també hi havia el meu interès com a investigador.
I pràcticament la història arriba al seu final. Han quedat moltes coneixences pel camí, força amistats, alguna relació sentimental, descobertes un tant inquietants... Força històries quotidianes explicades amb molta intensa precisió que, només llegint-les hi podreu trobar l'interès.
Jo ho deixo aquí:
Ha passat un any. L’Orson Mur
és el meu amic i la seva vida és interessant i alhora trista.
I com no, una interessant i clarificadora entrevista d'en Xavier Grasset, a Joan Vigó
 |
| Octubre, 2024 Sarroca, Buseu, Cuberes, Serrat de Sant Joan... |
Vides potser
Vigó, Joan
272 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada