En Bosmans va recordar que una
paraula, Chevreuse, sortia molt a la conversa. I que aquella tardor, a la ràdio
posaven sovint una cançó interpretada per un tal Serge Latour.
Amb aquest començament ja se'm feia evident que l'argument seria quelcom complicat i, possiblement, fosc i impenetrable, però ha pagat la pena seguir endavant fins el final:
La Camile dita “Calavera”, li
havia parlat d’aquella “xarxa” i del número de telèfon desafectat a través del
qual diverses veus, amb pseudònim, se citaven?
(...)
Van arribar a Buc. En Bosmans
va tenir un sobresalt. (...) En Bosmans havia reculat quinze anys.
Ja veieu, en Bosmans, el protagonista, reviu un lloc i una relació de fa molts anys, tants com cinquanta, i sembla que aquella història es vol repetir. Però, està disposat a arriscar-se?:
Un dia a primera hora de la
tarda, en Bosmans va decidir trucar a la porta del pis. (...) Va trucar tres
vegades, amb una certa aprensió.
(...)
Al replà, l’ascensor semblava
esperar-lo, com si ningú no l’hagués fet servir des que havia arribat, a
primera hora de la tarda. Abans de tancar la porta del pis, ella li va fer un
gest molt discret amb la mà.
(...)
Havien passat una cinquantena
d’anys des d’aquell trajecte amb cotxe amb la Camille i la Martine.
(...)
El
temps havia anat esborrant els diferents períodes de la seva vida, cap dels
quals no tenia relació amb el següent.
I, malgrat tot, gosa intentar-ho i d'alguna manera sembla que la història es repetirà, però el final, quin serà? Pagarà la pena intentar-ho?:
De vegades un detall n’hi feia
aflorar d’altres a la memòria, lligats al primer.
(...)
El segon cop que vaig anar de
visita al pis d’Auteuil, un dia a primera hora de la tarda, va trobar la porta
de la porteria mig oberta, i va estar temptat de fer unes quantes preguntes al
porter.
(...)
La Camille li inspirava
desconfiança, malgrat que no tingués cap mala intenció envers ell.
(...)
Des del dia que es van
conèixer, havia observat en la Camille una gran aptitud per al silenci. (...) Ell
no l’hi retreia. Les persones s’han d’estimar tal com són.
Veiem que tracta de continuar amb la seva vida, però, la fantasia i l'aparent risc s'imposaran?:
Als matins, al poble,
continuava escrivint el seu llibre.
(...)
De bona gana s’hauria estat al
Midi fins a finals d’estiu, escrivint.
En algun moment d'aparent lucidesa, passa revista als darrers esdeveniments:
Des que havia agafat el tren l’1
de juliol cap a Midi, tenia la certesa que després d’aquell estiu per a ell res
no tornaria a ser com abans.
 |
| Serà aquesta la casa enguany en avançat estat d'abandonament? A Sabadell. |
I ja no hi ha gaire més per comentar que no sigui la recomanació de llegir tot el relat:
Pensant-hi bé, la major part de la gent que havia conegut els últims quinze anys havien desaparegut. (...) En resum, tots els fantasmes en què s’havia inspirat per escriure el seu llibre.
(...)
Desapareguts. I no en quedava sinó un rastre mig esborrat al seu llibre.
I és que igual tot ha estat una fantasia dels sentits?
O potser, el nostre protagonista està destinat a repetir la mateixa situació un cop i un altre i un altre...
Patrick Modiano
Traducció de Mercè
Ubach
152 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada