L'autèntic orígen de tot plegat:
La biblioteca de Brautigan és un tipus de biblioteca diferent. Segueix la visió de l'escriptor nord-americà del segle XX Richard Brautigan proporcionant una casa per "els volums no desitjats, lírics i encantats de l'escriptura americana". Més de tres-cents manuscrits inèdits es recullen aquí, entre 1990-1996, i començant de nou el 2013, tots presentats per autors amb poca o cap oportunitat de veure les seves obres publicades comercialment. Cada manuscrit té la seva pròpia i única història per compartir.
Hi podeu trobar més informació en qualsevol d'aquests dos enllaços:
Hi podeu trobar més informació en qualsevol d'aquests dos enllaços:
Basant-se en aquest fet real, en David Foenkinos, ha bastit aquesta història en què per un suposat atzar una parella formada per un aspirant a escriptor i la seva parella Delphine, editora, de pas per Crozon (Bretanya) visiten una peculiar biblioteca i tot furgant entre els llibres que en el seu moment van ser rebutjats, s'hi topen amb el que consideren una petita joia literària.
Admirats per la troballa, decideixen publicar-la alhora que organitzen una extensa i eficient campanya publicitària:
La família del suposat autor, un senzill pizzer mort fa poc temps, no surt del seu astorament donat que aquest no destacava per la seva afecció a les lletres:
A la Madeleine (la vídua) li costava acceptar la idea que el seu marit no li hagués dit res de la seva passió literària.
(...)
Oh, estic cansada de tota aquesta història (la vídua). Tothom es torna boig amb aquest llibre.
Admirats per la troballa, decideixen publicar-la alhora que organitzen una extensa i eficient campanya publicitària:
Al cap d’un dies, el llibre va passar al primer lloc en la llista dels més venuts de ficció.
(...)
El llibre va prosseguir el seu camí, sempre al capdamunt de les llistes
(...)
L’èxit del llibre, trobat enmig dels rebutjats, deia molt a tota una població desitjosa de ser llegida.
La família del suposat autor, un senzill pizzer mort fa poc temps, no surt del seu astorament donat que aquest no destacava per la seva afecció a les lletres:
A la Madeleine (la vídua) li costava acceptar la idea que el seu marit no li hagués dit res de la seva passió literària.
(...)
Oh, estic cansada de tota aquesta història (la vídua). Tothom es torna boig amb aquest llibre.
La publicació també té efectes en diferents vides de l'entorn familiar i veïnal: La filla,
abandonada fa uns anys pel marit, de forma sorprenent rep la trucada del seu
ex que li proposa tornar-hi. Tot plegat una mentida perquè ensuma el negoci. Magali, la
bibliotecària, té un afer amb un jove escriptor fracassat i es planteja fugir amb ell abandonant el seu marit:
Segurament, en algun moment, a tothom li fa fàstic la pròpia vida, el propi ofici, però jo he estimat els llibres, he estimat en José, (el seu marit) i segurament encara l’estimo si sóc honesta. (Reflexiona la Magali, la bibliotecària)
Tot plegat confegeix gairebé una ben travada història detectivesca amb un final un tant sorprenent, ja que un cop publicat el llibre i en plena efervescència La ciutat s’ha omplert de curiosos. I això és bo per al comerç, apareix una carta que el suposat autor del llibre li va adreçar a la seva filla fa uns anys i que serà clau per desvetllar l’enigma i el desllorigador de tot.
Tothom qui escriu té un cor palpitant. Un cop perduda l’esperança,
s’imposa l’amargura d’allò inacabat, o encara millor; el mossec dels records.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada