Fa poc he llegit i comentat "Nosaltres en la nit" d'aquest mateix autor, Kent Haruf. Em va causar tan bona impressió que decidit reincidir i val a dir que tampoc no m'ha decebut.
En aquest cas, l’acció transcorre a Holt, Colorado i els protagonistes són:
Els germans Ike i Bobby que a més d’estudiar i ajudar el pare,
reparteixen diaris
El dissabte passaven a cobrar. (...) Duien un llibret amb
paperets que s’arrencaven amb les dates dels mesos i de les setmanes, i una
bossa de lona amb un cordill per posar-hi els diners.
El pare: Tom Guthrie Professor a l’Institut
Després de mirar-la bé (a Ella) va adonar-se que ella també
estava millor ara. No tan bé com havia estat feia temps, però tornava a tenir
els cabells bonics, acabats de rentar i raspallar enrere, i duia uns pantalons
amples de llana i una brusa blanca i bona.
La mare sempre malalta, que només coneixem com Ella:
Havia estat una dona bonica amb cabells marrons i suaus i
braços esvelts i la cintura prima. Però ara feia cara de malalta. Tenia els
ulls enfonsats darrere uns cercles foscos i la cara demacrada, prima i xuclada,
com si fes dies que no es recordava de menjar o com si no hi hagués res que es
fiqués a la boca i que fos bo, ni tan sols per mastegar-lo i empassar-s’ho.
(...)
No recuperava el que et donava (al marit), el que jo volia a
canvi.
La Victòria Roubideaux: jove estudiant embarassada a qui la
mare fa fora de casa i es refugia a casa de la Maggie:
Victòria no sabia què fer. Havia emprès un canvi sobtat.
Tenia disset anys i duia una criatura a dintre i estava sola la major part del
dia en un apartament de Denver mentre Dwayne, el noi que havia conegut l’estiu
passat i que de fet no estava gens segura de conèixer de debò, anava a
treballaar a la central de Gates.
La Maggie: també professora a l’Institut amb un pare amb
demència, enamorada de Guthrie amb qui finalment té una relació íntima:
Dintre el llit ella desprenia una escalfor increïble, i era
suau, i la dona més generosa que ell havia congut mai. I semblava que li
fregava tot el cos amb setí.
Els germans Mc.Pheron: Harold i Raymond. Grans i solters que
a petició de la Maggie acullen la Victòria a casa seva.
Els seus pares varen morir en un accident de camió quan
aquests vells eren més joves que tu (Victòria) ara.
Judy, una companya de treball que té una aventura esporàdica amb en Guthrie
Aleshores ella va sortir del lavabo amb una camisola i res a
sota i ell va poder veure els medallons foscos de les arèoles i els contorns
dels pits, petits, i el delta fosc dels pèls. (...) Va ficar-se al llit amb
ell. Feia molt de temps. Feia gairebé un anys que Ella i Gurthrie no dormien
junts. Va notar l’escalfor de Judy al seu costat, al llit.
Tota la trama, gairebé coral, dons els personatges acaben conformant una mena de comunitat en la qual s'ajuden mútuament, tot i que estrictament, només en algun cas viuen sota el mateix sostre.
De fet, les històries més o menys compartides tenen en comú l’institut que podem considerar com un protagonista més.
Una lectura un tant diferent i interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada