El Castell

Creieu en les fades? 

George Sand no sé si en creia, però va escriure aquest conte per als seus nets, i en el preàmbul del mateix planteja la hipòtesi "La qüestió és saber si hi ha fades o no"

Doncs bé, jo no hi crec pas en les fades, diria que ni de menuda hi creia (altres temps, altres problemes, clar), però llegir aquesta fantàstica història m'ha fet passar una estona agradable.

Sant Vicente de la Barqueta
Octubre 2025

Tot comença amb l'arribada d'un cotxe de cavalls, del senyor Flochardet, un reconegut pintor, i la seva filla Diana, de vuit anys. És de nit i han hagut de transitar per camins tortuosos per la qual cosa el vehicle ha arribat accidentat..

Es troben en un misteriós castell mig enrunat i ubicat enmig d’un bosc. 

No em negareu que el començament promet i inquieta, gairebé a parts iguals.

Però seguim amb el relat:

En Flochardet es va tapar tant com va poder, es va estirar als esglaons de la piscina al costat de la nena i no va trigar a pesar figues.

(,,,)

¿La Diana també dormia, oi? Doncs bé, confesso que no ho sé. 

I avancem cap al més interessant... El fantàstic:

La Diana no comprenia l’abandó d’un castell tan gran, amb una façana que encara s’erigia magnificent al flanc de la torreta.

(...)

El sopar va ser molt digne i molt polidament servit per una pagesa grassa que era la mainadera de la Blanca i l’única persona del servei.

Pel moment tot sembla quedar resolt en bones paraules i una recepció digna, però... avancem:

La resta del viatge es va fer sense incidents.

(...)

Pensava sovint en el castell de Cimtort. (...) Li sabia greu haver-ho vist d’una manera una mica confusa, potser a través de la febre.

(...)

Van marxar de la ciutat el mes de maig i van anar al camp. La Diana hi gaudia molt.

I la Diana, que segueix evocant el Castell, aconseguirà tornar-hi una mica empiocada, però un cop allà s'hi trobarà ni més ni menys que amb la Dama del Vel:

La Dama del vel va agafar la Diana a coll i se la va endur... No sabria dir-vos on.

(...)

Sembla que va veure coses molt boniques. (...) Un parell de dies després, ja estava un altre cop recuperada.

I el pare, pateix veient patir la seva filla estimada. S'ha tornat a casa, ja sabem, un pare jove amb una filla petita, precisa d'una dona al seu costat que li faciliti les qüestions més domèstiques:

Es mirava la seva filla amb vacil·lació, amb ansietat, preguntant-se si tenia una intel·ligència superior a la de la seva edat, com pretenia el senyor Féron o si era salvatge i inculta com insinuava la senyora Laura.

I en mig de tot el desconcert, el metge familiar pren una decisió que canviarà tota la història:

-Vull que em cedeixi la seva filla i la mainadera -va dir a l’artista.

(...)

Passarà les nits a casa seva, si vol, però serà a casa meva del matí al vespre, i jo la instruiré i la cuidaré al meu aire. (...) Va cedir i la senyora Laura va estar-hi molt conforme.

(...)

La Diana es va instal·lar en una habitació preciosa preparada per a ella, amb la Geoffrette al costat.

(...)

La Diana es va tornar molt feliç, molt aplicada i de molt bona salut.

Arribats a aquest punt, no està de més recordar que estem parlant d'un autèntic conte de fades: fantàstic, misteriós, inexplicable, amb una madrastra més que dolenta, indiferent. I màgia.... molta màgia.

I parla el doctor:

El teu pare té una molt bona miniatura de la teva mare, que s’hi assembla molt. (...) No l’ensenya a ningú i pretén que no és ella per res del món. Jo dic que és ella de totes totes i puc demanar-li per ensenyar-te-la.

I davant l'evident pèrdua de clients que el comença a sumir en un estat econòmic difícil de remuntar, reflexiona el pare:

Encara soc fort i jove, em cotitzaré una mica més, els clients ho hauran d’acceptar.

(...)

De cop, va sentir com un alè calent als cabells i una veu feble com la brisa del matí li va murmurar a cau d’orella:

-Soc aquí, m’has trobat.

(...)

Quan un encara és jove, més val creure en divinitats amigues que creure massa en si mateix.

Ja intuireu que han passat els anys, que la Diana és ara una jove bella i encantadora que s'esforça en ajudar el pare, mentre enyora la mare:

La Diana va continuar treballant amb modèstia i tenacitat.

(...)

La Diana, veient el seu pare desanimat, trist i sol, havia tornat a fixar casa seva com a domicili, i es repartia el temps entre ell i el doctor.

(...)

Però va arribar un dia en què els creditors, cansats d’esperar, van embargar les cases, els horts, la petita granja, les peces d’art i el mobiliari.

I el bon doctor, de manera anònima és sempre al darrere de les bones intencions de la Diana:

L’endemà, la casa de ciutat i la casa fora vila dutes a subhasta van ser-hi licitades i adjudicades al doctor Féron.

(...)

Al cap d’un any, en Flochardet i la seva filla, després de viure molt modestament però sense cap privació important, van poder pagar el lloguer al doctor.

I entre penes i treballs, tot va seguint endavant, i ara sí, arribem al moment culminant de la màgia: El retorn al Castell de Cimtort i el retrobament amb l'estàtua:

A la Diana li va venir un gran desig de tornar a veure Cimtort, i va prometre fer tot el que pogués per anar-hi al mes següent.

(...)

La Diana s’alegrava i se sorprenia alhora de veure que aquella solitud i aquell desordre que abans l’havien meravellada, no s’havien aburgesat gens, no s’havien alterat.

(...)

La Diana va voler retrobar sola el camí fins el pavelló, a través del caos de les ruïnes de l’interior, i el va retrobar sense vacil·lar.

I, com no podia ser d'altra manera quan la màgia intervé....:

I un bon dia , va provar de pintar un retrat.

(...)

La Diana,, amb vint-i-cinc anys, es va casar amb el nebot del doctor. (...) Es va trobar rica i va poder fer molt de bé. 

Cal afegir allò de: 

"Vet aquí un gat, vet aquí un gos. I aquest conte ja s'ha fos"

O potser:

        "Vet aquí un gos, vet aquí un gat. I aquest conte, s'ha acabat" 

I és que ja sabeu: 

"La qüestió és saber si hi ha fades o no"

 El castell de Cimtort

George Sand

Traducció de Georgina Solà Sellés

168 pàgines