Cavalls salvatges

Era el 2017 que la revista Núvol publicava aquest reportatge referit al llibre. Deixo l'enllaç, però no me'n puc resistir a copiar aquest primer paràgraf: 

"Cavalls salvatges" és una ficció terapèutica que va servir a Cussà 

per esporgar el sentiment de culpa pel consum d’heroïna

I ja m'endinso en el comentari que, ja em disculpareu, precedeixo amb un preàmbul del què m'ha suscitat la lectura:

No ha estat un relat que m'hagi agradat especialment, tot i que m’ha servit per fer introspecció d'una etapa de la meva vida en què vaig passar molt d'esquitllentes per aquesta època de les drogues i la irrupció de la SIDA.

Altrament també és de destacar que aquesta mena de vida precisava d’una situació econòmica força elevada perquè el consum que es comenta al llibre no estava a l’abast de qualsevol, el que em fa pensar en una part important d’hipocresia en alguns dels personatges que s'esmenten en el relat.

De la música poc en puc comentar, perquè aquest sí que és un aspecte que lamento haver-me perdut i no per manca d'interès i curiositat, sinó, molt sovint per manca de recursos econòmics.

Però deixem parlar l'autor:

No soc una persona violenta, ho prometo, però si hi ha quelcom que m’encén és veure un home fet i dret (el Pep ja en tenia quaranta repicats i alçava nou pams) maltractant físicament una dona.

(...)

Però que la mort i el negoci hagin enterrat uns quants profetes i les seves músiques no vol pas dir que hagi mort la Utopia. Perquè la Utopia és viva, ben viva encara, i perquè volem mantenir-la viva.

(...)

Hi havia nits que ens tancàvem dins el bar, amb o sense el Josep Maria, perquè ja hi havia prou confiança.

Potser semblarà un recull un tant desordenat, però el relat tampoc no ajuda gaire a mantenir la coherència. I aquí encara ens trobem amb un grup de joves que senzilla i aparentment gaudeixen amb la seva companyia i amb l'entorn:

Érem a finals de març, però tres dies enrere havia caigut un pam de neu i aquesta nit tornaria a glaçar.

(...)

El Lluis, l’expert entre mestres, solia classificar els rescats d’alta muntanya en tres tipus: els bàsicament dolents (...) els intrínsecament tràgics (...) i els absolutament infernals.

El relat avança i mica en mica anem albirant els inicis de tot plegat:

Cinc anys i mig després, l’agost de 81, una amigamant d’aquells temps, la Nati, em va parlar d’anar a Orange, aquí dalt d’Occitània, a veure un macroconcert de rock.

(...)

Encara ara crec que als inicis de l’addicció, tant com a la droga en si, ens vam enganxar a l’estil de vida que la droga comportava.

(...)

Soc sense més metàfores, la contradicció entro voler viure lliure, i comprar i vendre i prendre heroïna cada dia.

Faig un salt en el relat, per retrobar-me amb el mateix jove que ens comenta:

T’ho creguis o no, fa més de deu anys que no en prenc, com no sigui mitja ratlla per celebrar el Cap d’Any.

Per afegir uns records que tracta (o no) de deixar enrere:

Vaig néixer i créixer a la Bonanova i vaig estudiar al Liceu Francès. El meu trist progenitor fou un cònsol migratori del règim franquista i jo vaig aprendre geografia a mesura que li oblidava la cara.

(...)

Ja abans de sopar, a més de riure i viure, vam fer gairebé de tot:

Admirar la joguina nova: un ordinador portàtil normal d’un preu normal.

Obrir una i una altra ampolla de cava.

Fer incomptables porros més de la maria que tenia l’Alexa i de l’haixix que l’Enric portava.

Riure i xerrar i observar el curs de la nevada i esnifar una línia per cap.

Després ens asseurem a taula amb llum d’espelmes i gaudirem de l’àpat i de la conversa. 

Una de les parts que personalment he trobat més interessants són les descripcions de situacions, realitats i influències des del punt de vista d'un consumidor que considero gairebé compulsiu. 

En el ben entès que, en certs estadis, la majoria sembla que pateixen els mateixos impulsos, o inclinacions:

Les drogues tenen entre sí una mena d’escala oficiosa que potser no respon a cap base científica però funciona en el terreny pràctic:

Al primer graó hi ha el tabac, el t, el cafè, l’haixix

Al segon l’alcohol, la marihuana, i un ampli ventall farmacològic.

Al tercer, un munt de barbitúrics i d’amfetamines, per altra banda completament legals, i els psicòtrops naturals, i l’elassadé, els radicals de disseny, la coca, l’opi, el peiot, etcètera.

l quart, totes les substàncies ja cristal·litzades en laboratori com la mescalina, la cocaïna, la morfina, l’heroïna i etcètera.

Les "Festes assenyalades" sembla que condueixen a inclinacions nefastes en determinats estadis:

Després del monstruós avorriment de Nadal i Sant Esteve i tal, la festa de Cap d’Any va ser un èxit memorable.

(...)

Aquell Cap d’Any, al capdavall, va ser la meva última nit divertida, la meva última nit d’autèntica disbauxa i, definitivament, la meva última nit en majúscules.

(...)

Aquell dia en concret, si no ho recordo malament, havia començat al migdia anterior. 

I decididament faig un salt i arribo al que serà el final. De tot:

Quan acabi aquesta carta em ficaré dins d’un bany d’aigua quasibullent, 

dins la teva preciosa banyera ovalada, 

i em fotré l’últim pico per narcotitzar-me encara un pèl més, 

i després, amb la ganiveta de tallar pa, un cop de canell a cada canell

 i a ben dormir (i qui sap si somiar, per exemple, 

que em reencarno en un cavall salvatge).

 I si més no, a ben dormir i a ben podrir-me, 

sense presses, dins la meva necròmide de quars de blau transparent.

 

 

 

 

Cavalls salvatges

Jordi Cussà Balaguer

Epíleg de Jordi Puig Ferrer

361 pàgines