El subhastador

Abans d'entrar-hi en el gruix de la publicació, una curiositat:

" Aquesta joia secreta de la literatura nord-americana, publicada originalment l’any 1975, va ser la primera i única obra de Joan Samson, que moriria prematurament abans de veure-la publicada."

Grafit a Sabadell

D'entrada res no farà pensar en què acabarà convertint-se tot plegat. De fet, només els manipuladors ho saben i ho tenen tot molt programat. I segueix passant, i d'alguna manera tots en som víctimes i còmplices perquè no reaccionem. 

El dia es desvetlla plàcid, com molts d'altres, en un llogaret senzill, amb gent senzilla:

A dins, la casa feia una flaire dèbil i acre de llenya cremada.

(...)

Els dies que ningú baixava al poble, en John caminava mig quilòmetre fins a la bústia, con havia fet tota la vida.

(...)

-En Bob no és el pitjor polli que podríem tenir. -va admetre en John-. Sempre que el crides, ve com un llamp.

(...)

Un dissabte al matí es van rendir a la curiositat. En John, la Mim i la Hildie van agafar una barra de sabó i van baixar a l’estany a rentar-se.

Però, alguna cosa està canviant, algú ha engegat una maquinària destructiva que acabarà, si no s'hi troba remei, amb la placidesa de la rutina:

Dret al porxo de l’antiga casa dels Fawkes hi havia el subhastador.

(...)

Asseguda als seus peus, una jove Golden retriever remenava la cua, amistosa, i esperava que ell comencés a caminar cap a la gentada per anar-li al darrere.

Alerta, comença la conxorxa:

-Una subhasta ianqui en tota regla -deia en Perly, balancejant el cos en un vaivé estranyament quiet. 

(...)

Mentre la Mim i la Hildie feien entrar el subhastador com si fos un alt dignatari, en John i en Gore van anar cap al graner a buscar les dues caixes d’eines.

(...)

Bona part dels trastos que hi havia a les golfes s’estaven fent malbé amb la calor, la pols i el temps. 

(...)

Es mouen molts diners, amb tot això, però la veritat és que jo no he vist ni un duro. 

(...)

Finalment va arribar la setmana en què ja no els quedava res que no fos essencial.

Però res no atura els subhastadors. O potser fora millor anomenar-los delinqúents:

L’únic que volem són les teves armes.

(...)

-Ens emportarem les vaques -va dir en Perly. (...) Sense fer soroll i sense cap pressa, en Perly va lliscar entre en John i la porta.

(...)

I finalment es van acabar d’emportar el ramat sencer de vaques, sempre de dues en dues.

Hi ha veïns (afortunats?) que abandonen la placidesa del poble. Ja no els queda res no per vendre, sinó per viure:

-Està marxant un munt de gent aquests dies -va explicar la Fanny-.

(...)

En John va abraçar la Mim. La casa repicava i cruixia i batia com si fos plena de passos secrets. El vent de novembre bufava sobre l’estany i sobre el prat i sobre l’arbreda d’alts pins blancs.

I mentre els camperols, tristament abandonen el poble, n'arriben nous possibles compradors. En desconeixen tot el dolor que hi ha al darrere d'aquells terrenys abandonats? De la mateixa manera que els turistes desconeixen el dolor dels llogaters dels humils habitatges del Raval de Barcelona?:

Tres cotxes i tres furgonetes familiars van arribar al Passeig alhora.

(...)

-En principi no se sap qui és el pare, però segons fonts prou fiables, podria tractar-se del fill d’un metge. (...) Si l’adopteu, els donareu a tots una segona oportunitat.

(...)

Aquesta és una manera poc problemàtica de tornar a casa amb un nadó acabat de néixer. Sense burocràcia.

(...)

La qüestió és que aquest subhastador s’està empassant la gent del poble...

I les reaccions? Perquè algun dels pobladors sent que li bull la sang i reaccionen:

Tres minuts. No té cap dret a impedir-m’ho després del que li acabo d’explicar.

(...)

Poc o molt, ell creia en la policia, malgrat l’advertiment d’en Cogswell sobre la policia estatal. 

(...)

Fins i tot enmig del bardissar, i amb el pes del bidó afegit al pes dels seus plans, es va sentir lliure per primera vegada en molts mesos.

(...)

Cada vegada que a algú li agafaven ganes de queixar-se, s’assabentava d’una nova desgràcia.

(...)

En Perly s’havia quedat congelat dalt de la tarima, observant com creixia la convulsió davant seu. (...) Sigui el que sigui que he fet, vosaltres m’ho heu permès.

I és que la paciència acaba atenint un límit, i esclata, i esquitxa, i ja ningú no ho pot aturar...:

Molts dels presents s’havien tirat a terra en sentir el primer tret. I ara es posaven drets i allargaven la mà per tocar la resta de membres de les seves famílies. (...) Les portes dobles de la part del darrere eren obertes de bat a bat i l’aire fresc es colava a la sala.

(...)

No es va sentir cap soroll quan, sense avís previ, es van apagar els llums. La casa es va impregnar d’una quietud astorada, com si amb la llum també hagués marxat la vida.

(...)

Onades de fum envoltaven les golfes. De tant en tant una bola de foc lliscava pel sostre en pendent i desapareixia. 

Grafit a Sabadell

La neu que s’havia fet esperar durant dies ara començava a caure.

(...)

En algun lloc, qui ho sap, potser també queien sobre el subhastador.

 

 

El subhastador

Joan Samson

Traducció de Joana Castells

346 pàgines