 |
| El Montseny... Novembre del 2023 |
Una lectura diferent i molt, molt encantadora. A veure si me'n surto per contar-la i us decidiu a llegir-la.
Només començar, aquest senyor Moll i la seva circumstància com a home pla, ja t'atrapen. Veieu:
El senyor Moll va sortir del llibre a dos quarts i
mig de sis. (...) A en Marcel·lí Moll li agradava fer càlculs.
(...)
Va ser aleshores que va sentir com obrien el pany,
un parell de passes i el soroll metàl·lic de les claus contra un cendrer. (...)
Es van mirar, de fit a fit, una bona estona. L’home portava un llibre a la mà.
La idea d'arribar a casa i en obrir la porta trobar-me un personatge fugit d'un llibre, campant per allà, ja em sembla demencial, insòlita i, molt interessant.
Ell és en Marcel·lí Moll:
El nouvingut observava detingudament, de dal a
baix, el desconegut que havia sorprès al menjador del seu pis.
(...)
No era un lladre; si més no, no pas un lladre
habitual.
(...)
En Marcel·lí Moll havia aixecat un dit, com si
hagués tingut una idea genial.
Us presento al confús propietari, lector apassionat, però molt desendreçat amb les feines domèstiques:
-El meu nom és Bonaventura, Bonaventura Batet.
(...)
En Bonaventura es va adonar aleshores que la pica
era buida i que el recipient de bullir la llet havia desaparegut dels fogons.
De fet, ell coneix en Marcel·lí., és el protagonista del llibre que acaba de llegir, però què hi fa fora de llibre i amb aire desorientat voltant per casa?:
Si era honest, havia de reconèixer que no
recordava com se l’havia imaginat.
(...)
-Si no li fa res, avui es pot quedar aquí. Demà ja
buscarem un altre lloc.
(...)
-Sóc pla -repetia en Marcel·lí Moll-, pla com un full
de paper.
I ves per on, els dos homes sembla que es complementen i decideixen compartir algunes vivències, mentre van acabant amb les cerveses de la nevera:
Havent dinat, els dos homes s’havien quedat en
silenci molta estona. (...) Enraonaven a batzegades.
(...)
Allò era tot, el senyor Moll era un home reservat
que havia fet un viatge trans..., trans alguna cosa.
(...)
Feia vint anys que en Bonaventura Batet treballava
com a cobrador en un peatge de l’autopista. (...) Dormia de dia, quan la gent
havia de representar el paper dels convencionalismes. La màscara de les
relacions personal sempre l’havia ofegat. Li faltava aire cada cop que havia de
trobar-se amb algú, fer un tràmit a l’ajuntament o acudir a un esdeveniment amb
altres éssers de la seva mateixa espècie.
(...)
Eren dotze les ampolles de cervesa buides i ben arrenglerades que ocupaven bona part de la taula.
I la història es recargola fins a límits pràcticament insospitats, sempre cercant el per què de la sobtada aparició de'n Marcel·lí i la seva manca de volum:
En Marcel·lí no havia llegit tots els volums que
havia extret del seu lloc de repòs. (...) Perquè al senyor Moll no li
interessaven les històries, sinó els personatges.
(...)
Tots tenien volum. Tots tenien gruix. Tots menys
ell.
Per què?
(...)
Set-cents vint personatges, cent trenta dels quals
protagonistes. Homes i dones a parts iguals. (...) I cap, absolutament cap,
havia estat descrit com una figura plana.
I mentre la història segueix descabdellant-se, em permeto un salt, per avançar cap al final:
El senyor Moll sabia moltes coses, però el que no
sabia era el motiu pel qual les sabia.
(...)
Tots, absolutament tots els personatges que havia
descobert, tenien dues característiques que a ell li mancaven. En cap cas no
constava que fossin figures planes. En cap cas, tampoc, no hi havia buits en
les seves vides.
(...)
La seva vida tenia un abans i un després. Abans de
sortir del llibre i després d’haver-ne sortit.
Una idea que sembla brillant se li acut a Bonaventura. Aniria a cercar l'autor del llibre del que havia sortit en Marcel·lí. De ben segur ell podria resoldre el problema.
I és així que coneixem a l'escriptor Armengol:
L’escriptor Armengol era al·lèrgic als fruits
secs.
(...)
Un llibre és una porta d’entrada. (...) Unes et
menen directament a la història, al món que ha creat l’autor. Però les altres
portes, les que només saben obrir els entesos, són les més importants. Són les
portes que et condueixen a les sales nobles, a les estances reservades de la
llar, al creador de tota aquella meravella i, mitjançant la seva ment, a la
biografia.
(...)
-Recordo clarament quan vaig escriure l’escena del
pis del senyor Moll. Era de nit i havia anat a sopar amb uns antics companys de
facultat.
I bé, fins aquí, perquè m'estimo més que si teniu curiositat per resoldre el problema us feu amb el el llibre que de ben segur no us decebrà.
Però abans, la conversa de la Mercè, una diligent i entesa bibliotecària amb l'autor, que o bé resulta esclaridora o que contribueix a confondre'ns més.
Cadascú:
-Quan llegim un llibre, estem pensant constantment
que són personatges?
-Quan anem per la vida, ens assegurem a cada
moment que no ho som? -va entendre, finalment, l’escriptor Armengol.
(...)
-Arriba un dia que ja no hi són. Ningú no sap on
van. Ningú no sap si es fonen i desapareixen com la neu a la primavera.
(...)
Ells no són d’aquest món. (...) Va pensar que cada
persona que era testimoni d’un salt ho devia interpretar a la seva manera.
(...)
Jo, a vegades penso que es fonen com els ninots de
neu. (...) “El gran amor del senyor Moll” ja no és a la prestatgeria, no l’he
vist per enlloc. (...) Potser se l’enduen per fer-lo servir de mapa, o com si
fos el passaport per poder tornar al seu món.
 |
| Hernani. Museu Chillida Octubre 2023 |
Una figura plana travessa la porta blanca i penetra dins del món dels homes immòbils.
(...)
Ho saben tot l’un de l’altre, tant com d’ells mateixos.
Potser són els únics éssers del planeta que no tenen dubtes.
L’home pla
Carles Zafon
Once243 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada