Una petita introducció recollida del pròleg que ens ajudarà a situar el tema.
Val a dir que d'en Bernat de Quintana, el que podríem considerar "protagonista" de l'estudi, no n'havia sentit a parlar mai.
Pel que es recull, va ser nomenat per la Generalitat responsable d'investigar els crims i possibles excessos que es van produir a Catalunya els primers mesos de confusió de la guerra del 1936.
I també, seguint endavant, veurem com les investigacions no sempre van resultar el que s'esperaven fins el punt de ser qüestionades.
Dit això, em permeto obviar la descripció de la seva llarga i complexa trajectòria professional per centrar-me en el tema de l'enunciat del llibre, començant el recull a partir del que va suposar la Guerra Civil i la seva implicació amb la Justícia de la República:
La rebel·lió militar que
protagonitzà bona part de l’exèrcit espanyol (...) entre els dies 17 i 19 de
juliol de 1936 havia començat a preparar-se poc després de la victòria
electoral del Front d’Esquerres a Catalunya i del Front Popular a Espanya al
febrer del 1936. (...) Amb el fracàs del cop, el país es fragmentà en dues
zones clarament diferenciades.
(...)
Un cop es consolidà el
conflicte bèl·lic, Bertran de Quintana es traslladà a Girona, on inicià la seva
carrera com a jutge.
 |
| La serenor dels antics cementiris Octubre 2024 Per la Serra de Boumort |
I avancem:
L’abril de 1937 la vida de
Bertran de Quintana canvià totalment.
(...)
La voluntat de control real de
l’ordre públic per part del PSUC s’havia anar gestant des de la recomposició
del Govern.
(...)
Va ser precisament arran
d’aquesta ordre que Josep Maria Bertran de Quintana inicià l’obertura del
sumari sobre els anomenats cementiris clandestins per tot el territori català.
A partir de denúncies de familiars de desapareguts o bé pel coneixement que ja
es tenia que en llocs concrets s’havien
dut a terme enterraments.
(...)
Un cop era acceptada la
denúncia, el mateix Bertran de Quintana es desplaçava al lloc dels fets per
indagar personalment.
(...)
Un cop formalitzats els processaments,
es duien a terme les detencions i el trasllat a les presons dels inculpats, els
quals immediatament passaven a disposició judicial.. (...) Era el moment en què
es procedia a realitzar un acarament entre els suposats autors dels fets i els
familiars de les víctimes.
Fins aquí, tot sembla indicar que la investigació preliminar es va efectuar de manera impecable.
Però, els dirigents dels partits afectats, van respondre de manera un tant indignada i col·locant-se a la defensiva:
Fins a la tardor del 1937, la
tasca de Bertran de Quintana havia estat tolerada i fins i tot havia tingut el
suport dels partits i organitzacions antifeixistes.
(...)
A partir d’aquest moment, tot
i la defensa realitzada per Andreu Abelló, les pressions sobre Bertran de
Quintana perquè deixés d’investigar els cementiris clandestins, i, per tant, de
detenir presumptes culpables, vingueren de diversos partits polítics, sindicats
i també dels mateixos processats i els seus familiars.
Cal fer incidència un cop més, en la claredat i implicació personal del jutge Bertrand de Quintana i en la incomoditat dels assenyalats:
Enfrontats per aquests casos,
els republicans i els comunistes s’adonaren que si en condemnaven els autors
dels assassinats de l’estiu del 1936 hi perdrien tots. (...) Hi va haver
diversos jutges de carrera que no veieren amb bons ulls la tasca que realitzava
Bertran de Quintana.
(...)
No tan sols es va intentar
desautoritzar la feina que estava realitzant el jutge Bertran de Quintana des
de la cinquena columna, sinó que, de manera paral·lela, la premsa publicada des
de la zona rebel també va cercar desacreditar-la.
I mentre tot això s'anava desenvolupant, els Tribunals Populars i la mateixa Generalitat se sentien assenyalats i interpel·lats per totes les bandes:
Els tribunals populars foren
molt benèvols amb els processats i en més d’un 94% dels casos els imputats
foren considerats no culpables i alliberats.
(...)
La Generalitat de Catalunya,
que havia impulsat l’aclariment dels fets, es va veure desbordada per les
circumstàncies.
(...)
En total, i gràcies a tota la
documentació que recolliren les autoritats franquistes, s’elaborà una llista
amb 215 persones que havien estat processades pels sumaris dels Cementiris
Clandestins.
I tal com he fet al principi del relat, també seleccionaré els esdeveniments posteriors que queden recollits de manera meticulosa al llibre:
A partir del mes de novembre
del 1939 Josep Maria Bertran de Quintana aconseguí feina com a professor
particular d’espanyol per a uns nens de la família d’Heriette Poulet.
(...)
Les seves males relacions amb
els comunistes, nascudes per la deriva que havien pres les seves investigacions
en el Sumari sobre els Cementiris Clandestins, foren les causes perquè li fos
negat el subsidi que sol·licitar a aquest organisme.
Les dures i injustes vicissituds es multipliquen, fins a arribar al 23 de febrer de 1943:
Quan semblava que s’estava
recuperant de la tuberculosi, el 23 de febrer de 1943 fou atropellat per un vehicle
al carrer.
(...)
No ha estat possible esbrinar
en quin moment es va recuperar Bertran de Quintana dels seus problemes de salut
ni a què es va dedicar a partir d’aleshores a Mèxic.
(...)
La mort el trobà a Mèxic un 5 de febrer del 1960.
I aquí tanco aquest resum. En el llibre hi trobareu més, molt més i molt interessant. Us el recomano fervorosament:
No hem trobat correspondència
de Bertran de Quintana. No hem pogut accedir a cap arxiu provat o familiar, ben
ordenat o amb papers rebregats. Res. Això ens ha impedit, i ens dol, no poder
conèixer més profundament l’home.
I si cliqueu en aquest enllaç us dirigirà a un interessant programa
on es comenta a bastament tot el tema que ens ha ocupat.
El jutge dels
cementiris clandestins
Josep M. Bertan de
Quintana, 1884-1960
Oriol Dueñas/Queralt
Solé
211 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada