Una prèvia, molt necessària, al meu entendre:
El llibre que teniu a les mans
neix no només per demostrar que la democràcia no serveix i que fins i tot es
perjudicial per a la convivència sinó també per provar que la seva alternativa
més experimentada -el feixisme- és un sistema de gestió de l’Estat molt millor,
menys costós, més ràpid i més eficient.
(...)
(El feixisme)
És com un herpes -els organismes primaris sempre són
aquells dels quals s’aprèn més-, que pot resistir durant dècades al rovell de
l’ou de la democràcia fent creure que ha desaparegut, per manifestar-se amb més
virulència que mai al primer debilitament previsible del seu sistema
immunitari.
Només començar ja se'm van encendre totes les alarmes. I és que molts dels esdeveniments d'avui mateix, estan en aquesta línia de la que ens adverteix l'autora, l'any 2019:
Manipulant els instruments
democràtics en pot convertir en feixista un país sencer, sense ni tan sols
pronunciar mai la paraula “feixisme”, que sempre podria despertar una mica
d’hostilitat fins i tot en una democràcia anèmica, sinó actuant de tal manera
que el llenguatge feixista sigui acceptat socialment en tots els discursos, que
sigui bo per a tots els temes.
Ja a partir d'aquest punt, entrem de ple al que podria ser un manual d'autoajuda per tots aquells que vulguin encetar una carrera ascendent en el feixisme.
Entre bromes i/o mitges veritats, anirem entrant en un univers no per més conegut menys esgarrifós.
Bé, ara l'anomenen "Extrema dreta" Veieu:
Alguns paràmetres que poden servir (si és que cal) a identificar els trets feixistes.
Líder o cap/cabdill?
Un líder que pot ser posat en
discussió no té cap poder real. En canvi, un cap de debò no negocia. Ordena el
camí, la direcció, i és el primer que l’agafa.
(...)
La diferència entre el
demòcrata sense substància i el cap rau aquí: el cap no discuteix.
(...)
El segon avantatge de tenir un
cabdill és la rapidesa a l’hora d’actuar.
(...)
Una vegada educat el poble a
reconèixer-se en un cabdill, el segon pas és mantenir el consens a través d’una
comunicació eficaç i tan banal com sigui possible. Banal, sí, hi heu entès bé.
La simplificació que ho pot fer tot més assequible, sense necessitat de pensar massa?:
Tots els instruments, si es
fan servir de manera feixista, esdevenen útils al feixisme. (...) A diferència de
que passa en democràcia, en el feixisme la finalitat de la comunicació no és
fer que t’entenguin, sinó que et confirmin, de manera que tenim molta sort de
ser feixistes en l’era d’internet.
Evidentment s'utilitza el tòpic (no per més tòpic menys efectiu) dels "enemics":
No ens podem convertir en
feixistes sense un enemic. (...) En democràcia ningú nega a l’adversari la
possibilitat de dir el que pensa, organitzar-ho i presentar-ho en forma de
programa per demanar el consens.
(...)
Mentre el feixisme no s’imposi
definitivament sempre quedarà algú disposat a afirmar que els que venen de fora
són més víctimes que els que viuen aquí, però contra aquesta retòrica no s’han
d’estalviar atacs directes i deslegitimadors.
Recordeu aquella campanya de "primer els nostres"? Doncs, llegiu:
Així doncs, quan exercim la
solidaritat amb els més necessitats és important reafirmar que no ho fem pels
més necessitats, sinó pels “nostres” necessitats, i que primer són els nostres.
Creieu que els importa poc o gens escoltar les nostres opinions? I ja ni considero l'opció que les tinguin en compte:
No tots els populismes són
feixismes, però tot feixisme és abans que res una forma de populisme.
(...)
El populisme és el contrari de
la popularitat, perquè manté sempre la distància adequada entre les necessitats
de la massa de ciutadans i la força de qui les pot satisfer.
(...)
El veritable populista s’ocupa
de tothom en la justa mesura: als pobres els ofereix una mica de peix gratis de
tant en tant, a la classe mitjana la nevera on guardar el que li sobra, i a l’alta
burgesia l’estany on tots podran pagar per pescar.
 |
El fotògraf Jordi Borràs s'ha encarregat de la restauració i postproducció |
A mode de conclusió:
No tot és feixisme, però el feixisme té la fantàstica capacitat, si no hi estem a sobre constantment, de contaminar-ho tot.
No tot és feixisme, però el feixisme té la fantàstica capacitat, si no hi estem a sobre constantment, de contaminar-ho tot.
Instruccions per
fer-se feixista
Michela Murgia
Traducció de Mercè
Ubach
117 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada