diumenge, 24 de juliol de 2016

El cinquè en joc


No es pot desenvolupar la trama sense un altre home, que generalment és un baríton, i que en la professió [òpera] es coneix com el cinquè en joc, perquè és l’element estrany, el personatge aquí no en correspon un altre del sexe oposat. Però per força hi ha d’haver un cinquè en joc, perquè és aquest qui coneix el secret del naixement de l’heroi, apareix per ajudar l’heroïna quan ens pensem que està perduda, manté la reclusa a la seva cel·la o fins i tot pot provocar la mort d’algú, si això forma part de l’argument. (...) Potser no és un paper espectacular, però t’asseguro que és una bona feina.

Així ens aclareix, en Robertson Davies, l'autor, el per què del títol, i en efecte, la vida del protagonista resulta tenir aquesta particularitat en el desenvolupament de la història.

Un incident un tant fortuït, fruit d'un incontrolat atac de ràbia portarà conseqüències funestes en la vida de unes persones innocents. El nostre heroi, el cinquè en joc en aquesta història, quedarà profundament marcat per un fet del que ell és un inesperat i indesitjat protagonista.

Una en aparent innocent bola de neu llençada amb mala fe, errant el blanc i anant a topar en el cos de l'esposa del Reverend Dempster embarassada, resulta el desencadenant de tota una sèrie de desgràcies, la primera de les quals va ser un dissortat naixement prematur:

Així va ser com en Paul Dempster, la reputació del qual, indubtablement, li és familiar, encara que no el conegui amb aquest nom, va néixer prematurament el matí del 28 de desembre del 1908.
(...)
L’esperança de vida dels nadons prematurs era molt més baixa l’any 1908 que no pas ara.

A raó d'aquest naixement la vida del matrimoni sofreix un daltabaix. El pare no sap estar a l'alçada de les circumstàncies, mentre que la mare entra en un estat quasi demencial amb conductes estrafolàries que són comentades i criticades tot i que amb una certa hipòcrita commiseració, pels veïns:

Al cap d’un any de néixer en Paul, l’Amasa Dempster era conegut com “el pobre reverend Dempster”, un home castigat amb una dona beneita i un fill delicat, fins al punt que la gent se sorprenia que pogués tirar endavant. (...) Més o menys al cap d’un any, les dones del nostre poble es van cansar de sentir llàstima pel pastor baptista i la seva dona, i van començar a pensar que tan beneit era ella com ella.

El nostre protagonista se sent responsable de la desgràcia familiar ja que la bola de neu li anava adreçada i la va esquivar, i a partir del moment del naixement freqüenta la casa i es fa càrrec del petit fins el punt d'anar-lo instruint a fer jocs de màgia en els que insospitadament el nen es mostra més que receptiu, especialment dotat.

La historia segueix al llarg de la vida dels Dempster, o per ser més exacte, de la mare i el fill, i és gairebé al final que acabem descobrint el secret de com es van succeir en realitat els fets i que m'estimo més no desvetllar.

Així que vaig començar a mantenir la senyora Dempster de la meva butxaca, cosa que vaig continuar fent fins a la seva defunció, l’any 1959

Un relat interessant, unes memòries de la vida d'unes persones un tant excepcionals, tot i que el protagonista es mostra humil:

No vull fer-me passar per un heroi en aquestes memòries





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada