Un argument prometedor el d'Enrique Vila-Matas que a mesura que m'he anat endinsant en la història ha perdut força l'interès.
Sánchez,
escriptor de certa nomenada, renega d’un dels seus llibres “Walter y su
circunstancia” y Mac, que pretén arribar a ser escriptor mentre escriu el seu
diari, decideix reescriure'l, però en realitat tot el que fa és narrar-nos el llibre de contes original, i es limita a
especular al respecte mentre només divaga, i
divaga molt:
En esto de proponerse una novela es recomendable ir paso a paso, moverse con afilada cautela. Con decir que yo voy a obrar con mucha precaución, y eso que sólo aspiro a reescribir la de Sánchez…
(...)
Los libros de relatos -que tan parecidos pueden ser a un diario personal, construido también a base de días semejantes a capítulos, y de capítulos a su vez semejantes a fragmentos.
(...)
Me fascina el género de los libros “póstumos”, últimamente tan en boga, y estoy pensando en falsificar uno que pudiera parecer “póstumo e inacabado” cuando en realidad estaría por completo terminado.
A més, sembla que
vol demostrar que té una gran cultura literària, cosa que no poso en dubte,
però com a lectora, entenc que no és necessari fer-ne constants al·lusions gairebé amb calçador.
La sensació que m'ha deixat és que té un nodrit arxivador amb referències de diferents autors i obres i que,
de tant en tant, en tria un i el situa dins la narració, massa cops sense venir a tomb.
D'en Mac, el protagonista, sabem que ha deixat la seva productiva feina i que ara depen dels ingressos de la seva esposa, i que es passa els dies passejant pel seu barri, observant els seus veïns i fent anotacions en el seu diari:
Hace tan sólo unas pocas semanas, era el propietario de un sólido tinglado inmobiliario.
(...)
Los vecinos siempre inspiran miedo, aunque tengan explicaciones para todo.
I acabo fent meva la tesi de l'autor, tot i que en el meu cas, referint-me al seu llibre. Espero que em disculpeu la petita maldat:
A veces, un comienzo extraordinario perjudica al resto de un relato, porque siempre acaba ocurriendo que éste no puede estar todo el rato a la misma altura.
No havia llegit res de Vila-Matas i, francament no crec que ho torni a fer.
(...)
Los vecinos siempre inspiran miedo, aunque tengan explicaciones para todo.
I acabo fent meva la tesi de l'autor, tot i que en el meu cas, referint-me al seu llibre. Espero que em disculpeu la petita maldat:
A veces, un comienzo extraordinario perjudica al resto de un relato, porque siempre acaba ocurriendo que éste no puede estar todo el rato a la misma altura.
No havia llegit res de Vila-Matas i, francament no crec que ho torni a fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada