Cap on anem?

Al 1958 en la seva obra "La condición Humana"  Hannah Arendt escrivia:

 "En nuestra necesidad de reemplazar cada vez más rápidamente las cosas que nos rodean, ya no podemos permitirnos usarlas, respetar y preservar su inherente carácter durable; debemos consumir, devorar, por decirlo así, nuestras casas, muebles y coches, como si fueren las "buenas cosas" de la naturaleza que se estropean inútilmente si no se llevan con la máxima rapidez al interminable ciclo del metabolismo del hombre con la naturaleza"

       Una reflexió feta fa molts anys i que manté tota la vigència avui dia. Els humans cada cop més estem preocupats per tenir i no sembla que malgrat la difícil situació que tantes persones viuen, estem disposats a rectificar i a considerar que les coses materials no són en absolut les que ens poden aportar la felicitat.

        De tots és conegut que estem patint una forta crisi i no només econòmica sinó també de valors, però no he escoltat o llegit cap declaració dels polítics que vagin en el sentit de replantejar-se el model econòmic o social, ans al contrari ens segueix repetint la lletania que cal que consumim més per tal d'agilitzar l'economia, mentre per altra banda van retallant els ingressos, a voltes minvats de les famílies, això suposant que disposen d'ingressos i al mateix temps van apareixent notícies de polítics corruptes, sobres carregats de diners, caceres d'elefants, comptes ocults a Suïssa i sospitoses amnisties fiscals.

        Jo em demano: Només podem superar la crisi pensant en consumir més i més? Això vol dir que tant bon punt s'albiri una recuperació tornarem al negoci del totxo que ja s'ha comprovat que ens ha portat a la desolació actual?   

       M'agradaria poder concloure aportant algun pensament positiu i optimista, però per moltes voltes que li doni, a mi no em sembla que anem cap a una solució mínimament esperançadora a tot plegat.