Què fem per ser feliços? (2)

Com ja queda dit en l'escrit anterior Bertrand Rusell planteja en el seu llibre "La conquista de la felicidad" (1930) diferents idees en torn a la felicitat i el per què podem sentir-nos o no feliços.

Ens irritem massa:

La fatiga y la tensión nerviosa como motivos de desgracia se fundan en la incapacidad de interesarse por lo que no tenga importancia pràctica en la vida.

(...)

A medida que el hombre se fatiga desaparece lo que le interesaba exteriormente y pierde el reposo que ello le proporcionaba y se cansa todavía más. (...) El tomar decisiones y el ejercicio de la voluntad son muy fatigosos, especialmente cuando se tiene prisa y no existe ala ayuda de lo subconsciente.

(...)

El enfado, la irritación y el enojo son emociones que a nada conducen. Los que se entregan a ellas pueden decir que son incapaces de dominarlas.

(...)

El que consiga libertarse de esta tiranía, notarà que la vida es mucho más agradable que lo era cuando estaba en constante irritación.

                        

Potser sí que la fatiga i l'estres de la vida actual ens pot dur a la irritació, però segurament això no és pas excusa, és fàcil que hagi persones que ens enneguiten, que potser s'apropen massa quan seiem en un banc, que se'ns passin al davant quan fem cua per pagar a qualsevol botiga, que s'amunteguin a les entrades del transport públic sense deixar passar a l'interior on hem vist que hi ha seients lliures, o fins i tot aquelles persones que es posen a mirar "distretament" per la finestra per no deixar seure una persona gran i fins i tot podem afegir un relativament nou fenomen, que és posar-se a parlar pel telèfon mòbil fent involuntaris partícips de les converses a tot un vagó del tren, un autobús sencer o els soferts clients d'un bar o un restaurant.

 Podem estar d'acord que aquestes són coses que ens poden molestar en algun moment, però d'això a irritar-nos!
Només que ens aturem una mica a pensar-hi resoldrem que no paga la pena passar-se la vida en constant irritació.

A tall de conclusió:

Se necesita una cierta resignación para afrontar la verdad acerca de nosotros mismos, y aunque ello sea doloroso al principio, nos protege, en definitiva –con la única protección posible-, contra los disgustos y las desilusiones a que está sujeto el que se enganya a sí mismo.

(...)

Hay cosas indispensables para la mayor parte de los hombres; pero son cosas sencillas: la casa, la comida, la salud, el amor, el éxito en su trabajo y el respeto de los suyos.  

És ben cert que quan ens posem a fer introspecció, a vegades descobrim quelcom de nosaltres mateixos que ens desagrada i que teníem ben amagat en el nostre subconscient o que, fins i tot desconeixíem, però també poden haver sorpreses i potser acabem estimant-nos una mica més malgrat ser-ne conscients dels nostres molts defectes i limitacions, o potser justament perquè ens fem conscients, que tampoc no està tant malament.
En definitiva, potser no fem prou per ser feliços i només cal que ens ho proposem. És clar que la felicitat segur que no és el mateix per tothom i n'hi ha que només es consideren feliços si tenen més del que sigui i d'altres trobem que la felicitat està en les petites coses que sovint no sabem apreciar fins que rebem algun sotrac que ens fa aturar-nos i tornar a començar.

Ara no recordo qui ho deia, però tant se val, em sembla un bon final: "Háganme el favor de ser felices"