dilluns, 18 de març de 2013

Horòscops, endevinadors i d'altres galindànies

Només cal agafar el comandament del televisor i anar cercant canals, la majoria d'aquells que no acostumem a mirar, i ens adonarem de la quantitat de programes de "bruixes" o "bruixots" que s'emeten. Amb una mica de temps i ganes, es pot romandre una estona; la diversió està assegurada, sempre, és clar que no ens ho prenguem massa seriosament.

El primer que em ve al cap és què hi cerca la gent que hi truca i també on està el benefici de les cadenes, i si bé no costa gaire saber que el negoci té que estar en les trucades telefòniques,  pel què fa a les respostes que he vist, que certament no són gaires, les he trobades vagues i fins i tot absurdes, però val a dir que em sorprèn que alguna de les persones que feien la consulta, també una mica vague, semblaven molt emocionades i me les puc imaginar prenent nota del què els auguraven o aconsellaven. Un dia, que havia gravat un programa que m'interessava i que feien massa tard, vaig ensopegar amb un d'aquests endevinadors, que amb posat pretensiós i molt tibat donava un número que en teoria havia de portar la sort a la persona que trucava. Em va cridar l'atenció l'afectació amb què parlava i es movia, com si de debò es cregués que tenia algun tipus de poder, per no parlar de la presentadora que semblava totalment fascinada i entregada als poders i la (suposada) seducció del bruixot. No van donar cap opció a una resposta i van acomiadar la consultant amb una fórmula estudiada, mentre la presentadora es desfeia en elogis respecte el poder i la saviesa de "l'oficiant". Tot plegat, patètic.

Vaig néixer en temps de post-guerra, en un barri humil de Barcelona i llavors era freqüent la visita a aquests tipus d'endevinadors i llançadors de cartes entenc que per una qüestió de desesperació: eren temps difícils i convulsos i tothom cercava l'esperança allà on podia. D'aquests temes es parlaven mig d'amagat perquè l'església no les veia amb bon ulls i en aquells moments tenia un cert perill enfrontar-se'ls. La mare també en parlava perquè ella havia perdut tota la família en la guerra i en tenia dubtes d'un germà que el van donar per desaparegut i volia anar a consultar-ho.Em sembla que no ho va fer pas, en part perquè l'economia familiar era força precària i d'altra perquè tenia un cert temor a ficar-se en "aquestes coses". El cert és que el germà mai no va aparèixer ni tampoc no es va poder esbrinar res ni llavors ni ara.

En la mateixa línia, però més econòmic trobem els horòscops. No hi ha diari ni revista que no l'inclogui i si en un mateix dia en consultem més d'un ens adonarem que a més de fer comentaris molt generals, sovint són contradictoris, però hi ha qui se'ls creu i pot arribar a condicionar alguna decisió o predisposar-se a qualsevol fotesa en funció del què li pronostiquen pel seu signe.

En resum, vull creure que hi ha persones serioses que poden desenvolupar algun tipus de percepció, però d'això a elaborar horòscops diaris o dedicar-se a "tirar les cartes" en qualsevol cantonada, penso que hi ha tot un mon i que és sorprenent que tanta gent es deixi entabanar.

2 comentaris:

  1. És molt curiós que tots els diaris tinguin la secció d'astrologia diària i ni un trist apartat d'astronomia quan és més interessant saber que hi han mil.lers d'exoplanetes recentment descoberts que no si mart està alineat amb el signe de bessons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però hi ha molta gent que confon els dos conceptes i li sembla que això de l'astrologia és quelcom especial i molt erudit.

      Elimina