dimarts, 4 de juny de 2013

Joan Margarit "No era lluny ni difícil"

En l'epíleg, l'autor ens deixa unes paraules que volen ser una reflexió respecte els poemes que hi figuren. Son moltes més les seves paraules, quasi poesia en prosa, però m'han cridat especialment l'atenció les que recullo a continuació.

De la mateixa manera tots els poemes mereixen ser llegits i paladejats, però n'he triat un, només un tast, que espero engresqui el suficient per endinsar-nos en la seva obra.


Aquests últims anys m’he adonat que, alhora que minva la capacitat d’aprenentatge, fa la seva aparició, com a contrapunt, una altra capacitat que acabarà per ser la més important: la d’utilitzar, per a l’exploració de nous territoris intel·lectuals i sentimentals, tot el que s’ha après durant la vida. D’aquesta manera també es pot assolir la lucidesa necessària per comprendre la por. Però aquesta nova capacitat també depèn de com hagi estat el desenvolupament personal fins aleshores. No hi ha manera d’evitar una certa irreversibilitat de la situació. Això és el que fa que aquesta etapa última pugui ser la més profunda, però també la més banal, de la vida d’una persona.
Joan Margarit. Estiu de 2010
                                                                                                                                                          
L’origen de la tragèdia

Déu, que és el més brutal de tots els mites,
no em salvaria ni de mi mateix,
perquè és un carreró sense sortida:
atribuint-li sentiments es perd
el misteri, la seva única força.
Me l’imagino com un cementiri
de cotxes, el de Déu. Restes, carcasses,
un escampall de peces metafísiques.
Els mites són aquesta claredat
rere la qual tanquem tot el que és fosc.
Vénen d’algun profund error de la memòria.
Viure, al cap i a la fi, és buscar consol.
Buscar-lo en el dolor de les paraules.
En la música grisa de la pluja.
En aquest tedi militar del vent.
En el cel sense oxigen del passat.
No era lluny ni difícil. No era més
que aquest poema èpic sense èpica.
Nietzsche s’equivocava:
som més forts quan els mites són més febles.


                                             Joan Margarit al llibre "No era lluny ni difícil" 2010



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada