dijous, 23 de maig de 2013

Records de les olors.

És ben sabut que el record de les olors és molt intens; tant que sovint en sentir-ne algun que potser per altres persones no és perceptible, ens poden venir imatges de fets o persones llunyanes.

He volgut fer un petit recull de diferents situacions que rememoro a través de les sensacions olfactives:.



  •  Un record vivíssim el de l’olor de l'escudella de Nadal feta al llarg de tot el matí. Aquest era un dia que la meva mare matinava força perquè el dinar pogués estar a punt a una hora prudencial que no podia ser massa tard i és que fer l'escudella requeria el seu temps quan només hi havia un foc de carbó i també per fer el pollastre rostit no es podia anar amb presses ja que eren pollastres grossos que els costava molt de quedar ben cuits.  Aquesta olor, que només era percebuda aquest dia perquè la resta de l’any no havia prou diners per semblant dispendi, es barreja amb una altra de molt desagradable; la del braser encès i desprenent un fum que en una ocasió va acabar per fer-me desplomar al terra amb el conseqüent ensurt de la família.


  • Com he dit, a casa meva es cuinava amb carbó i més endavant amb petroli, aquestes dues olors, enganxoses i desagradables em varen acompanyar tota la infantesa i una bona part de l’adolescència, per contra la casa de la veïna del davant sempre feia una olor indefinida a fuita de gas que em tenia tant meravellada com el gest d’introduir una estranya moneda per la ranura del comptador i que de forma inexplicable el foc s’atiés.


  • Olor a resclosit i pixum de gat de la sala d’espera del metge del "Seguro"amb aquelles butaques esfondrades i brutes on et perdies entre les molles fluixes que se’t clavaven sense misericòrdia a les  cuixes.


  • Olor a pixums i humanitat sense rentar del bar on anava a comprar el gel que posàvem en un cossi per tal de refredar les begudes, en dies assenyalats.


  • A la botiga del barri on em solien donar una paperineta de mongetes o cigrons sempre feia un olor de llegum cuit que malgrat no ser una menja que a mi m’entusiasmés, quan me la donaven a la botiga m'ho menjava com si fos una gran cosa.


  • El de l'escola, barreja de paper, pols i tinta... de "lapiz" com solia dir la meva mare.

  • L'olor inconfusible de la terra després de la pluja que em transporta a estimats paisatges de verdor. 


  • "Olor de pobre". La meva mare solia referir-se així a l’olor inconfusible que queda a les mans després de pelar una taronja.




  • I he deixat pel final una olor de la que no puc ni podré desfer-me'n i és la d'espígol. La mare solia emprar aigua de colònia amb aquest aroma i en els darrers moments de la seva vida a l'hospital, es va barrejar amb la desagradable olor de medicaments i tristor que s'han quedat inesborrables als meus sentits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada