dijous, 17 d’octubre de 2013

Sense nostàlgia. 7 - La sexta flota

Al gener del 1951 van arribar "els americans" a Barcelona i van obrir una comissaria al carrer del Hospital, causant un gran impacte al barri.

En un principi hi va haver que va rebre la notícia de forma esperançada; s'esperava que portessin diners que ajudarien a la prosperitat del barri, però no va ser ben bé així i ben aviat se'ls va poder veure totalment beguts, o empaitant les prostitutes del "Barri Xino" que sembla que juntament amb els bars de la zona van ser els qui varen treure algun profit de la visita.

Mai no se'ls trobava més enllà de la Plaça Catalunya, no els interessaven ni el paisatge ni els monuments, ni encara menys la cultura. Es passejaven amb aire de conqueridors i "perdonavides". Aviat van començar a escampar-se tota mena d'històries que no els deixava en massa bon lloc, tant és així que les families no deixaven que les noies s'hi passegessin totes soles pels llocs on se'ls poguessin trobar.

Més d'un cop se'ls podia veure estesos a terra en un estat més que lamentable i aleshores hi havia nois que es dedicaven a arreplegar-los les gorres, els cinturons i fins i tot algun més agosarat, els hi prenia les botes, o almenys així ho explicaven, que jo mai no ho vaig veure, perquè per sort el Carrer del Carme tampoc no el freqüentaven.

Cap al vespre passava una ronda de vigilants ben cepats, els P.M., que els recollien i amb un jeep se'ls enduien cap al port i literalment els llençaven en unes llanxes que els duien als vaixells que estaven atracats, un cop passejant pel port amb el pare vam ser testimonis d'una d'aquestes actuacions. Sembla ser que els imposaven algun tipus de multa pel material perdut, però això no els devia importar massa ja que van continuar amb el mateix comportament.



2013. Antiga seu de la Sexta Flota

2013. Interior de la capella on el 1951 es va ubicar la comissaria de la Sexta Flota

1 comentari:

  1. Ho recordó com una cosa exótica. Penso què fins hi tot es van arribar a fer cromos, encara què no estic segur. És clar, jo vivía 500 km. més a baix. felicitats i gràcies, Carme. Fernando

    ResponElimina