dimarts, 10 de setembre de 2019

Havia de ploure molt

Tinc com una estranya atracció per la pluja. És molt habitual que em caigui a sobre quan no porto paraigua i el cert és que tampoc no sol importar-me gaire acabar ben xopa.

Avui les prediccions parlaven de fortes tempestes, de gota freda... uiiii quina por!!! Jo tenia previst arribar-me a Barcelona. No era imprescindible, però volia acompanyar un familiar a una entrevista amb una Assistenta Social, tot i que tampoc no em semblava massa transcendent, no acostumo a defugir aquesta mena de diguem-ne compromisos? 

Normalment no acostumo a fer gaire cas ni a prediccions ni a segons quins consells, però, ai, las, estic en un moment una mica vulnerable emocionalment i aquest cop he claudicat, i la pluja sembla haver pres el mateix camí perquè, tret de quatre gotes, algun xàfec, que ni ha mullat el terra i poca cosa més, les prediccions gairebé catastròfiques no s'han complert en absolut.

Ara, que és l'hora que havia de ser a Barcelona, no puc evitar sentir-me un tant estúpida, això sí, tot i que aquest matí he sortit a passejar, m'he assegut a prendre un cafè i llegir el diari, no m'he mullat ni una mica, estic confortablement instal·lada a casa, veient per la finestra el fantàstic dia gris i una mica decebuda possiblement per moltes coses que ara, segurament de forma interessada, vull focalitzar en el temps atmosfèric. 

Que els que em llegiu, tingueu un bon dia. I la resta també.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada