Aquesta entrada he estat temptada d'anomenar-la "Història d'una obsessió", que és, crec, el que en Quintana, el protagonista d'aquest relat verídic, va manifestar per en Jordi Pujol.
També va ser obsessivament seguidor d'en Josep Pla, no queda massa clar si per admiració al personatge o interès per la influència que aquest tenia en alguns estaments de "poder".
En Alfons Quintana, si hem de creure el què ha quedat recollit i sembla que demostrat de la seva biografia, va ser també un personatge fosc i violent, amb un pare absent i rígid que utilitzà els càstigs corporals, fins el punt de deixar-li cicatrius com a conseqüència de les pallisses que li infligia amb el cinturó, i més concretament amb la sivella; homòfob i profundament misogin, com ho acredita que en més d'una ocasió que es conegui, va fer us intimidatori d'armes de foc contra una dona, i que finalment va utilitzar una escopeta per acabar amb la vida de la seva esposa i suïcidar-se a continuació, deixant una nota on afirmava que la matava perquè el volia abandonar.
Però em remeto al que en Jordi Amat ha publicat i en faig un breu resum d'alguns dels paràgrafs que m'han semblat més significatius per esbrinar una mica tot el que he apuntat fins ara:
El curs 58/59, Alfons Quintà
comença com a alumne intern a l’institut Saint-Louis de Gonzague de Perpinyà.
(...) El seu pare li ha recomanat que mantingui correspondència amb l’escriptor
(Josep Pla)
(...)
Semblava que convertís la
impossibilitat de matar el pare en una vivència brusca amb les dones, i que
atorgava al sexe una importància psicòtica que construïa un altre angle mort de
la seva personalitat.
(...)
La venjança. No només la
misogínia. No només l’homofòbia, que se li descontrola quan Terenci Moix va a
la redacció a lliurar un article. Quintà sana el seu dolor solitari amb la
venjança. Pensa en com fer mal a les seves víctimes i actua per aconseguir-ho.
(...)
Ningú havia estat més
important per al seu pare que Josep Pla. Havia adaptat la seva vida a
l’escriptor i així havia col·locat la seva pròpia família en una posició
secundària.
(...)
No era un bon escriptor de
diaris. La seva prosa era descurada, frenètica, encocaïnada, però és un bon
periodista per obtenir la informació que revela secrets sobre les trames
d’interessos i el funcionament del poder.
Tot i la obsessió vers en Jordi Pujol i més concretament pel cas Banca Catalana, va acceptar la seva proposta quan li va encomanar el desenvolupament de TV3 i, val a dir, que va aconseguir amb escreix realitzar un projecte engrescador, i alhora eficient i eficaç, malgrat que amb uns mètodes que més tard s'han considerat del tot inadequats en el que es refereix al tracte amb els seus subordinats:
La imatge que projecta TV3 és
la d’una Catalunya moderna, local i internacional alhora, sense complexos ni
rèmores amb el pitjor passat. És un èxit en totes les dimensions.
(...)
La paradoxa tràgica de la seva
vida és que la seva obsessió pel mite, que trigarà més de vint anys a intentar
tornar a destruir, el va acabar destruint a ell.
(...)
La vida no és una novel·la,
però a la biografia de Quintà els episodis es repeteixen. Primer com a èxit,
després com a fracàs.
I acabo amb una descripció del mateix autor que m'ha semblat especialment demolidora. Jutgeu vosaltres mateixos:
Ell és aquell home que al seu dia va ser un gran reporter i va tenir iniciatives genialoides, però que ara està dominat pels seus dimonis i l’afany de venjança.
El fill del xofer
Jordi Amat
261 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada