Una lectura reconfortant, tot i que sóc conscient que no hauré aconseguit treure-li tot "el suc". A mesura que passen els anys, em resulten més plaents les lectures que m'obliguen a aturar-me i rumiar i tornar enrere i rellegir...
Els quatre diàlegs següents
amb Bertrand Russell foren filmats per la televisió durant quatre dies i mig,
la primavera del 1959 quan ell tenia 87 anys!
He recollit gairebé frases taquigràfiques d'aquelles que et copsen especialment:
Ciència i filosofia:
Podríem dir que ciència és el
que sabem. I filosofia el que ignorem.
Personalment gairebé m'atreviria a afirmar que sóc una ignorant que tracto d'aprendre cada dia.
Religió:
No, jo no crec que Déu no
existeixi. Crec que la possibilitat de la seva existència es troba al mateix
nivell que la dels déus olímpics i els de la mitologia nòrdica. (...) No puc
provar que no han existit, que no existeixin, però tampoc no crec que el Déu dels
cristians tingui més versemblança de la que tenien ells. Crec que són una mera
possibilitat.
(...)
En general, considero que la
religió ha fet molt de mal, principalment santificant el conservadorisme i
adhesió als costums tradicionals, i encara més santificant la intolerància i
l’odi. La quantitat d’intolerància que ha format part de la religió,
especialment a Europa, és monstruosa.
Fa temps que em sorprèn la quantitat de personatges, que considero intel·lectualment brillants, que fan manifestació pública de les seves creences religioses.
Guerra i pacifisme:
Jo mai no he adoptat el punt
de vista que totes les guerres fossin injustes, mai. Jo sentia que algunes eren
justificades i d’altres, no. I continuo pensant que la Segona Guerra Mundial
tenia plena justificació i la Primera, gens ni mica.
Curiosa afirmació d'un reconegut pacifista. Penso que la justícia hauria de ser possible des d'altres vessants i mai des de la violència de la guerra.
Els tabús de la moral:
La moral per la qual es regeix
la nostra societat no és res més que un feix de tabús. N’hi ha de tota mena,
àdhuc en les coses més augustes i solemnes.
(...)
Entenc que el pecat és quelcom
molt difícil de definir. Si voleu expressar amb aquestes paraules, merament,
accions indesitjables, és clar que n’hi ha. Quan dic “indesitjables” vull
significar que es tracta d’accions que és més fàcil que facin mal que no pas
que facin bé.
L'entrevista és del 1959, però sembla que res no ha canviat.
La felicitat:
Jo diria que n’hi ha quatre
ingredients principals. Potser el primer d’aquests quatre, el més important, és
la salut. Després vindrien, successivament, els mitjans suficients per a
mantenir a ratlla la necessitat, la benaurança en les relacions personals, i el
reeiximent quant a la feina.
D'acord en la felicitat de les petites i senzilles coses, però massa sovint tan difícils d'aconseguir.
Fanatisme i tolerància:
Un grup de fanàtics
experimenta el confortant sentiment que són amics els uns dels altres. senten
que els uneix la unanimitat de criteri sobre una mateixa cosa. Podeu observar
el mateix en qualsevol partit polític: en tots hi ha sempre un grup de fanàtics
i, quan el fanatisme d’aquests es combina amb una certa inclinació a odiar
qualsevol altre grup,, llavors teniu el fanatisme desenvolupat al màxim.
Poca cosa es pot afegir a aquesta reflexió.
El possible esdevenir de la humanitat:
Sóc de l’opinió que s’hauria d’insistir,
en educar la jovenalla, que la humanitat és una gran família amb interessos
comuns i que, per tant, la cooperació és molt més important que la competència,
i que estimar el teu veí no és sols un deure moral que les esglésies tracten d’inculcar
en l’ànim de llurs fidels, sinó, també, la política més assenyada des del punt
de vista de la pròpia felicitat.
No era massa optimista, potser s'intueix un bri d'esperança només si ens comminem a unir els nostres esforços en bé de l'educació.
La meva concepció
del món
Bertrand Russell
Traducció de Llorenç
Carbonell i Torras
109 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada