El món de 1914

Cementiri de Sabadell

A Stefan Zweig se l'acostuma a associar amb la defensa del pensament pacifista. En els articles que es recullen en aquesta publicació i que l'Stefan va publicar en les setmanes posteriors a la declaració de guerra al 1914, les seves manifestacions són radicalment distintes i no acostumen a quedar recollides en les bibliografies de l'autor:

¿Què hauríem de fer amb els escrits de l’any 1914 i, fins i tot, de l’any 1915? L’objectiu d’aquest llibre només pot ser un: donar-los també a llegir. ¿Per què?

Doncs perquè llegir a Zweig és una bella manera de ser europeista. (...) Les seves contradiccions són les mateixes que registrava el rostre d’Europa, el rostre de pànic que s’ocultava darrere d’una màscara de serenitat: perquè Europa és, en definitiva, com ell: altiva i fràgil, elegant i bruta, bella i esdentegada, honorable i mesquina, grandiosa i terrible.

I a partir d'aquí, recullo unes pinzellades del que podeu trobar si us decidiu a llegir-lo i, potser, a sorprendre-us. Almenys és això el què m'ha passat a mi i encara més sabent la trista realitat a què es va veure abocat el mateix Stefan, jueu, al que el règim nazi dominant a Alemanya va prohibir els seus llibres.

Va obtenir la nacionalitat britànica i finalment, al febrer del 1942 es va suïcidar juntament amb la seva segona esposa, convençuts que el nazisme acabaria estenent-se per tot el planeta.

En aquest article, mostrava la seva admiració incondicional per l'ascensió militar d'Alemanya:

Unes paraules sobre Alemanya. Viena, 6 d’agost de 1914:

I no hi ha cap altra manera de pensar en Alemanya que no sigui amb una confiança plena, absoluta.

(...)

Vint-i-cinc anys enrere encara havia de pagar tributs a Anglaterra per construir vaixells, i ha acabat creant una flota d’una força extraordinària; a Hamburg eren avarats els vaixells més grans, més bells i més ràpids del món a l’oceà acabat de conquerir.

(...)

El neguit d’Alemanya és avui el mateix que el nostre, la seva alegria és la nostra alegria, i cada soldat que lluita sota la seva bandera és un dels nostres. 

I es reitera:

Sobre el poeta “austríac”. Unes paraules sobre l’època. Berlín, 1 de desembre de 1914:

Cada paraula que diem, cada paraula que escrivim, demostra que el nostre sentiment per Alemanya avui no coneix cap frontera, que cada pam de terra alsaciana ens és tan preuat com el propi terròs. 

Més endavant, confessava renunciar a algunes amistats aparentment pel fet que no coincidien en els mateixos interessos:

Als amics de l’estranger. Berliner Tageblatt, 19 de desembre de 1914:

Massa a prop perquè mai ens puguem arribar a odiar, i tanmateix massa lluny, en aquesta hora, per entendre’ns tan bé com llavors, no entaulem ara cap diàleg. Que el silenci ens conservi la nostra amistat!

Per tant, adéu, estimats,  companys de tantes hores fraternals a França, Bèlgica i Anglaterra, hem d’acomiadar-nos per una llarga temporada! 

I, com podem comprovar, la seva admiració encara va continuar almenys fins l'octubre del 1915. Si seguiu l'enllaç, trobareu una àmplia explicació del què va ser la Campanya a Galítsia:

La curació de Galítsia. Viena, 30 d’agost de 1915:

Europa sencera sentirà algun dia, quan els combatents deposin les armes i el conflicte entre els pobles es resolgui en la pau, com una tempesta es resol en el blau seré, etern, del cel joiós. 

Dels dies de l’ofensivaalemanya a Galitsia. Stuttgart, 1 d’octubre de 1915:

Com més desitjava el cor anar endavant, acostar-se al front, a les posicions més avançades de l’exèrcit, més lentament marxava el tren. 

Tothom tenim el dret de canviar d'opinió, però francament m'he sentit sorpresa per aquest fervor germànic i, evidentment bel·licós que mostrava en els escrits que he recollit molt breument.

Cementiri de Sabadell

 

El món de 1914

Stefan Zweig

Edició a cura d’Antoni Martí Monterde

Traducció de Marc Jiménez Buzzi

103 pàgines