Contra el feixisme

Pel cas que ho desconeixeu, una molt breu referència a l'autor:

"Umberto Eco (1932-2016) va ser filòsof, medievalista, semiòleg, estudiós dels mass media i un dels intel·lectuals italians de més renom del segle XX."

Aquest és un text que el mateix autor va confegit a partir d'una conferència impartida el 25 d'abril de 1995 a la Universitat de Columbia:

Però cal tenir present que el text va ser pensat per a un públic d’estudiants americans i es va pronunciar els dies en què Amèrica havia estat sacsejada per l’atemptat d’Oklahoma City, i el descobriment del fet (gens secret) que als Estat Units hi havia organitzacions militars d’extrema dreta.

I a partir d'aquesta referència, ens endinsarem plenament en gruix de l'escrit:

El primer ianqui que vaig veure era un negre. Eren afroamericans. (...) Els còmics eren a color i feien bona olor.

(...)

Avui dia, a Itàlia, hi ha gent que es pregunta si la Resistència va tenir un impacte militar efectiu durant la guerra.

(...)

A Itàlia avui hi ha gent que diu que la guerra d’alliberament va ser un tràgic episodi de divisió, i que ara ens cal una reconciliació nacional. (...) Nosaltres som aquí per recordar el que va passar i per declarar de manera solemne que “ells” ja no ho han de tornar a fer.

Molt important, diguem-ne l'aclariment o puntualització:

Però, qui son “ells”?

I a continuació desenvolupa les diferents qüestions.

Començant per "feixisme":

Si el feixisme de Mussolini es basava en la idea d’un capitost carismàtic, en el corporativisme, (...) llavors no em costa admetre que Aliança Nacional, nascuda de l’MSI (Moviment Social Italià), és, sens dubte, un partit de dretes.

Si torneu a llegir “Per qui toquen les campanes”, de Hemingway, descobrireu que Robert Jordan identifica els seus enemics amb els feixistes, fins i tot quan pensa en els falangistes espanyols.

Seguim amb "totalitarisme": 

Si per totalitarisme s’entén un règim que subordina tots els actes individuals a l’Estat i a la seva ideologia, llavors el nazisme i l’estalinisme eren règims totalitaris.

(...)

Sens dubte, el feixisme va ser una dictadura, però no era absolutament totalitari, no tant per la seva tebior, sinó més aviat per la feblesa filosòfica de la seva ideologia. (...) Es pot dir que el feixisme italià va ser la primera dictadura de dretes que va dominar un país europeu, i que tots els moviments anàlegs van trobar més endavant una mena d’arquetip comú en el règim de Mussolini.

I, en definitiva...:

El feixisme italià va ser el primer a crear una litúrgia militar, un folklore i, fins i tot, una manera de vestir. (...) Va ser el feixisme italià el que va convèncer molts líders liberals europeus que el nou règim estava duent a terme interessants reformes socials, capaces d’oferir una alternativa moderadament revolucionària a l’amenaça comunista. 

(...)

Molts dels futurs partisans, i dels futurs intel·lectuals del partit comunista, van ser educats pel GUF, l’associació feixista d’estudiants universitaris, que havia de ser el bressol de la nova cultura feixista.

(...)

Des del punt de vista filosòfic, el feixisme estava desballestat, però des de l’emotiu estava ben acoblat amb alguns arquetips. 

L'autor, resumeix, d'alguna manera, a què es refereix quan parla de feixisme:

El terme “feixisme” s’adapta a tot perquè és possible eliminar d’un règim feixista un aspecte o més d’un, i sempre podrem reconèixer-lo com a feixista.

Ho fa en catorze punts que em permetré resumir en el què, al meu entendre, resulta més essencial del seu brillant raonament:

1: El tradicionalisme és més antic que el feixisme.

(...)

N’hi ha prou de mirar el text fundacional de qualsevol moviment feixista per trobar-hi els principals pensadors tradicionalistes. 

2: El tradicionalisme implica “el rebuig de la modernitat”. Tant els feixistes com els nazis adoraven la tecnologia, mentre que els pensadors tradicionalistes acostumen a rebutjar la tecnologia com a negació dels valors espirituals tradicionals.

3:L’irracionalisme depèn també del culte de “l’acció per l’acció”. (...) La sospita envers el món intel·lectual sempre ha estat un símptoma d’ur-feixisme. 

4:L’esperit crític fa distincions, i distingir és senyal de modernitat.

5: La primera crida d’un moviment feixista, o prematurament feixista, és contra els intrusos. L’ur-feixisme és, doncs, racista per definició.

6: A la nostra època, en la qual els antics proletaris s’estan convertint en petita burgesia (i el lumpen s’autoexclou de l’escena política), el feixisme trobarà el seu públic en aquesta nova majoria.

7: Els seguidors s’han de sentir assetjats. La manera més fàcil d’aconseguir que sorgeixi un complot és apel·lar a la “xenofòbia”.

8: Els seguidors s’han de sentir humiliats per la riquesa que mostren els enemics i per la seva força.

9:  El pacifisme és, per tant, col·lusió amb l’enemic; el pacifisme és dolent perquè “la vida és una guerra permanent”.

10: Com que el grup està organitzat jeràrquicament (segons un model militar), tot líder subordinat menysprea els seus subalterns, i cadascun d’aquests menysprea els seus inferiors.

11: L’heroi ur-feixista, en canvi, aspira a la mort, anunciada com la millor recompensa per una vida heroica.

12:  Els seus jocs de guerra es deuen a una “invidia penis” permanent.

13: En una democràcia, els ciutadans gaudeixen de drets individuals. (...) Com que cap quantitat d’éssers humans no pot tenir una voluntat comuna, el líder s’erigeix com el seu intèrpret. Per tant, el poble és només una ficció teatral.

14: Tots els textos escolars nazis o feixistes es basaven en un lèxic pobre i en una sintaxi elemental, amb la finalitat de limitar els instruments per al raonament complex i crític. Però hem d’estar preparats per identificar altres formes de neollengua, fins i tot quan adopten la forma innocent d’un popular “reality show”.

I em permeto una reflexió final:

Mentre rellegia les paraules de l'autor, escrites no ho oblidem, fa trenta-i-un anys, n'he estat més i més conscient que les "tècniques" que enumera, lamentablement podem considerar que, d'alguna manera, estan d'actualitat.

 

L’ur-feixisme encara és al nostre voltant, de vegades vestit de paisà. 

(...) 

L’ur-feixisme encara pot tornar amb les aparences més innocents. 

El nostre deure és desemmascarar-lo 

i apuntar amb el dit índex cadascuna de les seves formes noves, 

cada dia, arreu del món. 

 

 

Contra el feixisme

Umberto Eco

Traducció de Maria Llopis

88 pàgines