dissabte, 5 de juliol de 2014

REFLEXIONS VERS LA LITERATURA

Si avui dia em pregunto per què estimo la literatura, la resposta que em ve al cap de manera espontània és: perquè m’ajuda a viure.
(...)
La literatura pot fer molt. Pot donar-nos la mà quan estem profundament deprimits, conduir-nos vers els altres éssers humans que tenim al voltant, fer-nos entendre millor el món i ajudar-nos a viure.

Unes de les moltes reflexions que en Tzvetan Todorov, un autor per mi desconegut, explicita en aquesta breu, però complerta obra i que, modestament, jo comparteixo totalment.



Tot i que es refereix a la manera d'ensenyar la literatura a França, penso que les seves tesis es poden extrapolar a qualsevol altre país i vistes les propostes que dia rere dia ens va imposant en Wert, és de total vigència aquí i ara per ajudar-nos a reflexionar.

Segurament el millor que poc aportar és un recull d'algunes de les idees que hi trobem en l'obra i que cadascú tregui les seves pròpies conclusions:

La literatura no neix en el buit, sinó en el sí d’un conjunt de discursos vius amb els quals comparteix nombroses característiques; no és casualitat que, al llarg de la història, les seves fronteres hagin estat canviants. 
(...)
Llegir poemes o novel·les no condueix a reflexionar sobre la condició humana, l’individu i la societat, l’amor i l’odi, la joia i la desesperança, sinó sobre nocions crítiques tradicionals o modernes. A l’escola no s’aprèn de què parlen les obres, sinó de què parlen els crítics.
(...)
La funció de la literatura és crear, partint de la matèria primera de l’existència real, un món nou més meravellós, més estable i més cert que el món que veuen els ulls corrents. Però crear un món més cert implica que l’art no trenca la seva relació amb el món.
(...)
Conèixer personatges nous és com conèixer noves persones, amb la diferència que les podem conèixer de cop des de l’interior, i cada acció des del punt de vista del seu autor. Com menys se’ns assemblen aquests personatges, més eixamplem el nostre horitzó i, per tant, enriqueixen el nostre univers.
(...)
Pensar i sentir tot adoptant el punt de vista dels altres, persones reals o personatges literaris, és l’únic mitjà per tendir a la universalitat i, per tant, ens permet realitzar la nostra vocació. 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada